Carlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Carlos María Fitz-James Stuart y Palafox 4 desembre 1849 Madrid |
| Mort | 15 octubre 1901 (51 anys) Nova York |
 Senador al Senat espanyol | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Altres | |
| Títol | Duc d'Alba Duc de Berwick Marquès del Carpio Comte-duc d'Olivares Marquès d'Heliche |
| Família | Casa d'Alba |
| Cònjuge | María del Rosario Falcó y Osorio (1877–) |
| Fills | Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, Eugenia Sol Fitz-James Stuart y Falcó, Hernando Fitz-James Stuart y Falcó |
| Pares | Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia i María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick |
Premis | |
.svg) | |
Carlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero (Madrid, 4 de desembre de 1849 - Nova York, 15 d'octubre de 1901) va ser un noble, duc d'Alba i de Berwick, i polític espanyol. Va ser diputat (1884) i senador (1884-1901).
Biografia[modifica]
Va néixer a Madrid el 4 de desembre de 1849.[1] Nascut en una família noble amb arrels a Espanya i Anglaterra,[2] era fill del duc d'Alba i de Berwick, Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia, i de la comtessa de Montijo, María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox. Per part de mare era nebot de l'emperadriu Eugènia de Montijo.[1]
A la mort del seu pare el 1881,[3] va heretar entre d'altres, els títols de duc d'Alba de Tormes, de Berwick, de Huéscar, de Peñaranda del Duero, de Liria, el de comte-duc d'Olivares, el del marquès del Carpio o els dels comte de Lemos, de Miranda i de Osorno. Es va dedicar a l'administració dels nombrosos béns familiars. Va combinar aquesta activitat amb la política. Afiliat des dels inicis de la seva vida pública al Partit Conservador.[2] Va ser diputat al Congrés dels Diputats la legislatura de 1884-1885, elegit per Granada, concretament pel districte de Huéscar, a les eleccions de 1884,[4] però només va ocupar dos mesos el seu escó.[2] El 1884 va ser designat senador per dret propi, càrrec que va ocupar fins a 1901.[5][2]
En l'àmbit personal, el 1877 es va casar amb María del Rosario Falcó y Osorio, XXI comtessa de Siruel, filla dels ducs de Fernán-Núñez. Amb qui va tenir tres fills: Jacobo, següent duc d'Alba; Eugenia, comtessa de Baños; i Fernando, duc de Peñaranda del Duero.[1]
Els darrers anys de la seva vida, va dedicar-se a viatjar per Europa i els Estats Units.[2] Va morir a Nova York el 15 d'octubre de 1901.[1]
Condecoracions[modifica]
- Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitz-James Stuart Portocarrero, Carlos María (1849-1901)» (en castellà). PARES - Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 María José, Ramos Rovi. «Carlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Fitz James Stuart Ventimiglia, Jacobo (1821-1881)» (en castellà). PARES - Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Stuart Fitz James y Portocarrero, Carlos María». Congrés dels Diputats. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Stuart Fitz James Portocarrero, Carlos María. Conde de Montijo y duque de Alba» (en castellà). Senat d'Espanya. [Consulta: 26 juny 2022].