Llit
 |
Aquest article necessita algunes millores d'estructura. |
 |
L'article necessita algunes millores en la seva redacció. |
Un llit és un moble que s'utilitza sobretot per a dormir-hi i reposar-s'hi, encara que sovint s'utilitza també per a activitats sexuals, per asseure's o per llegir. Consisteix en una estructura generalment de fusta o metall, formada per pilars (els costats), un somier i sovint un capçal damunt la qual hi ha un matalàs, i al dessota els peus o les potes. S'hi afegeix un guarniment, parament, joc o roba de llit, ço és un cert nombre de peces de roba que es posen per a servir de jaç (llençols, flassades, cobrellits, etc., que formen el tapall i forniment d'un llit, i per a la comoditat, un o més coixins. L'adreç de cambra o de llit són les cortines, vànova, coixineres, davanteres i altres peces de tela bona i rica que posen en el llit per a adornar-lo el dia de noces o per una altra solemnitat. L'adreç de llit també designa el joc de coixineres i llençols.
Disseny[modifica]
Els llits han canviat molt amb el temps, d'ençà de les piles de palla o altres materials naturals que es preparaven directament a terra i es desaven durant el dia. L'aparició dels llits elevats respecte al terra, permetia aïllar de la humitat, la brutícia o les infeccions. Una altra mena de llits elevats són les hamaques. L'aparició de matalassos de materials més i més avançats que permeten més comoditat i higiene, la llana va deixar lloc als matalassos de molles, també a l'escuma, i més recentment al làtex. Els futons, matalassos tradicionals del Japó, són fets de capes de cotó.
Generalment, els llits occidentals, consten d'un somier instal·lat sobre una base, que pot ser metàl·lica o de fusta, que incorpora quatre o sis potes que suporta el somier, que al seu torn, serveix com a suport del matalàs, i en les versions més senzilles el somier i l'estructura son un únic cos. El sistema tradicional incorpora capçal i peus (la part oposada al capçal).[1] En l'antiguitat aquesta estructura podia portar també baldaquí i cortinatges. A part d'aquests elements, les parts del llit són: el capçal, els peus i les espones (les dues bandes més llargues del llit).
També hi ha la versió moderna del sistema tradicional. Són estructures generalment més simples, sovint amb capçal, amb peus o sense, fets de metall o fusta, amb potes.
La faixa són les parts del llit que van subjectes als pilars. La cuixera és cada una de les quatre barres que uneixen els pilars del llit formant el rectangle que sosté les posts o el somier. El matalàs, on descansa el cos sobre el llit. La roba o guarniment de llit; un joc de llençols (generalment consistent la baixera o baixos, el llençol de sobre i coixinera o coixineres), flassades o edredó, el cobrellit, i el coixí, per a recolzar-hi el cap. Una fillola és un matalasset que es posa entre dos matalassos grans per a evitar que es formi clot i per a donar més comoditat al qui hi ha de jeure.
Generalment, a l'occident, els llits van acompanyats d'una o dues tauletes de nit, prop del capçal, a una espona o a les dues espones (o costats) del llit. Antigament, era habitual també que hi hagués un banc o un bagul als peus del llit. El davantllit[2] o davall-llit, davanter o davantera o davantal ant. era una cortina, un volant de roba o peça de tela agafat al cobrellit que cobria i enrevoltava la part anterior i inferior del llit (fora la part de dalt), de les posts fins al sòl, tapant-ne les potes, per tal no es veiés res de la part inferior. El rodapeu o entornpeu era la faixa o sanefa que guarnia la part inferior d'un llit. El costat del llit era la peça de roba que cobria l'espona. El capllit era un banc que sostenia les posts del llit.
Dimensions d'un llit[modifica]
Les mides considerades estàndards més habituals al nostre país són:
- Llit individual: 80 o 90 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg.
- Llit doble o de matrimoni: 135 o 150 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg.
