La temporada de 1976 del Campionat del món de motociclisme fou la 28a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquella temporada va marcar el final d'una era, ja que seria l'última vegada que el TT de l'Illa de Man formava part del calendari dels Grans Premis.[1] Antigament la cursa més prestigiosa de l'any, l'esdeveniment havia estat cada cop més boicotejat pels millors pilots.[1] El TT finalment va sucumbir a la pressió per una major seguretat a les curses.[1] La temporada també va marcar el final d'una altra era quan el quinze vegades campió del món Giacomo Agostini va guanyar el seu últim Gran Premi a la ronda de final de temporada, a Nürburgring.[1] Com que Agostini havia triat la MV Agusta per a aquest difícil circuit, aquesta victòria també va ser l'última d'un motor de quatre temps de 500cc.[1]
El 1976 va marcar també l'inici de l'era del domini de Suzuki a la categoria reina, en què l'empresa japonesa ocupà onze de les dotze primeres posicions finals.[1] Amb una d'aquestes Suzuki, Pat Hennen va esdevenir el primer americà a guanyar un Gran Premi de 500cc en guanyar la cursa del Gran Premi de Finlàndia, a Imatra.[1]
Barry Sheene va destacar en dominar la temporada a la categoria reina de 500cc i va acabar per davant del seu company d'equip a Suzuki, Teuvo Länsivuori. El debutant Marco Lucchinelli també va destacar amb una Suzuki, però les lesions en van reduir el rendiment.[1]
Al Gran Premi de les Nacions s'hi van morir dos pilots arran de sengles accidents: Paolo Tordi a la cursa de 350cc[2] i Otello Buscherini a la de 250cc.[3]
Al TT de l'Illa de Man s'hi van morir dos pilots arran de sengles accidents: Walter Wörner a la cursa de sidecars[4] i Les Kenny a la cursa de 250cc.[5]