Carlos López Buchardo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 octubre 1881 Buenos Aires (Argentina) |
Mort | 21 abril 1948 (66 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Activitat | |
Camp de treball | Música clàssica |
Ocupació | compositor, pedagog musical, director d'orquestra, pianista, musicòleg |
Membre de | |
Gènere | Òpera |
Instrument | Piano |
Carlos López Buchardo (Buenos Aires, 12 d'octubre de 1881 - Buenos Aires, 21 d'abril de 1948) va ser un destacat compositor nascut a l'Argentina.
Era germà del pintor i compositor Próspero López Buchardo (1883-1964). Va iniciar els seus estudis musicals a Buenos Aires, i posteriorment a París amb Albert Roussel.
Fou director del Conservatori Nacional de Música i Declamació de la capital, individu de la Comissió Nacional de Belles Arts i de la Junta directiva del Teatro Colón, director de l'Escola Superior de Belles Arts de la Universitat de la Plata i president de l'Associació Wagneriana de Buenos Aires. López Buchardo, va esdevenir entre els compositors americans el que fou Enric Granados per Espanya, és a dir, el romàntic de factura irreprotxable i elevació de concepte. La seva obra no és copiosa, però si molt depurada i exquisida.[1]
Són destacables les seves obres Amalia, les seves canciones argentinas, la seva Vidala, i la seva Canción del carretero, de forta empremta folclòrica, Sueño de Alma, fantasia lírica en tres actes, estrenada en el Teatro Colón de Buenos Aires el 1914 i tornada a representar el 1917.[1] El compositor peruà Carlos Sánchez, li adapta una sèrie d'obres instrumentals a obres vocals.[2]
Avui dia, el departament musical de l'IUNA duu el seu nom (la institució que va ser l'antic Conservatorio Nacional de Música "Carlos López Buchardo", i que va contribuir a la seva fundació).
Bibliografia
[modifica]- cardeliccio, Antonio. La esencia de la historia de la música, 1999.
- ↑ 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. VI, pàg. 1280 (ISBN 84-239-4576-6)
- ↑ https://prabook.com/web/carlos.sanchez_malaga/1116741
Enllaços externs
[modifica]- «Departament d'Arts Musicals de l'IUNA». Arxivat de l'original el 7 de febrer 2009. [Consulta: 13 febrer 2009].