Carles Fages de Climent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:30, 15 oct 2008 amb l'última edició de Lletraferit (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i periodista altempordanès.

Biografia

Va néixer a Figueres el 16 de maig de 1902. A l'institut Ramon Muntaner de Figueres coincideix amb Salvador Dalí, fet que dóna inici a una amistat que es mantindrà tota la vida. Obté el doctorat en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona (amb una tesi sobre el paisatge en la poesia d'Homer), i posteriorment inicia un fecunda activitat literària, centrada principalment en la poesia. Com a poeta aconsegueix la Flor Natural dels Jocs Florals de Girona, Mallorca, Barcelona, Sant Sadurní d'Anoia, entre d'altres. Va col·laborar també amb diferents diaris i revistes (La Vanguardia, Diari de Barcelona, Telestel, etc.).

Obra

Fages de Climent contribuí a la mitificació literària de la seva comarca nadiua, tot prenent l'Empordà, la tramuntana i la seva gent com a temàtica bàsica d'una múltiple producció literària (poesia, prosa, teatre i periodisme). Així, va crear literàriament personatges com el "Sabater d'Ordis" -equiparable, segons Eugeni d'Ors, al Quixot de Cervantes- i va contribuir d'una manera decisiva a conferir determinades atribucions a certs pobles (Llers, terra de bruixes; Vila-sacra, capital del món). Alhora, el seu gran interès per la pintura li va possibilitar de relacionar-se i d'establir col·laboracions amb diferents artistes.

Fages i Dalí

El seu company d'escola Salvador Dalí fou un dels artistes amb qui més col·laborà i amb qui tingué el privilegi de poder comptar amb il·lustracions dalinianes per als seus escrits. Entre ells destaquen Les bruixes de Llers (1924) i la balada del sabater d’Ordis (1954), prologat per Eugeni d'Ors, amb epíleg del mateix Dalí. Dalí i Fages van treballar plegats en el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí, en ocasió de l'homenatge que la ciutat de Figueres tributà, el 1961, a Salvador Dalí. Fages hi posà els versos i Dalí, els dibuixos que els acompanyen, fets en un únic cartró i, segons el poeta, en una sola nit. El text és una biografia poètica del pintor i les il· lustracions constitueixen una síntesi genial de tota la simbologia daliniana de l'època. Així, hi apareixen els "rellotges tous", les formigues, l'Angelus de Millet, el "sabater d’Ordis", i alguns dels noms dels principals referents dalinians, com Picasso o Gaudí.

Cal esmentar també el Crist de la Tramuntana que es troba al Teatre-Museu Gala Salvador Dalí -realitzat per Salvador Dalí en homenatge al poeta amb motiu de la seva mort, i que fa al·lusió a un dels versos mes coneguts de Fages, l'Oració al Crist de la tramuntana:

«

Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.

»
— Carles Fages de Climent, Oració al Crist de la tramuntana

Josep Pla sobre Fages

Josep Pla dedica una bona part del volum 38 de la seva obra completa, "Escrits Empordanesos", a Fages de Climent, de qui diu que "portava la literatura a la sang". "És un escriptor del país, (...), literàriament geogràfic, específicament empordanès, (...) és un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intel·ligent. Amb un home així jo m'hi entendré sempre".

Pla és també molt amatent a la relació personal que lligava Dalí i Fages. "A l'Empordà, després de tants devessalls, desoris, subversions i trompades, han aparegut dos autèntics cavernícoles, com se solia dir a l'època de la República: Dalí i Fages. Aquests dos conservadors empordanesos han estat els esperits més lliures, més oberts, menys cavernícoles que aquest país ha produït". "A Figueres (Fages) arribà a ser un home extremament conegut i popular (...). Així com Dalí s'ha fet pintoresc ell mateix, a Fages, el pintoresc, no se'l féu ell, sinó la ciutadania".

Pla, per altra banda, diu que "corria el rumor que fou Dalí qui li va suggerir la idea a Fages de fer "El Somni de Cap de Creus. (...) Aquest poema deu ser l'única cosa seriosa que s'ha escrit fins a la data sobre el Cap de Creus i la seva geografia, la seva història i manera de viure de la gent que manega i trepitja el país. No crec que fos gaire difícil de la part de Dalí d'impulsar Fages a escriure aquest poema, i això perquè no solament Fages coneixia aquests indrets correctament, sinó perquè en sabia la força poètica". Fages, conclou Pla, "era l'home exactament adequat per a fer el poema del Cap de Creus".

Els epigrames

Josep Pla es refereix també als cèlebres epigrames de Fages de Climent. "Tingué el do de l'epigrama, que al meu modest entendre és una manera literària excelsa. N'escriví de meravellosos". "En té de mancats, xarons, frívols, de mal gust, però n'hi ha de perfectes, literàriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espècie d'històries humano-literàries". N'escriví moltíssims, la majoria no han estat publicats, però la seva popularitat a l'Empordà es degué al boca-orella. Fages tingué una gran facilitat per improvisar epigrames i no hi ha clergue, curial, burgès o polític de l'Empordà a qui no n'hi dediqués algun. Potser per això, va fer servir sovint el pseudònim de «Lo Gayter de la Muga». "És el poeta de la gent (...) els epigrames no són res més que el que diuen: els seus triomfs (escassos) i les seves misèries (múltiples). Ara el fet li ha produït una literatura -avui desconeguda- que jo crec que és admirable". Cal potser, per concloure aquesta referència a l'escriptor de Palafrugell, recordar l’epigrama que Fages li va dedicar:

«

És tan bonic l’Empordà,
ample, esbatanat i llis,
que l’home que escriu mes pla
ha pres el nom del país

»
— Carles Fages de Climent

Els últims anys de la seva vida, Fages els passa lluny de Barcelona, al seu Empordà natal, a la casa pairal de Climent, a Castelló d'Empúries.

El dia 1 d'octubre de 1968 mor a Figueres.

La seva obra literària contempla la poesia, la prosa i el teatre, i ha estat musicada per Francesc Pi de la Serra, Josep Tero i Xavier Falgarona. El director d'orquestra Carles Coll, va fer una orquestració d'un espectacle basat en la Balada del Sabater d’Ordis. Pau Riba comença el seu disc "Cosmosoma" (Cançons de Pau Riba i arranjaments de Pastora. 1997) amb una cita de la "Balada del sabater d'Ordis".

Catàleg d'obres

Prosa

  • Climent
  • Fortuny, la mitad de una vida (en castellà)
  • Vilasacra Capital del Mòn (pròleg d'Alexandre Deulofeu)
  • Anècdotes empordaneses (inèdit)
  • Carles Fages de Climent. Recull d'articles. (2003)

Vers

  • Les Bruixes de Llers (Pròleg de Ventura Gassol i il·lustracions de Salvador Dalí)
  • Tamarius i Roses
  • El Jutge està malalt
  • Sonets a María-Clara
  • Balada del Sabater d'Ordis (Pròleg d'Eugeni d'Ors, i epíleg de Salvador Dalí)
  • Epigrames (Llibres I, II i III)
  • Emporium la de les tres muralles
  • El pintor d`esguards (inacabat)
  • Llibre de Sonets
  • Poema dels Tres Reis
  • Somni de Cap de Creus
  • Bestiari (inèdit)

Teatre

  • El Bruel
  • La Dama d'Aragó

Pròlegs

Bibliografia

  • Jordi Pla, "Tamarius i Roses, de Carles Fages de Climent: aproximació a l'obra i la seva crítica", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 26 (1993), 283-292.
  • Jordi Pla, "El Somni de cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 301-312.

Enllaços externs