Casa-fàbrica Bonet
Casa-fàbrica Bonet | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial i fàbrica | |||
Cronologia | ||||
1851 | construcció, Arquitecte: Jeroni Granell i Barrera | |||
1861 | ampliació, Arquitecte: Oleguer Vilageliu i Castells | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
Localització | Reina Amàlia, 35 i Hort de la Bomba, 6 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Bonet és un edifici situat als carrers de la Reina Amàlia, 35 i de l'Hort de la Bomba, 6 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]El 1850, el tintorer i aprestador Josep Bonet i Balcells[2] va adquirir una parcel·la en emfiteusi a Mauricia Falces,[3] i el 1851 va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i pis segons els plànols del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera,[4] i novament el 1861 per remuntar-hi tres pisos segons els plànols de l'arquitecte Oleguer Vilageliu.[5]
El 1852 va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor,[6] i el 1868 va presentar uns plànols dels generadors de vapor de l'enginyer Fabià del Villar per a legalitzar les calderes.[7] Bonet va entrar en concurs de creditors,[8][9][10][11] i a conseqüència d'un litigi promogut per la seva dona Leonor Boada, la casa-fàbrica va ser embargada[12] i subhastada,[13][14] essent adquirida el 1872 per Josep Ramon Font i Fornés.[15] Tot seguit, el nou propietari va presentar uns plànols de l'enginyer Francesc Pocurull per a legalitzar una de les calderes,[16] però l'any següent, una inspecció arran de la denúncia d'un veí va descobrir que hi havia una segona caldera funcionant, el que va motivar un nou procediment de legalització, amb uns plànols del mestre d'obres Pau Martorell.[17]
El 1880, Font vengué la propietat a Serapi Cerdà i Gascon,[18][19][12] que morí l'any següent, passant a mans de la seva filla Mercè Cerdà i Casadevall.[20][21][12] El 1885, aquesta la va vendre a l'enginyer Joan Font i Iglésias,[22][7] que el 1889 la va aportar a la nova societat Crédito Artístico, Industrial, Mercantil y Agrícola, de la que era gerent i màxim accionista,[23][24][7] i el 1892, va presentar uns nous plànols de l'enginyer Gaspar Forcada per a la legalització de les calderes.[7]
El 1899, Ildefons Riba i Calvet, en nom de la societat, va demanar permís per a restaurar-ne la façana.[25] En aquella època, hi havia la fàbrica de llits tornejats de Ramell i Planas,[26][27] posteriorment d'Esteve Planas,[28] on el 1908 es va declarar una vaga.[29]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 144, 201.
- ↑ AHPB, notari Nicolau Labrós, 22-9-1850.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 531 bis C i 550 bis C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1131 C i 1156 bis C.
- ↑ «José Bonet sol·licita la col·locació d'una màquina de vapor de 3 a 6 cavalls de força en un establiment que posseeix al carrer de la Reina Amàlia 35 i de la Bomba 6». Q136 Obres públiques 3/1 1440. AMCB.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «José R. Font. Amalia cantonada amb Hort de la Bomba. Legalitzar una caldera de vapor a la seva fàbrica». A183 Comissió de governació C5-197 bis. AMCB, 29-04-1892.
- ↑ Gaceta de Madrid, 19-12-1867, p. 14.
- ↑ Diario de Barcelona, 15-01-1871, p. 533.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 25-02-1871, p. 2077.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 20-09-1872, p. 9480.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Jurisprudencia civil: colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo (tomo 62), 1888, p. 539-542.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 24-11-1871, p. 12281.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 27-03-1872, p. 3087.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Serra, manual 1.361/23, f. 1330-1342, 15-6-1872.
- ↑ «Sol·licitud de José R. Font per la reparació i posta en funcionament d'una caldera de vapor (en la fàbrica de tint i aprest situada en el) carrer Amalia número 35, cantonada Hort de la Bomba». A183 Comissió de governació C5-95. AMCB, 20-06-1872.
- ↑ «José R. Font. Amalia cantonada amb Hort de la Bomba. Legalitzar una caldera de vapor a la seva fàbrica». A183 Comissió de governació C5-197. AMCB, 09-08-1873.
- ↑ «Serapio CERDÀ GASCÓN». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Gallissà, manual 1.374/53, f. 3357-3362v, 24-10-1880.
- ↑ «Mercedes CERDÀ CASADEVALL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ AHPB, notari Melitó Llosellas i Bruguera, manual 1.380/39, f. 362-373, 11-4-1882. Inventari post mortem de Serapi Cerdà i Gascon.
- ↑ AHPB, notari Manuel de Larratea i Catalan, 23-11-1885.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Volart i Pou, manual 1.399/43, f. 5346-5376, 16-12-1889.
- ↑ «Crédito Artístico, Industrial, Mercantil y Agrícola: acción». Museo Financiero. Alfonso García, 09-12-2020.
- ↑ «Ildefonso Riba i Calvet en representació de la societat "Crédito Artístico Industrial Mercantil y Agrícola". Reina Amàlia 35. Arrebossar, pintar, emblanquinar i netejar la fàbrica». Q127 Foment 161 AH. AMCB, 15-07-1899.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 178.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1902, p. 987.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1139.
- ↑ La Publicidad (edición noche), 17-10-1908, p. 3.