Aquell any, Giacomo Agostini es va adjudicar el seu desè títol mundial, superant Carlo Ubbiali i Mike Hailwood com als campions amb més títols del campionat.[3]Ángel Nieto va lluitar pels títols de 50cc i 125cc. Un accident a la cursa final de 50cc va lliurar el títol a Jan de Vries, però Nieto va poder obtenir el de 125cc davant d'un jove Barry Sheene.[3]Phil Read va aconseguir el campionat de 250cc amb un xassís privat dissenyat per Eric Cheney amb motor Yamaha, tres anys després que Yamaha l'hagués fet fora de l'equip de fàbrica.[3][4]
Agostini va guanyar el títol de 350cc per quart any consecutiu, però un nouvingut va començar a despuntar a la categoria: el jove Jarno Saarinen, que va guanyar el seu primer Gran Premi a la ronda txecoslovaca i després va tornar a guanyar a Itàlia.[3] Agostini va dominar la categoria dels 500cc, guanyant les primeres vuit de les onze rondes contra una mínima oposició d'equips amb patrocini de fàbrica.[3] Per segon any consecutiu, un pilot neozelandès va acabar segon a la categoria reina: Ginger Molloy el 1970 i Keith Turner el 1971.[3]