Carlo Biotti
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1901  Milà (Itàlia) |
| Mort | 10 desembre 1977 (76 anys) Alassio (Itàlia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Borghetto Lodigiano |
| Jutge | |
| Membre de la junta | |
| Director jurídic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Milà |
| Ocupació | magistrat, gerent, director jurídic, jurista, jutge, esportista |
| Ocupador | AC Milan Court of Milan (en)  |
| Membre de | |
| Esport | futbol esgrima boxa atletisme |
| Família | |
| Fills | Jon Biotti (en) |
| Parents | Paolo Biotti Natoli () |
Carlo Biotti (Milà, 1901 - Milà, 10 de desembre de 1977) fou un jurista italià que serví com a jutge del Tribunal Suprem d'Itàlia i que fou el president del Tribunal Penal de Milà.
El jutge Biotti és considerat un jutge conservador però va defensar els principis liberals i es va convertir en una icona en el món jurídic dels principis de la justícia i el garantisme.
El jutge Carlo Biotti en aquell moment presidia la primera Secció Penal de la Cort de Milà considerada la sala judicial d'Itàlia, i la referència per a cada magistrat italià.
Des del seu despatx al Palau de Justícia de Milà, Itàlia, va passar la major part de la seva vida professional intentant enderrocar el poder de la Justícia contro ogni potere e giornale. Després d'una llarga i distingida trajectòria, culminant amb el Maxi Trial "Caso Calabresi".
Biografia[modifica]
La seva recusació obligats a abandonar el cas de la mort de Giuseppe Pinelli contra el comissari de policia Luigi Calabresi el 1971 va esdevenir una causa cèlebre, en la història de la legislació italiana i la defensa dels principis de justícia, i en les teories d'investigació i anàlisi.
D'origen noble terratinent, casat amb Maria Giovanna va tenir dos fills Fausto i Johnny Biotti.
Biotti ha estat director del club de futbol Milan.[1]
Filmografia[modifica]
En la pel·lícula de 2012 "Piazza Fontana: La conspiració italiana" , el personatge de Carlo Biotti és interpretat per Bob Marchese.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Carlo Biotti. magliarossonera.it
- ↑ Press book: Romanzo di una strage. cinetecadibologna.it
Bibliografia[modifica]
- Camilla Cederna, Quando si ha ragione: cronache italiane, L'ancora del Mediterraneo, 2002 - 427 pagine
- Almanacco illustrato del Milan, Vol.2, Editorial Panini 2005.
- Dario Fo, Pum, pum! chi è? la polizia!: con cronologia storico-politica, 1973
- Camilla Cederna, Grazia Cherchi, Il mondo di Camilla - Pagina 226, 1980
- Dario Fo, Jennifer Lorch, Morte accidentale di un anarchico - Pagina 130, 1997
- Magistrati Scomodi, un tentativo di epurazione - Pagina 39, Dedalo libri, 1974
- Licia Pinelli Piero Scaramucci, Una storia quasi soltanto mia, Pagina 84, 2010
- Piergiorgio Bellocchio, Al di sotto della mischia: satire e saggi - Pagina 95, 2007
- Daniele Biacchessi, Il caso Sofri, 1998
- Pio Baldelli, Informazione e controinformazione, Gabriele Mazzotta, 1972
- Camilla Cederna, La Piste rouge: Italia 69-72, Volume 737 di Collection 10/18, Union générale d'éditions, 1973
- Adalberto Baldoni, Sandro Provvisionato, Anni di piombo, Pagina 59, 2009.
- Franco Contorbia, Giornalismo italiano - Volume 4 - Pagina 211, 2009
- Corrado Stajano, Marco Fini, La Forza della democrazia, Einaudi, 1977
- Piergiorgio Bellocchio, Al di Sotto della mischia: satira e saggi, Libri Scheiwiller, ISBN 8876445447.
- Camilla Cederna, Pinelli. Una Finestra sulla strage, Milan, Feltrinelli, 1971, dotisk il Saggiatore, 2009.
- Aldo Giannuli, Bombe si inchiostro, RCS Mediagroup, Milan, 2008.
- Adalberto Baldoni, Sandro Provvisionato, Anni di piombo, Sperling & Kupfer, 2009
- Adriano Sofri (2009). La notte che Pinelli, p. 121. Sellerio Editore srl. ISBN 8838928797
- De Luna, Giovanni (2009). Le ragioni di un decennio: 1969–1979; Militanza, violenza, sconfitta, memoria. Milano: Feltrinelli. ISBN 9788807722820.
- De Rosa, Giuseppe (6 febbraio 1972). I problemi della giustizia in Italia. La Civiltà Cattolica 2919: 271–282.
- Gennaro Escobedo, La giustizia penale - Volume 77, 1973
- Mirco Dondi, L'eco del boato: Storia della strategia della tensione 1965-1974, 2015
- Pierangelo Maurizio, Piazza Fontana: tutto quello che non ci hanno detto, Maurizio, 2001, ISBN 888700112X
- Renzo Vanni, Trent'anni di regime bianco, 1976
- Panorama - Edizioni 498-506 - Pagina 44, 1975
- L'Espresso - Pagina 21, 1974
- Il Foro italiano: raccolta generale di giurisprudenza civile, commerciale, penale, amministrativa ..., Parti 2-5, Società per la pubblicazione del giornale Il Foro italiano, 1979
- Epoca - Volume 23 - Pagina 23, 1972
- Corrado Stajano, Maestri e infedeli: ritratti del Novecento - Pagina 81 - 2008
- Adriano Sofri, Memoria, 1990
- Wiener Tagebuch - Pagina 7, 1972
- La Bella addormentata: Morfologia e struttura del settimanale italiano, 1972
- Piero Calamandrei, Il Ponte - Volume 27 - Pagina 802 - 1971
- Giurisprudenza costituzionale - Edizione 2 - Pagina 2082, 1971
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Oficiální web
- (italià) sul caso Pinelli, Giudice Gerardo d'Ambrosio, in nome del popolo italiano[Enllaç no actiu]
- Cinegiorale Sette G del 02/11/1971, "L'anarchico. A due anni dalla morte di Giuseppe Pinelli, la magistratura ordine l'esumazione del cadavere, D'ambrosio segue al cimitero il disseppellimento. Non si saprà mai come è morto l'anarchico", RAI, Istituto Luce Arxivat 2017-03-17 a Wayback Machine.