Vés al contingut

Carles Torner i Pifarré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Torner i Pifarré
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París 8 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógestor cultural, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Carles Torner i Pifarré (Barcelona, 1963) és un escriptor català. Ha publicat poesia, assaig i narrativa.[1][2]

L'any 1984 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb el recull Als límits de la sal. Aquell mateix any havia obtingut el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el seu primer llibre, A la ciutat blanca.

Va ser secretari del PEN català, i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN internacional. També va presidir la xarxa d'organitzacions internacionals que van promoure prop de la UNESCO la Declaració Universal de Drets Lingüístics entre el 1994 i el 2004.[3] Del 2014 al 2020 va ser director executiu del PEN Internacional i el 2021 va ser director del centenari del PEN. [1]. Ha estat l’editor de l’obra PEN Internacional. Una història il·lustrada [2], publicada en nou llengües.

Obtingué el doctorat en Ciències de l'Educació per la Universitat de París VIII amb una tesi sobre la pel·lícula Shoah, de Claude Lanzmann.[4] Publicà un llibre d'entrevistes a Samuel Ruiz Garcia arran de la seva jubilació com a bisbe de San Cristóbal de las Casas l'any 2000.

Com a cap de l'Àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramon Llull, entre el 2004 i el 2010, va contribuir a l'increment de traduccions de literatura catalana durant la primera dècada del segle xx.[5] Ha estat professor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, i director de la revista Qüestions de Vida Cristiana.

La seva obra narrativa s’inicià amb L’estrangera, una narració simbólica basada en el Llibre de Rut bíblic i publicada el 1997. L’arca de Babel recollí el 2005 relats en forma de cartes a dones activistes i artistes dels cinc continents. El 2023 publicà la novel·la Ucraïna, mon amour, que narra el trasbals d’una traductora catalana obligada a fugir de Lviv davant de la invasió russa.


Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • A la ciutat blanca (Mall, 1984)
  • Als límits de la sal (Proa, 1985)
  • L'àngel del saqueig (Edicions 62, 1990)
  • Viure després (Proa, 1998)
  • La núvia d'Europa (Edicions 62, 2008)
  • Vint-i-set nadals i un rei (Edicions 62, 2019)

Assaig en català

[modifica]
  • El principi acollida. Sobre el diàleg intercultural (Empúries, 1995)
  • Shoah, una pedagogia de la memòria (Proa, 2002), sobre "[...] la memòria de la Xoà [...]. Carles Torner proposa aquí una pedagogia de la memòria centrada en la pel·lícula Shoah [....]"[6]
  • Els indis em van convertir [junt amb Samuel Ruiz] (Proa, 2003). "Després de quaranta anys de viure entre els indis maies, Samuel Ruiz reviu en aquestes pàgines la seva experiència com a bisbe [....]"[7]

Assaig en francès

[modifica]
  • Shoah, une pédagogie de la mémoire (Ed de l'Atelier, 2001)
  • Samuel Ruiz. Comment les indiens m'ont converti (Ed de l'Atelier, 2002)

Narrativa

[modifica]
  • L'estrangera (Proa, 1997, novel·la)
  • Noaga i Joana, amb il·lustracions de Joma (Intermón-Octaedro, 1997, conte, narrativa infantil i juvenil)
  • L'arca de Babel (Proa, 2005, recull de cartes dirigides a dones activistes i artistes del món)[8]
  • Ucraïna, mon amour (Empúries, 2023, novel·la)[9]

Volums com a editor

[modifica]
  • La victòria pòstuma de Hitler (Proa, 1995) En record dels mil dies del setge de Sarajevo.
  • Lectures de Salvador Espriu (Proa, 2004)
  • PEN Internacional. Una història il·lustrada (Galaxia Gutenberg, 2021)[10]

Premis literaris

[modifica]

Obra traduïda

[modifica]
  • Traduccions de Shoah, une pédagogie de la mémoire
    • Català. Shoah, una pedagogia de la memòria (Proa, 2002)
    • Espanyol. Shoah: cavar con la mirada (Gedisa, 2005)
  • Traduccions de Samuel Ruiz. Comment les indiens m'ont converti
    • Català. Samuel Ruiz. Els indis em van convertir (Proa, 2003)
    • Espanyol. Samuel Ruiz. Cómo me convirtieron los indígenas (Sal Terrae, 2003)
  • Poemes traduïts en antologies
    • Anglès. Pere Ballart (ed.), Anna Crowe (trad.). Six Catalan poets (Arc publications, 2013)
    • Castellà. Jordi Virallonga, Sol de Sal. La nueva poesía catalana (DVD, 2001)
      • Jordi Virallonga, Poetas catalanes (La otra, 2014)
      • Eduardo Moga, Medio siglo de Oro. Antología de la poesía contemporánea en catalán (FCE, 2104)

Referències

[modifica]
  1. «Carles Torner i Pifarré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Carles Torner i Pifarré». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  3. «PEN català». Arxivat de l'original el 2013-09-24. [Consulta: 18 juliol 2013].
  4. Xavier Pla, "Shoah, refugio de memorias", La Vanguardia Cultura/s, 17 de juliol 2002, p. 8
  5. Arnau Pons i Simona Skrabec (red.), Carrers de Frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Vol. II, Barcelona: EADOP, 2008
  6. «Shoah, una pedagogia de la memòria | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 2 octubre 2023].
  7. «Els indis em van convertir | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 2 octubre 2023].
  8. «Avançament editorial: ‘Ucraïna, mon amour’, de Carles Torner». Vilaweb. [Consulta: 2 octubre 2023].
  9. «Ucraïna mon amour - Carles Torner», fitxa a Grup 62. [Consulta: 2-10-2023].
  10. «PEN Internacional – Galaxia Gutenberg» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2024].

Enllaços externs

[modifica]