Altres amplades menys comunes al nostre país són:
- 120 cm d'ample, també anomenat d'una plaça i mitja, a Catalunya el típic de ferro eren de 110, anomenat també llit de monja
- 160 cm d'ample, també anomenat "queen size"
- 180 cm d'ample o més, també anomenat "king size"
Història del llit[modifica]
El llit és un moble que marcava clarament l'estatut social del propietari, i ho continua fent, segons la seua qualitat, grandesa i comoditat. Molt sovint quan una persona moria d'una malaltia infecciosa es cremava el llit juntament amb el cadàver. Els antecessors més antics del llit són el jaç, el pallat, la màrfega o el catre. Posteriorment el llit ha estat de ben antic el moble indispensable que qualsevol persona havia de tenir, juntament amb una taula o una cadira, un armari, i antigament l'arca.
Prehistòria[modifica]
Els llits primerencs eren poc més que munts de palla o algun altre material natural (per exemple, un munt de fulles de palmera, pells d'animals o llets secs). En el Miocè, que va durar des de fa vint-i-tres a cinc milions d'anys, abans de l'aparició dels humans, els simis van començar a crear llits composts amb una plataforma per dormir que inclou un coixí de fusta.[3]
L'agost de 2020, els científics van informar del descobriment de la roba de llit d'herba més antiga de fa almenys 200.000 anys, durant el paleolític, molt més antiga que la roba de llit més antiga coneguda anteriorment. Especulen que les plantes repel·lents d'insectes i les capes de cendra, de vegades a causa de les làmines d'herba més velles cremades, que es troben sota la roba de llit s'han utilitzat per a una base aïllada lliure de brutícia i per allunyar els artròpodes.[4]
Antiguitat[modifica]
Els egipcis tenien llits alts als que pujaven amb graons, amb coixins i cortines.[5] L'elit de la societat egípcia com els seus faraons i reines fins i tot tenien llits de fusta, de vegades daurats. Sovint també hi havia un reposacaps, semicilíndric i fet de pedra, fusta o metall.[6] Els antics assiris, medes i perses tenien llits d'un tipus semblant, i sovint decoraven els seus mobles amb incrustacions o aplicacions de metall, nacre i ivori. Els reposacaps s'utilitzaven a la vida per recolzar el cap mentre dormia. També es troben recolzant el cap d'una mòmia al taüt. Aquest reposacaps potser es va fer específicament per a la tomba, ja que la pregària de l'ofrena s'ha inscrit a la columna de suport, tot i que la pregària podria haver-se afegit després de la mort del propietari.[7] La seva riquesa no es veurà reproduïda fins al segle XVI. El simbolisme dels animals és present.
,_Pompeia_50-40_a.C..jpg)
Els exemplars de Grècia i Roma ens arriben per pintures i exemplars en pedra. La simbologia és present en tota l'antiguitat i el tornejat a la fusta és una tècnica present de l'antiguitat ençà, però l'estructura no té protagonisme fins que es descobreixen les fustes exòtiques i luxoses. Els antics romans tenien diversos tipus de llits per al repòs, entre ells el lectus cubicularis, o llit de cambra, per dormir normal, el lectus genialis o llit nupcial, estava molt decorat i es col·locava a l'atri enfront de la porta, el lectus discubitorius o llit de taula, on menjaven, ja que menjaven estirats de costat esquerre, normalment hi havia tres persones per un llit, i el lloc del mig era la posició més honorable, el lectus lucubratorius, per estudiar, i el lectus funebris, o emortualis, sobre el qual els morts eren portats a la pira. Els antics matalassos romans estaven farcits de canyes, fenc o llana. Les plomes es van utilitzar cap al final de la República, quan el costum exigia luxe. Es col·locaven petits coixins al cap i de vegades al darrere. Els llits eren alts i només es podia pujar amb l'ajuda d'uns graons. Sovint estaven disposats per a dues persones, i tenien un tauler o barana a la part posterior, així com la part elevada al cap. Els cobrellits podien eren molt costosos, generalment de color violeta brodats amb figures d'or. Riques teles queien a terra emmascarant el frontal. Els llits en si eren sovint de bronze amb incrustacions de plata, i Elagàbal en tenia un de plata massissa. A les parets d'algunes cases de Pompeia es troben nínxols de llit que probablement estaven tancats per cortines o envans corredisses.
