Carl August Walbrodt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarl August Walbrodt
Carl August Walbrodt (circa 1895-1900).jpg
Biografia
Naixement 28 de novembre de 1871
Amsterdam, Països Baixos
Mort 3 d'octubre de 1902(1902-10-03) (als 30 anys)
Berlín, Alemanya
Causa de mort Tuberculosi
Nacionalitat Bandera de l'Imperi Alemany Imperi Alemany
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Alemanya
Esport escacs
Títol d'escaquista Campió d'Alemanya (1893)
Altres
Títol Campió d'Alemanya (1893)
Modifica les dades a Wikidata

Carl August Walbrodt (Amsterdam, 28 de novembre de 1871Berlín, 3 d’octubre de 1902) fou un jugador d'escacs alemany.[1] Fou un escaquista molt actiu fent exhibicions de simultànies, ensenyant escacs, organitzant esdeveniments escaquístics, i fins i tot va fundar dos clubs d'escacs. També escrivia una columna d'escacs a la publicació Berliner Lokal-Anzeiger aproximadament entre el setembre de 1899 i el febrer de 1902.

Biografia[modifica]

La família de Walbrodt, alemanya, es va traslladar des de Wesel, Província del Rin, a Amsterdam, poc abans del naixement de Carl August. Sembla que varen retornar a la zona de Berlín, abans que ell tingués 10 anys, edat a la qual el seu pare li va ensenyar a jugar a escacs. Quan la família havia anat a viure a Amsterdam, semblaven ser molt pobres, però als voltants de 1881 havien obtingut prou recursos per escolaritzar els nens. A mitjans dels 1890 Carl August Walbrodt i el seu germà tenien una petita indústria de fabricació de pantògrafs.[2] D'acord amb The Oxford Companion to Chess, li fou diagnosticada una tuberculosi a començaments dels 1890, i morí d'aquesta malaltia als 30 anys.

Resultats destacats en competició[modifica]

El 1890 fou 5è a Berlín (el campió fou Horatio Caro). El 1890/91, fou 2n (3r després d'un play-off) a Berlín (el campió fou Richard Teichmann). El 1892 empatà als llocs 4t-5è a Dresden (7è Congrés de la DSB, el guanyador fou Siegbert Tarrasch). Empatà al 1r lloc amb Curt von Bardeleben a Kiel 1893 (8è Congrés de la DSB). El 1894, empatà als llocs 4t-5è a Leipzig (9è Congrés de la DSB, el guanyador fou Tarrasch). Fou 11è al Torneig Internacional de Hastings 1895.[3]

El 1896, fou 2n, rere von Bardeleben, i per davant de Jacques Mieses, al Triangular de Berlín, empatà als llocs 7è-8è a Nuremberg (el guanyador fou Emanuel Lasker), i empatà als llocs 6è-7è a Budapest (els guanyadors foren Rudolf Charousek i Mikhaïl Txigorin). El 1897, fou 2n, rere Charousek, al Torneig Internacional de Berlín,[4] i fou 5è al torneig del Centre d'Escacs de Berlín (el guanyador fou von Bardeleben).[5] Fou 15è al gran Torneig de Viena 1898 (Kaiser-Jubiläumsturnier) (els campions foren Pillsbury i Tarrasch).[6]

Matxs[modifica]

Walbrodt va jugar 15 mats entre 1890 i 1898. No hi ha dades sobre el resultat del seu primer matx, contra Karl Holländer (1890). Guanyà contra Emil Schallopp a Berlín 1891, Hermann Keidanski a Berlín 1891, Curt von Bardeleben a Berlín 1892, Eugene Delmar a Nova York 1893, Alfred Ettlinger a Nova York 1893, Andrés Clemente Vázquez a l'Havana 1893, Wilhelm Cohn a Berlín 1894, Kuerschner a Nuremberg 1898, Haeusler, empatà amb Theodor von Scheve a Berlín 1891, Mieses a Berlín 1894, i perdé contra Pillsbury (+0 –2 =1) a Boston 1893, Tarrasch (+0 –7 =1) a Nuremberg 1894,[7] i Dawid Janowski (+2 –4 =2) a Berlín 1897.[8]

Referències[modifica]

  1. Nota biogràfica a «chessgames.com». [Consulta: 18 febrer 2010]. (anglès)
  2. J. N. Berger: Schachjahrbuch 1892-93
  3. «Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables, An Electronic Edition» (en anglès). Anders Thulin, Malmö, 01-09-2004. [Consulta: 17 febrer 2010].
  4. «Taula del torneig i crònica, Internationales Turnier Berlín 1897» (en alemany). [Consulta: 17 febrer 2010].
  5. «Taula del torneig, crònica i partides, Meisterturnier des SV Centrum 1897» (en alemany). [Consulta: 17 febrer 2010].
  6. «Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2010].
  7. Matx Tarrasch-Walbrodt, Nuremberg 1894
  8. Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy. Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa, 1986, 1987. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z).  (polonès)

Bibliografia[modifica]

Chicco, Porreca, Dizionario enciclopedico degli scacchi, Mursia 1971 (italià)

Enllaços externs[modifica]

  • Carl August Walbrodt a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 18 febrer 2010] (anglès)
  • Partides de Carl August Walbrodt a «365chess.com». [Consulta: 18 febrer 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Carl August Walbrodt a «chessmetrics.com». [Consulta: 18 febrer 2010]. (anglès)