Vés al contingut

Carme Montoriol i Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:33, 5 ago 2012 amb l'última edició de Joutbis (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 1893 - 1966) va ser una traductora, narradora, poeta i dramaturga catalana.

Neix a Barcelona en el si d'una família burgesa d'origen empordanès. Per part de pare està emparentada amb l'enginyer i intel·lectual Narcís Monturiol, per part de mare amb l'escriptor i polític Josep Puig Pujades. Tot i néixer i viure a Barcelona, es considera figuerenca i empordanesa, i així ho manifesta en diverses ocasions.

Creix en un entorn intel·lectual i artístic, i rep l'educació femenina típica de la burgesia liberal de l'època. Des de la infància, sent una fascinació especial pel teatre i participa en diverses funcions familiars i amateurs. Estudia música, i cap als vint anys inicia la carrera de concertista de piano, com a solista i amb el trio format per ella, la seva germana Lina al violí i M. Cassadó al violoncel. Actuen en diverses sales de Catalunya, entre elles el Palau de la Música Catalana.

També s'interessa per l'escriptura, i fa els primers poemes pels volts de 1920, alguns d'ells recitats en públic o publicats en revistes de l'època. L'hàbit de la lectura li desperta l'interès per les llengües: participa en els primers cursos de català que Pompeu Fabra impartia a l'Institut d'Estudis Catalans, i arriba a dominar, a més del català i del castellà, el francès, l'anglès, l'alemany i l'italià. El coneixement d'aquestes llengües i la sòlida formació intel·lectual que va adquirint amb el temps, la porten a apreciar els grans pensadors i escriptors europeus, i molts cops a traduir-los, pel pur plaer de fer-ho.

L'any 1928 va publicar la traducció catalana dels sonets de Shakespeare, en vers i respectant l'estructura original. La traducció, dedicada a Pompeu Fabra, apareix el 1928 i causa un gran renou entre el món intel·lectual català, sorprès del reeiximent d'un projecte tan dificultós. Tot i ser una de les primeres dones que escriu teatre a Catalunya, i fer un teatre que es considerava atrevit, ràpidament assoleix renom entre la crítica i el públic. De conviccions feministes, cal destacar també la seva labor de dinamització cultural, com a conferenciant i al capdavant del Lyceum Club de Barcelona.

L'any 1935 publica La nit de Reis o el que vulgueu, una comèdia romàntica de Shakespeare que té un gran èxit en les seves representacions. La majoria de les seves traduccions, tanmateix, resten inèdites, com les traduccions de l'anglès al català de diverses obres de Lord Byron, John Milton, Oscar Wilde i Rudyard Kipling; poemes de Maria Teresa Canals, Carme Guasch, Josep M. De Sagarra, Josep Carner i Francesc Pujols, traduïts del català al francès; obres d'Alexandre Dumas i Anatole France del francès al català; i l'obra teatral La vita che ti diedi de Luigi Pirandello, que tradueix al català.

Cal destacar també la seva tasca de dinamització cultural. Pronuncia conferències a l'Ateneu de Figueres, a l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, a l'Ateneu Barcelonès i al Club Femení d'Esports de Barcelona, amb temes tan diversos com "Les relacions entre l'home i la dona", "La vida i l'obra de Shakespeare", "El teatre d'Ibsen", "La poesia japonesa", "La cançó popular", "La vida de dos compositors romàntics, Chopin i Liszt" i "La Renaixença literària catalana", entre d'altres. De conviccions feministes, promou la millora de l'educació femenina i la igualtat de gènere. També dirigeix l'entitat cultural femenina Lyceum Club de Barcelona.

L'inici de la Guerra Civil espanyola marca la fi de la seva trajectòria. Treballa com a secretària de la Conselleria de Cultura. Amb l'entrada de les tropes franquistes a la Ciutat Comtal s'exilia a Lió, França, però s'hi està poc més d'un any. L'any 1940 retorna a Barcelona, on cuida la seva mare malalta, llegeix i escriu de tard en tard, principalment poesia. Resten inèdits un gran nombre de poemes, narracions breus i traduccions. Bona part del seu llegat està conservat a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres (Alt Empordà), d'on provenia tota la seva família.

Carme Montoriol mor a Barcelona el 26 de juliol del 1966.

Obra

Poesia

Novel.la

  • Teresa o la vida amorosa d'una dona.

Narrativa breu

  • Diumenge de juliol. 1936

Teatre

Traduccions

Enllaços externs

«Carme Montoriol i Puig». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Carme Montoriol i Puig a www.escriptors.cat

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Montoriol_i_Puig&oldid=9919314»