Edat mitjana[modifica]
Els europeus medievals jeien a terra sobre llits de fulles coberts de pells, o en una mena de cofre poc profund ple de fulles i molsa. Banc contra la paret, col·locats sobre ells hi havia matalassos farcits de plomes, llana o cabell, i utilitzaven pells com a coberta. Les cortines es penjaven del sostre o d'un braç de ferro que sortia de la paret. Sembla que generalment s'estiraven nus al llit, embolicant-se amb grans llençols de lli que s'estiraven sobre els coixins.
Els inventaris antics, especialment a Catalunya, permeten de conèixer les peces i la distribució de la casa. A Catalunya els inventaris es feien sense taxació, al contrari que a Espanya. A l'Edat Mitjana apareix la idea de compartir el llit. Però en aquest moment de la història qui podia permetre-s'ho dormia sol. La resta ho comparteix tot. Després existeix el privilegi de compartir amb els de rang superior; per exemple, compartir coixí (què no té res a veure amb el dret a coixí).
A l'Edat Mitjana els llits anaven acompanyats d'imatgeria religiosa,[a] la qual cosa ajuda a catalogar més bé els llits. Es poden estudiar els llits gràcies a l'escultura devocional: la naixença de Jesús, el Llit de la Verge d'Agost,[b] exèquies, llibres d'arquitectes, etc. A l'Alta Edat Mitjana es representava la Verge reclinada en una màrfega.[c]
Hi ha també el llit de cortinatges (cantos) o pals rectes i bastidor, present des del s. XI al s. XIV. D'aquesta època no ens han arribat exemples però sí similars com bancs o arquibancs.
Destaca el tema de l'heràldica que està representada per tot arreu.
El llit de paraments o de tancament és un aplec de llit més teixit, prenen una més gran importància la totalitat de llenços. És un símbol molt important a partir del s. XIV.
En aquesta època ja tenen lloc els llits de làmines i els llits encastats.
Observem l'ús de diversos coixins. La gent benestant dormen quasi asseguts.
Al costat o als peus del llit hi ha un banc, un arca o un arquibanc que pot ser recobert i amb coixins.
Al gòtic es penja el cel del sostre[d] de l'estança. No se sosté amb pals contràriament al que es pugui pensar.
En aquell moment, encara no existeix la tapisseria.
El llit d'un personatge destacat havia de tenir un drap d'esquena i dosser. Per això es representa pictòricament i escultòricament a la Verge amb aquests atributs.
Espanya fa un abús del dosser.
Es posa de moda el dosser de campanya a l'Edat Moderna, per a demostrar l'estirp dels nobles, de conqueridors i de guerrers.
Les estructures són de taules, potes cavallets, de domassos i de vent o camí.
En els banys públics hi ha llits. Si són de categoria, tenen drap i dosser.
Els arquibancs en el s.XV encastats o adherits al llit deriven dels llits encaixats.
A Europa hi ha molta decoració de pergamí, una talla per a zones poc importants. A Catalunya seran típiques les talles amb formes romboïdals.
A poc a poc, a partir del s.XV la fusta va guanyant terreny al parament tèxtil.
S'estructura la cambra que un noble ha de tenir a Europa, amb els següents elements:[e] El llit (al costat de la paret o centre)alçat sobre l'estrada o tarima; bancs, arquibancs o arques. Braser o xemeneia, seients per a visitants i aparador en el dormitori de les dames. També una imatge religiosa sobre el llit (al drap o al capçal). A més d'un aiguamans i un tovalloler alçat.
En aquesta època els mobles són desmuntables i mòbils.
Renaixement[modifica]
Entrem en el s.XVI. Aquest nou estil ve d'Itàlia. Es veuen models arquitectònics reproduïts sense perdre la importància del teixit. Els terres d'escaquer de marbre són molt freqüents. Els teixits eren de procedència o d'inspiració oriental. Els contrastos de color vermell i daurat són freqüents.
L'estrada és d'origen àrab, es trasllada al món femení d'Espanya, Portugal i després a Sud Amèrica. Es col·locava a diferents llocs de la casa i fins i tot es podien tenir de 2 a 4 estrades amb els seus dossers, és aquí on es rebia.
Es repeteix el concepte llit, taula, cadira. Probablement amagat sota la cadira hi havia l'orinal. Aquesta mena de cadira s'anomena “cadira de Sant Pere”.
