Campionat del Món de motociclisme de 1967
| Tipus | campionat del món de motociclisme |
|---|---|
| Esport | motociclisme de velocitat |
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Número d'edició | 19 (1967) |
La temporada de 1967 del Campionat del món de motociclisme fou la 19a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquella temporada va esdevenir un any de canvi en la història dels Grans Premis, així com el final d'una era, quan Honda va prendre la decisió de retirar-se de les competicions.[1] Malgrat tot, Honda se n'anà amb un èxit rotund gràcies als dos títols que guanyà el seu pilot Mike Hailwood als 250cc i 350cc, així com el subcampionat als 500cc per ben poc darrere de Giacomo Agostini.
Resum de la temporada
[modifica]Aquell darrer any en actiu, Honda va decidir de concentrar-se en les classes més grans, permetent a Suzuki dominar la de 50cc amb Hans-Georg Anscheidt, de nou campió.[1] Les Yamaha millorades van dominar la categoria de 125cc amb Bill Ivy campió i el seu company d'equip Phil Read, subcampió.
A la categoria de 250cc, Read presentà forta oposició a Hailwood pel títol. Tots dos van acabar la temporada amb 50 punts, però Hailwood va aconseguir el títol gràcies a les seves cinc victòries contra les quatre de Read.[1] A la categoria de 350cc, Hailwood ho va tenir més fàcil, aconseguint sis victòries i proclamant-se campió a mitja temporada.
La lluita pel títol de 500cc fou memorable i Agostini i Hailwood alternaren victòries, amb un duel llegendari inclòs al TT de l'Illa de Man.[1] La disputa va arribar a l'última cursa, al Gran Premi del Canadà. Hailwood va guanyar allà i va quedar empatat amb Agostini a la puntuació final. Cadascun d'ells va aconseguir cinc victòries, així que tot es va decidir pels segons llocs: Agostini es va endur el títol amb tres segons llocs, contra els dos de Hailwood.[1]
Coincidint amb la retirada d'Honda, Hailwood va deixar les curses de motociclisme per tal de dedicar-se a les d'automobilisme. Se'n va anar amb una aurèola de glòria, guanyant tres categories en un dia al Dutch TT, així com tres categories en una setmana al TT de l'Illa de Man.
Campions del món
[modifica]- Pilots
| 50cc | 125cc | 250cc | 350cc | 500cc |
|---|---|---|---|---|
- Constructors
| 50cc | 125cc | 250cc | 350cc | 500cc |
|---|---|---|---|---|
- Sidecars
| Pilot / Passatger | Constructor |
|---|---|
Grans Premis
[modifica]Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació de 1950 a 1968:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| Punts | 8 | 6 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Resultats comptabilitzats:
- 50cc: els quatre millors
- 350cc i 500cc: els sis millors
- 125cc i 250cc: els set millors
- Sidecars: els cinc millors
Calendari
[modifica]| Cursa | Data | Gran Premi | Circuit |
|---|---|---|---|
| 1 | 30 d'abril | ||
| 2 | 7 de maig | Hockenheimring | |
| 3 | 21 de maig | Clermont-Ferrand | |
| 4 | 16 de juny | Snaefell Mountain | |
| 5 | 24 de juny | Assen | |
| 6 | 2 de juliol | Spa-Francorchamps | |
| 7 | 16 de juliol | Sachsenring | |
| 8 | 23 de juliol | Brno | |
| 9 | 6 d'agost | Imatra | |
| 10 | 19 d'agost | Dundrod | |
| 11 | 3 de setembre | Monza | |
| 12 | 30 de setembre | Mosport | |
| 13 | 15 d'octubre | Fuji |
Guanyadors
[modifica]Accidents mortals
[modifica]- Alfred Shaw es va morir arran d'un accident durant els entrenaments de la cursa de 500cc del TT de l'Illa de Man.[2]
- Werner Daubitz es va morir arran d'un accident durant els entrenaments del Gran Premi de l'RDA.[3]
Galeria
[modifica]- Bill Ivy (2), campió de 125cc
- Mike Hailwood, campió de 250 i 350cc
- Giacomo Agostini (1, davant de Hailwood), campió de 500cc
- La Suzuki RS67 amb què Stuart Graham fou tercer als 125cc
- L'Honda RC166 amb què Mike Hailwood fou campió de 250cc
- L'Honda RC174 amb què Mike Hailwood fou campió de 350cc
- La MV Agusta 500-3 amb què Giacomo Agostini fou campió de 500cc
Classificació dels pilots
[modifica]500 cc
[modifica]350 cc
[modifica]| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Honda | 40 | 6 | |
| 2 | MV Agusta | 32 | 1 | |
| 3 | Honda | 20 | 1 | |
| 4 | MZ | 18 | 0 | |
| 5 | MZ | 14 | 0 | |
| 6 | Aermacchi | 11 | 0 | |
| 7 | Aermacchi | 9 | 0 | |
| 8 | Benelli | 8 | 0 | |
| 9 | Benelli | 6 | 0 | |
| 10 | Yamaha | 4 | 0 |
250 cc
[modifica]| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Honda | 50 | 5 | |
| 2 | Yamaha | 50 | 4 | |
| 3 | Yamaha | 46 | 2 | |
| 4 | Honda | 40 | 2 | |
| 5 | MZ | 18 | 0 | |
| 6 | MZ | 13 | 0 | |
| 7 | Bultaco | 9 | 0 | |
| 8 | Bultaco | 8 | 0 | |
| 9 | Yamaha | 6 | 0 | |
| 10 | Bultaco | 5 | 0 | |
| 10 | Kawasaki | 5 | 0 |
125 cc
[modifica]| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Yamaha | 56 | 8 | |
| 2 | Yamaha | 40 | 2 | |
| 3 | Suzuki | 38 | 1 | |
| 4 | Suzuki | 19 | 1 | |
| 5 | MZ | 13 | 0 | |
| 6 | Suzuki | 12 | 0 | |
| 7 | Kawasaki | 9 | 0 | |
| 8 | Honda | 7 | 0 | |
| 9 | Yamaha | 6 | 0 | |
| 10 | MZ | 5 | 0 | |
| 10 | Honda | 5 | 0 | |
| 21 | Montesa | 2 | 0 | |
| 27 | Bultaco | 1 | 0 | |
50 cc
[modifica]| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Suzuki | 30 | 3 | |
| 2 | Suzuki | 28 | 2 | |
| 3 | Suzuki | 22 | 1 | |
| 4 | Derbi | 12 | 0 | |
| 5 | Derbi | 12 | 0 | |
| 6 | Suzuki | 8 | 1 | |
| 7 | Kreidler | 6 | 0 | |
| 8 | Derbi | 4 | 0 | |
| 8 | Derbi | 4 | 0 | |
| 8 | Suzuki | 4 | 0 | |
| 8 | Suzuki | 4 | 0 | |
| 13 | Derbi | 3 | 0 | |
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7.
- ↑ (en anglès) Mona's Herald, 13-06-1967, p. 1.
- ↑ «Werner Daubitz» (en anglès). MotorsportMemorial.org. [Consulta: 8 gener 2013].
Bibliografia
[modifica]- Büla, Maurice; Schertenleib, Jean-Claude. Continental Circus 1949–2000 (en anglès, francès i alemany). Chronosports S.A., 2001. ISBN 2-940125-32-5.
- «The Official MotoGP website» (en anglès). Arxivat de l'original el 18/9/2012. [Consulta: 6 juliol 2010].