Carles Bosch i Garcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles Bosch i Garcia
Biografia
Naixement22 desembre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeElisa Vargaslugo Rangel Modifica el valor a Wikidata
ParePere Bosch i Gimpera Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carles Bosch i Garcia (Barcelona, 22 de desembre de 1919 - Ciutat de Mèxic, 22 de febrer de 1994) va ser un historiador, investigador, catedràtic i acadèmic català nacionalitzat mexicà. Les seves àrees de recerca es van centrar en temes de la Història precolombina de Mèxic, de la Conquesta de Mèxic, però especialment de la història diplomàtica entre Estats Units i Mèxic.

Bioogràfica[modifica]

Va ser fill de l'historiador Pere Bosch i Gimpera i de Josefina García Díaz. Va començar els seus estudis professionals d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona però va haver d'interrompre'ls per l'inici de la Guerra Civil espanyola. Es va mudar a França i posteriorment a Anglaterra on va ingressar a la Universitat d'Oxford, però novament va abandonar la carrera, aquesta vegada, a causa de l'inici de la Segona Guerra Mundial. Va residir a Panamà i després es va traslladar a la Ciutat de Mèxic on va continuar els seus estudis a El Colegio de México, en l'Escola Nacional d'Antropologia i Història (ENAH) i en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic obtenint un doctorat el 1960.[1]

Va ser professor d'història al Col·legi Americà de Mèxic, al Mexico City College, a la Facultat de Filosofia i Lletres i en la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UNAM, a l'Escola Nacional d'Antropologia i Història i a El Colegio de México.

Va ser investigador de l'Institut de Recerques Històriques de la UNAM, director del Centro Interamericano de Libros Académicos. Va ser nomenat membre de nombre de l'Acadèmia Mexicana de la Història el 1989, va ocupar la butaca N° 19. Es casà amb la historiadora de l'art i acadèmica Elisa Vargaslugo Rangel. Va morir l'1 d'agost de 1994 en la Ciutat de Mèxic.[2]

Premis i distincions[modifica]

Obres publicades[modifica]

  • La esclavitud prehispánica entre los aztecas, el 1944.
  • Material para la historia diplomática de México, el 1957.
  • Relaciones entre México y Estados Unidos, el 1961.
  • Latinoamérica. Una interpretación global de la dispersión en el siglo XIX, el 1978.
  • México frente al mar: el conflicto histórico entre la novedad marinera y la tradición terrestre, el 1981.
  • El mester político de Poinsett: noviembre de 1824 - diciembre de 1829, el 1983.
  • Tres ciclos de navegación mundial se concentraron en América, el 1985.
  • De las reclamaciones, la guerra y la paz: 1 de diciembre de 1843 - 22 de diciembre de 1848, el 1985.
  • Problemas diplomáticos del México independiente, el 1986.
  • Sueño y ensueño de los conquistadores, el 1987.
  • La polarización regalista de la Nueva España, el 1990.
  • El descubrimiento y la integración iberoamericana, el 1991.
  • Documentos de la relación de México con los Estados Unidos, en cinc volums, el 1992.
  • México en la historia 1770-1865, el 1993.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]