Vés al contingut

Campionat del Món de motociclisme de 1990

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de motociclisme de 1990
Imatge
John Kocinski, campió del món de 250cc
Tipuscampionat del món de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Número d'edició42  (1990) Modifica el valor a Wikidata
1989 Modifica el valor a Wikidata
1991 Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1990 del Campionat del món de motociclisme fou la 42a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquell any marca l'inici de l'era Rainey: l'americà aconseguí set victòries i va puntuar en totes les curses tret d'Hongria (quan ja havia obtingut el títol) amb l'equip Marlboro-Yamaha de Kenny Roberts.[1] Durant la temporada van continuar sovintejant els accidents a la categoria reina, ja que els pilots intentaven fer front a la forta potència dels motors V4 de dos temps.[1] Honda va presentar una proposta que limitava la categoria superior a 375 cc i tres cilindres, però aquesta idea mai no es va arribar a concretar.[1] Tot i això, amb els temps de volta dels 500cc estancats, era clar que calia fer-hi alguna cosa.[1]

Resum de la temporada

[modifica]

El company d'equip de Wayne Rainey als 500cc va ser el campió de 1989, Eddie Lawson, però no va poder defensar el seu títol després de trencar-se el turmell esquerre a la primera ronda i trencar-se greument el turmell dret a la ronda següent, a Laguna Seca. Sobre el fet de tenir Lawson com a company d'equip, Rainey va dir: «Només volia destrossar Eddie. No crec que estigués preparat per a un company d'equip com jo. Potser pensava que em podia controlar, però en aquella fase ja no podia».[2] Aquell any, Rainey va canviar de fabricant de pneumàtics en passar dels Dunlop als Michelin.

Kevin Schwantz va continuar guanyant amb la seva Suzuki, però seguia caient amb la mateixa freqüència.[1] L'australià Mick Doohan guanyà el seu primer Gran Premi amb Honda a Hungaroring.[1] Els catalans Sito Pons i Joan Garriga van passar a la màxima categoria després d'uns anys a la de 250cc.

El nouvingut John Kocinski va aconseguir el títol de 250cc per a l'equip Marlboro-Yamaha després d'una disputada lluita pels punts amb Carles Cardús, que no es va decidir fins a l'última cursa de la temporada, el Gran Premi d'Austràlia, on l'americà guanyà després que Cardús es retirés per avaria.[1] Malgrat les cinc victòries en Gran Premi de Hans Spaan, Loris Capirossi, a disset anys, va esdevenir el campió del món més jove de la història quan va aconseguir el títol de 125cc amb Honda,[1] prenent-li a Àlex Crivillé el rècord que havia establert l'any anterior. Pel que fa a Crivillé, aquest any va passar a córrer a la categoria de 250cc amb l'equip Marlboro-Yamaha, tot i que sense gaire èxit (el seu millor resultat va ser un cinquè lloc a Hongria).

Canvis de classes

[modifica]

El 1990 es va cancel·lar l'antiga classe dels 80cc, introduïda el 1984 com a substituta de l'antiga dels 50cc. Per tant, des d'aquesta temporada, el campionat del món consta de només tres classes (a banda dels sidecars, que seguiren formant part del campionat fins al 1996).

Campions del món

[modifica]
Pilots
125cc 250cc 500cc
ITA Loris Capirossi USA John Kocinski USA Wayne Rainey
Constructors
125cc 250cc 500cc
JAP HondaJAP YamahaJAP Yamaha
Sidecars
Pilot / Passatger Constructor
FRA Alain Michel / GBR Simon Birchall GER Krauser

Grans Premis

[modifica]

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació de 1988 a 1991:

Posició123456789101112131415
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Cursa Data Gran Premi Circuit
1 25 de març Japó Gran Premi del Japó Suzuka
2 8 d'abril USA Gran Premi dels Estats Units Laguna Seca
3 6 de maig Espanya Gran Premi d'Espanya Jerez
4 20 de maig Itàlia Gran Premi de les Nacions Misano
5 27 de maig Alemanya Gran Premi d'Alemanya Nürburgring
6 10 de juny Àustria Gran Premi d'Àustria Salzburgring
7 17 de juny Iugoslàvia Gran Premi de Iugoslàvia Rijeka
8 30 de juny Països Baixos Dutch TT Assen
9 7 de juliol Bèlgica Gran Premi de Bèlgica Spa-Francorchamps
10 22 de juliol França Gran Premi de França Le Mans
11 5 d'agost Regne Unit Gran Premi de Gran Bretanya Donington Park
12 12 d'agost Suècia Gran Premi de Suècia Anderstorp
13 26 d'agost Txecoslovàquia Gran Premi de Txecoslovàquia Brno
14 2 de setembre Hongria Gran Premi d'Hongria Hungaroring
15 16 de setembre Austràlia Gran Premi d'Austràlia Phillip Island

