Can Fàbregas (Mollet del Vallès)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Data de dissolució o abolició | 2001 | |||
| Obertura | 1900 | |||
| Cronologia | ||||
| 1898 | construcció | |||
| 1900 | inauguració | |||
| 2001 | dissolució | |||
| 2002 | demolició | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mollet del Vallès (Vallès Oriental) | |||
| ||||
Can Fàbregas fou una fàbrica sedera ubicada al carrer Berenguer III de Mollet del Vallès. Fou inaugurada per la família Fabregas l'any 1900.[1] Durant molt de temps, fou considerada una de les fàbriques més importants de Mollet del Vallès i de la comarca del Vallès Oriental, així com una de les pioneres d'Espanya pel que fa a la modernització i mecanització de la indústria sedera.[2] Molt vinculada a la vida social del municipi, fou una de les empreses que van crear-hi més ocupació.[3] La fàbrica fou tancada l'any 2001 i l'any següent l'edifici fou enderrocat.
Història[modifica]
La família Fàbregas pertanyia a una saga de fabricants de seda que s'inicia el 1739. Un dels seus primers membres més destacats, Gaietà Fàbregas Xavet, disposava d'un taller artesà a Barcelona, al carrer Bou de Sant Pere. Un segle després, al capdavant de Gaietà Fàbregas Rafart, l'empresa tenia la seva primera fàbrica mecanitzada a la vila de Gràcia, i comptava amb una gran xarxa comercial a nivell estatal, fet que feia necessari la seva ampliació.[2] Per aquest motiu, una de les possibles destinacions per obrir la nova fàbrica fou Mollet del Vallès.
L'any 1898 s'iniciaren els tràmits amb l'Ajuntament de Mollet de Vallès per a la seva construcció, ubicada entre el torrent Caganell i la carretera de Sant Fost. Finalment, la fàbrica s'inaugurà l'any 1900 i el seu primer director fou el mateix Gaietà Fàbregas Rafart. L'edifici comptava amb una xemeneia de 40 m d'alçada i 1,20 m. d'amplada. Inicialment, disposava de 35 telers mecànics per teixir la seda, i l'any següent, de 100. Es considera que fou una de les primeres fàbriques amb telers mecànics a tot l'Estat.[1] Durant els primers anys, el nombre de treballadors oscil·laven entre els 150 i 200. L'any 1910 Gaietà Fàbregas decideix repartir les seves fàbriques, 2 a Barcelona i 1 a Mollet, als seus tres fills, adjudicant a Joan Fàbregas la de Mollet del Vallès. Durant el període 1910-1920, s'adquireix material més modern i es consolida la fàbrica. L'any 1918 l'empresa arriba a tenir 300 treballadors i el 1920 s'instal·la una nova fàbrica a Viladecans amb 40 telers.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Suárez i González, M. Àngels «Breu recorregut històric per Can Fàbregas-Sedunion. Mollet del Vallès, 1900-2001». Notes, Núm. 30, 2015, pàg. 97–140. ISSN: 2385-4367 [Consulta: 24 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Suárez i González, M. Àngels «De Can Fàbregas a Sedunion». Notes, Núm. 19, 2004, pàg. 213–230. ISSN: 2385-4367 [Consulta: 10 setembre 2016].
- ↑ Boter de Palau Gallifa, 2002, p. 631-637.
Bibliografia[modifica]
- Boter de Palau Gallifa, Ramon. Mollet del Vallès : recull gràfic 1870-1965. El Papiol: Efadós, 2002, p. 631-637 (L'Abans (Efadós)).