Com venia sent habitual, Giacomo Agostini va guanyar un altre campionat de 500cc (el seu setè consecutiu amb MV Agusta), aquest cop amb un rècord d'onze victòries durant la temporada.[2] Les coses van anar més ajustades a la categoria de 350cc, on Jarno Saarinen va desafiar Agostini amb tres victòries, una d'elles al Gran Premi d'Alemanya celebrat a Nürburgring, on el finlandès va derrotar Agostini per primera vegada en una cursa cara a cara.[3] Saarinen també va aconseguir una doble victòria al Gran Premi de Txecoslovàquia, amb victòries tant a la categoria de 250 com a la de 350cc.[4] L'amenaça de la Yamaha de dos temps de Saarinen era tan forta que la fàbrica MV Agusta, anteriorment dominant, es va veure obligada a construir una nova moto de 350cc per a Agostini.[2]
Als 250cc, Saarinen guanyà el títol després d'una renyida batalla durant tota la temporada amb Renzo Pasolini i Rod Gould.[2]Ángel Nieto va aconseguir un doblet amb Derbi, guanyant els campionats de 125cc i 50cc abans que la fàbrica catalana anunciés la seva retirada dels Grans Premis.[2]