Guanyadors

[modifica]
Cursa Gran Premi 125cc 250cc 500cc Resultats
1 Japó Gran Premi del Japó Països Baixos Hans Spaan Itàlia Luca Cadalora USA Wayne Rainey Resultat
2 USA Gran Premi dels Estats Units USA John Kocinski USA Wayne Rainey Resultat
3 Espanya Gran Premi d'Espanya Comunitat Valenciana Jorge Martínez USA John Kocinski Austràlia Wayne Gardner Resultat
4 Itàlia Gran Premi de les Nacions Comunitat Valenciana Jorge Martínez USA John Kocinski USA Wayne Rainey Resultat
5 Alemanya Gran Premi d'Alemanya Itàlia Doriano Romboni Països Baixos Wilco Zeelenberg USA Kevin Schwantz Resultat
6 Àustria Gran Premi d'Àustria Comunitat Valenciana Jorge Martínez Itàlia Luca Cadalora USA Kevin Schwantz Resultat
7 Iugoslàvia Gran Premi de Iugoslàvia Alemanya Stefan Prein Catalunya Carles Cardús USA Wayne Rainey Resultat
8 Països Baixos Dutch TT Itàlia Doriano Romboni USA John Kocinski USA Kevin Schwantz Resultat
9 Bèlgica Gran Premi de Bèlgica Països Baixos Hans Spaan USA John Kocinski USA Wayne Rainey Resultat
10 França Gran Premi de França Països Baixos Hans Spaan Catalunya Carles Cardús USA Kevin Schwantz Resultat
11 Regne Unit Gran Premi de Gran Bretanya Itàlia Loris Capirossi Itàlia Luca Cadalora USA Kevin Schwantz Resultat
12 Suècia Gran Premi de Suècia Països Baixos Hans Spaan Catalunya Carles Cardús USA Wayne Rainey Resultat
13 Txecoslovàquia Gran Premi de Txecoslovàquia Països Baixos Hans Spaan Catalunya Carles Cardús USA Wayne Rainey Resultat
14 Hongria Gran Premi d'Hongria Itàlia Loris Capirossi USA John Kocinski Austràlia Mick Doohan Resultat
15 Austràlia Gran Premi d'Austràlia Itàlia Loris Capirossi USA John Kocinski Austràlia Wayne Gardner Resultat

Galeria

[modifica]

Classificació dels pilots

[modifica]

500 cc

[modifica]

(Llegenda) (En negreta - Pole; En cursiva - Volta ràpida)

