Vés al contingut

Can Llinars (Sant Pere de Vilamajor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Llinars
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de l'Ermita de Sant Elies Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 41′ N, 2° 23′ E / 41.69°N,2.39°E / 41.69; 2.39
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC29460 Modifica el valor a Wikidata

Can Llinars (o Llinàs) és una masia de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció[modifica]

Edifici de planta quadrangular, de mesures considerables, amb planta baixa i dos pisos. La teulada és a quatre vents. El barri és prou gran. A un dels angles de la façana hi ha una construcció defensiva, i al lateral oposat, a l'altura del primer pis, hi ha una terrassa sostinguda per unes arcades que formen una galeria. A la façana hi ha un pedrís i un rellotge de sol. La porta és dovellada.[1]

Història[modifica]

La primera referència documental és de l'any 1262,[2] tot i que l'edifici actual és del segle xviii.[1]

El 1797, la pubilla Eulàlia de Llinàs i de Ponsich (1773-1808),[3] filla de Rafael de Llinàs i de Magarola[4] i de Teresa de Ponsich i d'Alòs,[5] es va casar amb Benet de Sagarra i Mercante (1772-1854),[6] i els seus descendents va fer servir la masia com a torre de estiueig.[2]

L'any 1885, Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939)[7] hi va instal·lar una indústria lletera, que s'elaboraven formatge, crema de llet, llet condensada, mantega, etc. Ocupava la planta baixa de la masia i diversos annexos, mentre que la família residia a les habitacions de la planta noble.[2]

El seu fill Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (1894-1961)[8] hi va escriure el poema El mal caçador durant l'estiu i la tardor de l'any 1915.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Can Llinars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Can Llinars. Sant Pere de Vilamajor». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  3. «Eulàlia de Llinàs i de Ponsich de Magarola i d'Alòs». Geneanet. Ramon Sales.
  4. «Rafael de Llinás(árs) y Magarola». Geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  5. «Teresa de Ponsich y Alós». Geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  6. «Benet Maria de Sagarra i de Mercante». Geneanet. Ramon Sales.
  7. «Ferran de Sagarra i de Siscar». Geneanet. Ramon Sales.
  8. «Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau». Geneanet. Ramon Sales.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Llinars
  • «Can Llinars». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.