La temporada de 1973 del Campionat del món de motociclisme fou la 25a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquella temporada va quedar eclipsada per les morts de Jarno Saarinen i Renzo Pasolini a la ronda italiana de Monza, en un dramàtic accident que va passar als annals del motociclisme.[1] També el subcampió de 500cc d'aquell mateix any, Kim Newcombe, es va morir en una cursa fora de campionat a Silverstone a finals d'any.[1]
Després d'anys de domini de Giacomo Agostini als 500cc, es preveia un campionat molt igualat, tot i que la mort de Saarinen a Monza va provocar la retirada de l'equip oficial de Yamaha i el campionat va quedar en un enfrontament entre els dos pilots de MV Agusta, Agostini i Phil Read, en què finalment Read va trencar els set anys d'hegemonia de l'italià. Agostini, però, va aconseguir el seu tretzè campionat a la classe de 350cc.[1]
A la categoria dels 250cc, l'alemany occidental Dieter Braun va guanyar el títol amb Yamaha. Kent Andersson va donar a Yamaha un altre títol a la dels 125cc, mentre que Kreidler va dominar la dels 50cc després que la catalana Derbi es retirés de les curses, obtenint el títol Jan de Vries.[1] La sorpresa fou que Ángel Nieto no va guanyar cap cursa amb la Morbidelli 125 aquell any, després d'haver obtingut el doblet als 50cc i 125cc amb Derbi l'any anterior.
El 1973 ha passat a la història del motociclisme pel fatal accident de la cursa de 250cc del Gran Premi de les Nacions celebrat a Monza, que costà la vida de Jarno Saarinen[2] i Renzo Pasolini.[2]