Pos Pilot Moto JPN
Japó
USA
USA
ESP
Espanya
NAT
Itàlia
GER
Alemanya
AUT
Àustria
YUG
Iugoslàvia
NED
Països Baixos
BEL
Bèlgica
FRA
França
GBR
Regne Unit
SWE
Suècia
CZE
Txecoslovàquia
HUN
Hongria
AUS
Austràlia
Pts
1 USA Wayne Rainey Yamaha 1 1 2 1 2 2 1 2 1 3 2 1 1 Ret 3 255
2 USA Kevin Schwantz Suzuki 3 Ret 3 2 1 1 2 1 7 1 1 Ret Ret 3 Ret 188
3 Austràlia Mick Doohan Honda Ret 2 4 3 Ret 3 4 4 6 4 4 4 9 1 2 179
4 Escòcia Niall Mackenzie Suzuki 8 5 3 5 3 5 12 6 5 5 4 7 5 140
5 Austràlia Wayne Gardner Honda 2 Ret 1 4 Ret 10 2 Ret 3 2 4 1 138
6 Catalunya Joan Garriga Yamaha 10 6 9 8 7 9 Ret 6 9 8 7 8 5 5 6 121
7 USA Eddie Lawson Yamaha Ret NVC 3 3 5 3 2 3 2 4 118
8 França J.P. Ruggia Yamaha 8 5 10 Ret 6 8 5 11 2 Ret 9 7 8 6 Ret 110
9 FRA Christian Sarron Yamaha Ret 4 7 NVC 4 7 7 4 Ret 8 NVC 6 Ret Ret 84
10 Catalunya Sito Pons Honda 5 Ret 6 6 5 6 Ret NVC 7 10 7 76
11 Itàlia Pierfrancesco Chili Honda 7 3 5 Ret Ret 4 Ret 8 NVC 9 63
12 Brasil Alexandre Barros Cagiva Ret 8 Ret Ret 8 11 Ret 10 5 Ret 11 9 Ret 9 57
13 USA Randy Mamola Cagiva Ret 7 NVC 7 9 10 Ret 18 Ret 7 6 Ret 11 Ret 55
14 Itàlia Marco Papa Honda 9 11 13 6 14 Ret 9 13 11 13 12 10 55
15 Regne Unit Ron Haslam Cagiva Ret Ret NVC NVC 12 Ret 9 8 10 10 10 12 11 46
16 Països Baixos Cees Doorakkers Honda 12 14 10 14 7 13 15 12 15 12 16 16 12 39
17 Irlanda Eddie Laycock Honda 11 12 13 11 12 14 14 11 30
18 Regne Unit Carl Fogarty Honda Ret 6 10 8 24
19 Suïssa Niggi Schmassman Honda NQ 10 12 13 13 9 16 NQ NQ NVC 23
20 Suècia Peter Lindén Honda 9 12 15 13 NVC 15
21 Austràlia Kevin Magee Suzuki 4 Ret 13
22 Àustria Karl Truchsees Honda 15 8 15 14 Ret Ret 12
23 Japó Tadahiko Taira Yamaha 6 NVC NVC 10
24 Austràlia Peter Goddard Yamaha 8 8
25 Luxemburg Andreas Leuthe Honda 14 Ret 12 14 Ret Ret Ret 8
26 Japó Sinichi Itoh Honda 9 7
27 Itàlia Romolo Balbi Honda 10 6
28 Japó Norihiko Fujiwara Yamaha Ret Ret 11 5
29 Japó Hikaru Miyagi Honda 11 5
= Itàlia Michele Valdo Honda 11 5
31 Japó Shinji Katayama Yamaha 12 4
32 França Rachel Nicotte Chevallier-Honda Ret 15 13 4
33 Japó Osamu Hiwatashi Suzuki 13 3
34 Alemanya Hans-Jörg Butz Honda 15 14 NQ 3
35 Itàlia Vittorio Scatola Paton Ret 15 16 Ret Ret Ret Ret 1
36 Alemanya Martin Trösch Honda Ret 17 15 1
37 Finlàndia Esko Kuparinen Honda 17 Ret 0
- Japó Kunio Machii Yamaha Ret 0
- Japó Keiji Ohishi Yamaha Ret 0
- Japó Satoshi Tsujimoto Suzuki Ret 0
- Japó Shunji Yatsushiro Honda NVC 0
- Alemanya Alois Meyer Honda NQ NQ 0
- Austràlia Greg Drew PRP NQ 0
- Austràlia Craig Harwood Yamaha NQ 0
- Japó Kenmei Matsumoto Honda NQ 0
- Austràlia Scott Mitchell Suzuki NQ 0
Pos Pilot Moto JPN
Japó
USA
USA
ESP
Espanya
NAT
Itàlia
GER
Alemanya
AUT
Àustria
YUG
Iugoslàvia
NED
Països Baixos
BEL
Bèlgica
FRA
França
GBR
Regne Unit
SWE
Suècia
CZE
Txecoslovàquia
HUN
Hongria
AUS
Austràlia
Pts

