Vés al contingut

Can Gurguí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Gurguí
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud337 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVallromanes (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de Vallromanes a Teià Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 31′ 16″ N, 2° 19′ 14″ E / 41.521096°N,2.320582°E / 41.521096; 2.320582
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC29623 Modifica el valor a Wikidata

Can Gurguí és una masia del Parc de la Serralada Litoral, al municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

És ubicat a Vallromanes: cal sortir de Teià cap a Vallromanes pel passeig de la Riera i seguir per pista fins al coll de Clau. Un cop a la pista de la Carena, girem a la dreta cap al coll de Can Gurguí, a 720 metres. A l'esquerra surt una pista ampla que mena a la Font de Can Gurguí i a la masia/restaurant. Hi ha dos indicadors: un per al restaurant i un altre per a la font.[1] A principis del segle xxi funciona com a restaurant rural, especialitzat en carns a la brasa. Al menjador principal es conserva un mural al fresc dedicat a la Mare de Déu del Carme i a Sant Joan.[1]

Descripció

[modifica]

Edifici civil. Antiga masia a la que se li ha afegit a la dreta un edifici molt posterior. La masia segueix l'estructura típica de la casa catalana: teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, porta d'arc de mig punt dovellada i un rellotge de sol pintat a la façana, sobre el que hi ha la següent inscripció: "Casa Gurguí siglo XI, J. L. Año 1899".[2] A l'altura del primer pis hi ha dues finestres amb brancals i llindes de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra i a la dreta una porta, obertes posteriorment.[2]

Adjunt a aquesta església hi havia un cementiri, com semblen demostrar uns ossos que les aigües pluvials van deixar al descobert i algunes restes de paret. També hi podria haver hagut un convent de monges, però les referències que n'hi ha són dubtoses.[1]

Història

[modifica]

En el llibre de notes històriques recollit per Rosa Mogas es parla de Can Gurguí com de la Capella de Sant Andreu de Llobons: "Can Gurguí Gros, existent ja en el segle xiii, la qual vers 1854 deixà d'ésser capella, traslladant-ne l'altar a Can Riera de Sant Mateu.[1] En substitució de la capella, feu un oratori a la Verge de la Mercè en un departament de la casa, i des de llavors dita capella ha estat destinada a dependències de la masia, la qual té al detràs una habitació anomenada lo quarto de l'ermità".[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. ISBN 9788415075615. Pàg. 69.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Can Gurguí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2016].

Enllaços externs

[modifica]
  • Llibre-Guia de la Serralada Litoral - Història i itineraris Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine. (català)