Canariomys bravoi
 Reconstrucció de C. bravoi al Museu de la Naturalesa i l'Home (Santa Cruz de Tenerife)  | |
| Període | |
|---|---|
Plistocè – recent
| |
| Estat de conservació | |
| Extint (ca. 1500 ) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Gènere | Canariomys |
| Espècie | Canariomys bravoi Crusafont i Petter, 1964 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Telesforo Bravo Expósito |
Canariomys bravoi és una espècie extinta de rosegador miomorf de la família Muridae. Era endèmica de l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).
Hàbitat[modifica]
S'han trobat restes fòssils d'aquest animal pràcticament per tota l'illa, des del Massís d'Anaga fins al Massís de Teno, i des del nivell del mar fins a Las Cañadas del Teide. Tanmateix, la seva presència és més notable en jaciments en coves o tubs volcànics, com en el jaciment de Las Arenas al municipi de Buenavista del Norte (al nord-oest de Tenerife), on sovint sol aparèixer juntament amb restes d'altres espècies, com per exemple, el llangardaix gegant Lacerta goliath.
Descobriment[modifica]
Els seus fòssils daten del Plistocè superior, encara que alguns d'ells també pertanyen a l'Holocè. Els primers fòssils foren trobats pel naturalista tenerifenc Telesforo Bravo, mentre que la descripció científica fou elaborada el 1964 pel paleontòleg Miquel Crusafont i el biòleg Francis Petter, que van dedicar l'espècie al descobridor de les restes.[1]
Característiques[modifica]
El seu crani assolia fins a 7 centímetres de longitud, de manera que podria haver assolit la grandària d'un conill, el que la converteix en la major de la seva família i considerablement gran comparades amb altres espècies de rates europees. La seva inusual mida es devia bàsicament de l'alimentació basada en una dieta herbívora no herbàcia, a l'adaptació als diferents règims alimentaris però sobretot a l'aïllament de les illes.
Un estudi científic publicat el 2012 comparà l'espècie Canariomys bravoi amb rosegadors arborícoles actuals com Phloeomys cumingi, la rata gegant de l'illa de Luzón a les Filipines.[2] L'estudi va revelar que entre els trets distintius de C. bravoi estan les arpes que es desenvolupen gairebé similarment a les extremitats anteriors i posteriors. També les potes posteriors més llargues que les davanteres evoquen una forma intermèdia entre rates i murins arboris com Phloeomys. Canariomys bravoi era un rosegador fort i poderosament musculat capaç de moure's en diferents substrats des del terra fins als arbres, i probablement tenia habilitats d'excavació.[2]
Extinció[modifica]
La rata gegant, igual que altres espècies natives de l'arxipèlag, s'extingí per les accions dels humans, que van poder caçar, o per l'acció d'altres animals introduïts per l'home que van poder competir amb elles, caçar-les o transmetre'ls malalties.[3] En l'actualitat, el Museu de la Naturalesa i l'Home de Santa Cruz de Tenerife exhibeix diferents cranis i ossos fòssils d'aquest animal, així com unes fidels reconstruccions escultòriques d'aquests animals.
Referències[modifica]
- ↑ Crusafont-Pairo, M. i Petter, F. (1964) «Un Muriné géant fossile des iles Canaries Canariomys bravoi gen. nov., sp. nov.»", Mammalia, 28:607-612
- ↑ 2,0 2,1 Body shape and life style of the extinct rodent Canariomys bravoi (Mammalia, Murinae) from Tenerife, Canary Islands (Spain)
- ↑ Bocherens, Hervé; Michaux, Jacques; García Talavera, Francisco o Plicht, Johannes van der (2006) «Extinction of endemic vertebrates on islands: The case of the giant rat Canariomys bravoi (Mammalia, Rodentia) on Tenerife (Canary Islands, Spain) Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine.». C. R. Palevol., 5: 885-891
Enllaços externs[modifica]
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
- Imatge del crani de Canariomys bravoi.
- Animals extints de les Canàries. Govern de les Canàries. Arxivat 2009-12-28 a Wayback Machine. (castellà)
- La morada de la Rata Gigante de Tenerife. La Opinión de Tenerife. (castellà)
- L'alimentació dels guanxes. (castellà)