250 cc

[modifica]
Posició Pilot Equip Moto Punts Victòries
1 Estats Units d'Amèrica John Kocinski Marlboro-Yamaha Roberts YZR250 223 7
2 Catalunya Carles Cardús Repsol-Honda NSR250 208 4
3 Itàlia Luca Cadalora Marlboro-Yamaha Agostini YZR250 184 3
4 Alemanya Occidental Helmut Bradl HB-Honda NSR250 150 0
5 Països Baixos Wilco Zeelenberg Sharp-Samson Honda NSR250 127 1
6 Alemanya Occidental Martin Wimmer Hein Gericke Aprilia RS250 118 0
7 Japó Masahiro Shimizu Ajinomoto-Honda NSR250 100 0
8 Alemanya Occidental Jochen Schmid HB-Honda NSR250 92 0
9 Suïssa Jacques Cornu Lucky Strike-Elf Honda NSR250 86 0
10 França Dominique Sarron Rothmans-Honda NSR250 78 0
11 Catalunya Àlex Crivillé Yamaha YZR250 76 0
12 Bèlgica Didier de Radiguès Aprilia RS250 66 0
13 Itàlia Loris Reggiani Aprilia RS250 63 0
14 Alemanya Reinhold Roth Honda NSR250 52 0
15 Veneçuela Carlos Lavado Aprilia RS250 37 0
16 Catalunya Albert Puig Yamaha YZR250 32 0
17 Itàlia Paolo Casoli Yamaha YZR250 32 0
18 Àustria Andy Preining Aprilia RS250 30 0
19 Itàlia Marcellino Lucchi Aprilia RS250 23 0
20 Espanya Adrien Morillas Aprilia RS250 22 0
21 Itàlia Renzo Colleoni Aprilia RS250 17 0
22 Austràlia Daryl Beattie Honda NSR250 13 0
23 Àustria Harald Eckl Aprilia RS250 13 0
24 País Valencià Jorge Martínez, "Aspar" JJ Cobas JJ-Cobas 250GP 13 0
25 Japó Toshihiko Honma Yamaha YZR250 10 0
26 Itàlia Corrado Catalano Aprilia RS250 10 0
27 Japó Tetsuya Harada Yamaha YZR250 9 0
28 Itàlia Andrea Borgonovo Aprilia RS250 9 0
29 Japó Nobuatsu Aoki Honda NSR250 8 0
30 Itàlia Alberto Rota Aprilia RS250 8 0
31 Japó Masumitsu Taguchi Honda NSR250 7 0
32 Japó Tsutomu Udagawa Honda NSR250 6 0
33 Regne Unit Niall Mackenzie Yamaha YZR250 5 0
34 França Jean Pierre Jeandat Honda NSR250 4 0
35 Japó Junzo Suzuki Honda NSR250 4 0
36 Alemanya Bernd Kassner Yamaha YZR250 4 0
37 Veneçuela Josè Barresi Yamaha YZR250 4 0
38 Suïssa Bernard Haenggeli Aprilia RS250 4 0
39 Estats Units d'Amèrica Rich Oliver Yamaha YZR250 3 0
40 Regne Unit Alan Carter Honda NSR250 3 0
41 Regne Unit Clive Horton Yamaha YZR250 3 0
42 Regne Unit Steve Manley Yamaha YZR250 2 0
43 Regne Unit Kevin Mitchell Yamaha YZR250 2 0
44 Suïssa Urs Jücker Yamaha YZR250 2 0
45 Japó Yukio Nukumi Yamaha YZR250 1 0
46 Austràlia Ricky Rice Yamaha YZR250 1 0
47 França Jean Foray Yamaha YZR250 1 0

125 cc

[modifica]
Posició Pilot Number Moto Punts Victòries
1 Itàlia Loris Capirossi 65 Honda 182 3
2 Països Baixos Hans Spaan 2 Honda 173 5
3 Alemanya Occidental Stefan Prein 7 Honda 169 1
4 Itàlia Doriano Romboni 20 Honda 130 2
5 Alemanya Occidental Dirk Raudies 16 Honda 113 0
6 País Valencià Jorge Martínez, "Aspar" 55 JJ Cobas 105 3
7 Itàlia Fausto Gresini 8 Honda 102 0
8 Itàlia Bruno Casanova 23 Honda 97 0
9 Itàlia Alessandro Gramigni 39 Aprilia 84 0
10 Suïssa Heinz Lüthi 66 Honda 78 0
13 Comunitat Valenciana Julián Miralles JJ Cobas-Rotax 46 0
37 Illes Balears Jaime Mariano Honda 1 0
= Illes Balears Antonio Sánchez JJ Cobas-Rotax 1 0

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7.
  2. Scott, Michael. J H Haynes & Co Ltd. Wayne Rainey: His Own Story (en anglès), 1997, p. 142. ISBN 978-1859604014. «I just wanted to devastate Eddie. I don't think he was ready for a team-mate like me. Maybe he thought he could control me, but at that stage I was past being controlled»

Bibliografia

[modifica]