Església de Sant Llàtzer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Capella de Sant Llàtzer)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Llàtzer
Església de Sant Llàtzer.jpg
Façana principal a la plaça del Pedró. La fornícula hi fou afegida el 1792 i la porta, originalment de mig punt, es va convertir en rectangular el segle XX
Dades bàsiques
Tipus església
Acabament finals s. XII
Característiques
Estat d'ús correcte
Estil romànic
Planta una nau amb absis
Campanar de cadireta amb dos ulls
Portalada romànica de mig punt
Ubicació
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització el Raval

41° 22′ 47″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.37972222°N,2.16638889°E / 41.37972222; 2.16638889
Bé cultural d'interès local
Identificador 40447
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

L'església de Sant Llàtzer situada a la plaça del Pedró del Raval de Barcelona, és una capella romànica que havia format part d'un hospital situat en aquest lloc entre els segles XII i XV, anomenat dels Messells[1] o dels Malalts, dedicat a atendre els leprosos.[2] L'església va ser construïda cap a finals del segle XII i segons alguns documents posteriors podria ser de l'època del bisbe Guillem de Torroja (1144-1171).[2]

És d'una sola nau amb capçalera semicircular. La volta de canó que es veu actualment no és l'original, que fou substituïda a principis del segle XVIII pel mal estat en què es trobava, i a la mateixa època s'hi afegí una capella quadrada al costat sud (donant al carrer de l'Hospital). El 1913 fou dessacralitzada i se li donà un ús civil que la malmeté força fins que fou recuperada per l'ajuntament i pels volts de 1954, Adolf Florensa hi va fer una primera restauració,[3][1] que es va completar amb diverses intervencions arqueològiques i una restauració més completa a finals del segle XX.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una capella amb nau de saló coberta amb volta de llunetes (segle XVIII).

És capçada per un absis semicircular amb lesenes i arcuacions llombardes i finestra de mig punt amb arquivoltes i capitells decorats.[1][3] La capçalera es divideix en set panys de paret separats per lesenes, amb un fris de tres arcuacions sobre mènsules esculpides a cada pany. Al centre hi ha una petita finestra amb arquivoltes. Els permòdols sobre els que descansen les arcuacions presenten o bé caps o bé una decoració floral esculpida, i els capitells de la finestra també tenen decoració vegetal.[2]

En un dels seu murs s'obre la Capella Fonda (coneguda com del Sant Sepulcre), on es conserva part d'un retaule vuitcentista atribuït a Francesc i Jaume Font (restaurat l'any 1996). A l'exterior, teulada amb dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal -d'aparell a trencajunt i carreuat en filades unides amb morter i pedra.[3][1]

La façana principal s'orienta a ponent, cap a la plaça del Pedró, i té una porta acabada en arc de mig punt, que durant el segle XX s'havia convertit en rectangular. Sobre la porta hi ha una fornícula buida, que prové d'una reforma impulsada el 1792 per l'industrial Erasme de Gònima. Al damunt hi ha un campanar de paret amb dos arcades.[2]

L'absis es pot veure actualment des del carrer de Sant Llàtzer, però havia estat durant molts anys ocult dins del pati de l'illa de cases.

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Entre 1989 i 1991 es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques. Com a resultats de les excavacions es pogueren documentar diverses fases constructives.[4]

  • Fase I (1144/1171 – segle XIV). Al segle XII es construí l’església d’una única nau, amb volta de canó, absis semicircular i dues portes d’entrada una a ponent i l’altra a migdia. D’altra banda el paviment podia ser d’argila piconada i l’interior del temple era enlluït, segons sembla pels testimonis trobats en els fragments de paret vista colgats per estrats moderns i contemporanis. L’àrea excavada de la sagrera proporcionà un conjunt de fosses d’inhumació senzilles i sense aixovar. Malgrat la documentació que fa referència a l’existència des de l’any 1188 d’un hospital de leprosos, cap dels individus exhumats presentava signes de lepra. D’altra banda no es documentà cap estructura d’aquesta cronologia vinculada a l’hospital.
  • Fase II (segle XIV). Fou en aquesta fase que es produïren reformes importants a l’hospital de mesells. L’excavació de la capella del sant sepulcre proporcionà ruïnes d’un mur d’excel·lent factura, gairebé paral·lel a la façana meridional del temple, lleugerament desviat cap al nord-est. En segon lloc, la descoberta d’una obertura allargassada a tocar del presbiteri, s’interpretà com una finestra manada construir el 1314 pel bisbe de Barcelona per tal que els malalts poguessin contemplar els oficis religiosos.
  • Fase III (segle XV). Durant aquesta fase s’amplià el presbiteri s’obrí una porta al mur nord i s’afegiren tres arcs faixons a l’intradós de la coberta dels quals es trobaren restes d’algunes de les pilastres en què es recolzaven. A l’interior de l’església es van trobar algunes sepultures que es podien datar dels segles XV i XVI.
  • Fase IV ( 1652/1654 - 1714/1736). Poc després de la Guerra dels segadors el temple es pavimentà de nou amb argila batuda i es bastí una sagristia que es comunicava amb el temple a través d’una porta, avui paredada però visible, situada al costat del presbiteri. En aquest moment el presbiteri tornà al seu lloc original per tal de poder acollir un nombre més gran de fidels.
  • Fase V (1714/1736 – 1821). Després de la Guerra de Successió va tenir lloc una altra reforma important; es bastí la capella de migdia, dedicada al Sant Sepulcre, que suposà l’arrasament i anul·lació de l’hospital baixmedieval, el qual, segons es creu, fou substituït per un de nou situat al carrer del Carme. En aquest moment també es canvià la coberta del temple, es bastí l’actual volta de rajols i es construí un cor als peus de la nau i es pavimentà el presbiteri amb un sòl de cairons.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Església de Sant Llàtzer». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Sant Llàtzer». A: Catalunya Romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopedia Catalana, juny 1992, p. 229-232. ISBN 84-85194-56-X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Església de Sant Llàtzer». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. «Església de Sant Llàtzer». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  5. «Església de Sant Llàtzer». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Llàtzer Modifica l'enllaç a Wikidata
  • LÓPEZ, A.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1991-1993. Resultats de l’excavació arqueològica a l’església i a l’Hospital de Sant Llàtzer, Lambard. Estudis d’art medieval, VI, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pp. 51-71.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.