Carolina Freyre de Jaimes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarolina Freyre de Jaimes
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
Tacna (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort1916 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, periodista i poetessa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulio Lucas Jaimes Modifica el valor a Wikidata
FillsRicardo Jaimes Freyre Modifica el valor a Wikidata

Carolina Freyre Arias (Tacna, 4 de gener de 1844 - Buenos Aires, 29 de maig de 1916), també coneguda com Carolina Freyre de Jaimes, va ser una escriptora, poeta, dramaturga i novel·lista peruana, pionera entre les dones del periodisme de Llatinoamèrica.

Freyre va néixer a la ciutat de Tacna, a sud del Perú. Era una dels sis fills del matrimoni entre Juana Arias i Andrés Freyre Fernández. El seu pare va ser director de diversos diaris i propietari d'una impremta, Carolina Freyre va estudiar en el Col·legi Nacional de Educandas de Tacna, i va ser a una edat molt primerenca professora de matemàtiques,[1] Va publicar els seus primers versos als seus catorze anys.[2]

Trajectòria[modifica]

Vetllades Literàries de Lima, un espai intel·lectual literari a la dècada de 1870.

En els seus treballs periodístics es va ocupar de qüestions socials. El 30 de desembre de 1871 va començar a publicar a El Correo de Lima articles sobre l'educació, l'esperit científic del segle, l'educació de la dona, etc. En 1872, va començar a col·laborar com a comentarista del diari La Pàtria i paral·lelament va publicar assajos de contingut històric.[3]

Va fundar al costat d'altres escriptors joves la Confraria Lírica, que posteriorment seria coneguda com Bohemia tacneña.[4]

A Lima va formar part d'un grup social d'intel·lectuals establert a la ciutat a la dècada de 1870. El grup de dones escriptores establertes a Lima en aquesta època va estar conformat per Teresa González de Fanning de Ancash, Mercedes Cabello de Cusco i Clorinda Matto, també de Cusco.[5] El grup va crear un clima favorable a la literatura i va ser establert en part a través de diferents espais culturals entre els quals es destaquen les vetllades literàries que es desenvolupaven a la casa de l'argentina Manuela Gorriti. Freyre va fer amistat amb Ricardo Palma, a qui possiblement va conèixer en aquestes vetllades.

El 23 de maig de 1874, al costat de Manuela Gorriti, va llançar la primera edició de El Álbum-Revista semanal pera el bello sexo i la Revista La Alborada.[2] L'Álbum va ser la primera revista femenina dirigida per dones. La direcció compartida es va perllongar fins el Nº 16 en què Freyre n'assumiria la responsabilitat total. A aquest setmanari, Freyre hi desenvolupava la seva columna "Revista de Lima", la qual ja publicava des de feia anys al diari La Pàtria (1871-1882).

Vida personal[modifica]

Carolina Freyre va estar casada amb l'escriptor bolivià Julio Lucas Jaimes, anomenat "Brocha Gorda", amb qui va tenir sis fills: Federico, María, Carolina, Julia, Rosa, Raúl, qui es convertiria en pintor, i el conegut poeta Ricardo Jaimes Freyre.[3]

Freyre va desenvolupar la seva vida entre Tacna, Lima, Sucre[6] i Buenos Aires. La família que va formar amb el seu marit va viure a Tacna durant part de el període d'ocupació xilena d'aquest territori.[6] El seu germà Andrés Freyre Arias va ser un personatge destacat durant la Guerra del Pacífic i va treballar al costat de Carolina i el seu pare en les iniciatives editorials i periodístiques de la família Freyre, que tenia gran influència cultural a Tacna amb publicacions com El Tacora, iniciada per Freyre Fernández i clausurada durant el període de l'ocupación.[7]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • La bella tacneña,1860
  • Amigo Federico,1887

Novel·la[modifica]

  • El regalo de boda,1887

Teatre[modifica]

  • María de Bellido,1877
  • Blanca de Silva,1879
  • Pizarro (s.f.)

Homenatges[modifica]

La ciutat de Tacna va anomenar un carrer de la urbanització Barrientos en el seu honor.[8]

Referències[modifica]

  1. Monguió, 1944, p. 122.
  2. 2,0 2,1 «Freyre de Jaimes, Carolina (1844-1916)» (en castellà). La web de las biografias. [Consulta: 12 març 2021].
  3. 3,0 3,1 «Carolina Freyre de Jaimes» (en castellà). Escritoras latinoamericanas del diecinueve. [Consulta: 12 març 2021].
  4. «Col·laboradors» (en castellà). El Album. [Consulta: 12 març 2021].
  5. «El feminismo liberal en el Perú decimonónico: Manuel González Prada y la Generación de escritoras de 1870» (en castellà). Amerika. DOI: https://doi.org/10.4000/amerika.8302. [Consulta: 12 març 2021].
  6. 6,0 6,1 «Ricardo Jaimes Freyre» (en castellà). El Diario, 23-05-2017. [Consulta: 12 març 2021].
  7. «Tacna y el Tacora» (en castellà). Diario Correo, 10-09-2006. [Consulta: 12 març 2021].
  8. «Tacna y el Tacora» (en castellà). Correo, 10-09-2006. [Consulta: 12 març 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Cáceres, . . (París: 1909)., Zoila Aurora. Mujeres de Ayer y de Hoy (en castellà). París: Garnier, 1909. 
  • Denegri, Francesca. El Abanico y la Cigarrera. La primera generación de mujeres ilustradas en el Perú (en castellà). Centro de la Mujer Peruana Flora Tristán, 1996. ISBN 9788489303560. 
  • García, Elvira. La mujer peruana a través de los siglos (en castellà). vol. 2. Lima: Imprenta Americana, 1925. 
  • Milla, Carlos. Diccionario histórico y biográfico del Perú. Siglos XV-XX (en castellà). vol. IV. Lima: Editorial Milla Batres, 1986. 
  • Monguió, Luís «Recordatorio de Ricardo Jaimes Freyre». Revista Iberoamericana, 1944, pàg. 121-133. DOI: https://doi.org/10.5195/reviberoamer.1944.3144.
  • Prieto de Zegarra, Judith. Mujer, poder y desarrollo en el Perú (en castellà). vol. 2. Lima: Callao, Editorial DORCHA Representaciones, 1980. 
  • Tauro, Alberto. Enciclopedia ilustrada del Perú. Síntesis del conocimiento integral del Perú, desde sus orígenes hasta la actualidad (en castellà). Lima: Peisa, 1987. ISBN 978-8459968829. 
  • Tauzin-Castellanos, Isabelle «La educación femenina en el Perú del siglo XIX». Peruanistas contemporáneos I, 1988, pàg. 97-109.