Les cadires femenines, de dama són utilitzades en les estrades per les dones a Catalunya i a Castella pels homes convidats a l'estrada de les dones. Es respecten les diferents alçades entre homes i dones.
Sorgeix un nou model de llit. El llit de columnes. Aquestes fan de suport del cel i de les cortines. És el principal llit als s. XVI i XVII.
Els dossers prenen formes arquitectòniques amb frisos i motllures a més les columnes són tornejades seguint l'estil escultòric neoclàssic.
A poc a poc va apareixent el capçal de fusta tallada. La fusteria evoluciona cap a l'ebenisteria.
Apareix en la decoració el cuir retallat, una forma de pergamí enroscat que és típica del s.XVI.
Les imatges religioses estan incloses en els capçals dels llits, tallen les iconografies en fusta i les enquadren en escuts.
Barroc[modifica]
Durant el barroc es desenvolupa el llit a la italiana o llit sense capçal. És a dir el capçal està fet per teixit.
El llit és el lloc on es dorm i es rep als convidats, audiències, etc., fins al s.XVII .
És molt comú la sanefa de cadeneta (rectangle -oval -rectangle).
En el mobiliari català del s. XVI es repeteix la decoració d'arqueria, els capçals amb àngels portadors i angelots. Els mobles es rematen amb galeries de “balaustrillos”.
Portugal desenvolupa un model de capçal amb files de columnes,[f] reinterpretat del model italià original. Mallorca també va tenir una gran esplendor en aquest àmbit i d'això trobem molts exemples conservats.
Els llits de cordills reen per les classes socials més baixes. Amb uns claus en els travessers s'entrellaçaven unes cordes creant un enginyós somier. Es troben mitges columnes.
En aquesta època es va construir el Gran Llit de Ware (1590-1600)
En els teixits amb motius vegetals dominen amb daurats i adomassats (predomina la mangrana) i el vermell, què és el color més car.
Hi ha representacions de teixits en escultura, els estofats.
Hi havia canvis de colors segons l'època litúrgica o el moment (naixement, casament,mort…).
En el s.XVII les habitacions estaven rodejades de seients què es tocaven els uns amb els altres i el llit en un racó.
En el s.XVII apareix la tapisseria, es veu a les cadires i a les parets.
A Mallorca és típic el llit entorxat. Llit de columnes amb dosser i goteres i cortines que s'enrotllaven a les columnes i capçals de 3 o 4 capçaleres.
Trobem elements metàl·lics cisellats i incrustats. També contrastos de banús amb ivori.
En els països nòrdics continuen fent-se els llits encaixats per resguardar-se del fred.
Apareix el llit de dia. Provinents del món oriental. De la fi del s.XVII al s. XVIII. És una manera de rebre molt més informal.
Els seients ja tenen un respatller alt però romanen arraconats a les parets amb jocs de cornucòpies.[g]
Baixen les xemeneies l'any 1750 aproximadament. La xemeneia a la francesa la posa de moda Lluís XIV, té una xemeneia baixa amb un gran mirall fins al sostre de cristall colat.
El Rei Sol comença a separar l'alcova de l'habitació amb una balustrada. Aquesta tendència ve del Palau de Vaux le Vicomte. Un palau amb portes alineades a prop de les finestres, sense passadissos. Així França reprèn el lideratge en el tema de la moda.
Les visites ja no creuen l'alcova.
Llit a la duquessa. S'inventa a França a la fi del segle xvii. Es basa en una estructura de ferro que manté els draps del cel i així evita les columnes sense evitar el dosser.
El tapisser té una gran rellevància. És qui forneix els objectes de luxe.
Tots els llits són desmuntables i es col·locaven en arcasses (arques grosses). Aquests també servien per a guardar-hi els teixits.
El moble principal de la casa és el llit. Aquest està separat per un arcó decorat amb més o menys exuberància. Continuen a tenir drap d'esquenes i dosser (a la imperial). És possiblement un motiu extrapolat de les esglésies del sud d'Itàlia.
En el s. XVIII l'antesala, en la part baixa s'entapissava amb teles de major o menor qualitat rematades amb un llistó de fusta.
Llit policromat a Catalunya “Llit d'Olot”[modifica]
Es desenvolupa a partir de la fi del s. XVIII, tot el s.XIX i començos del s.XX. De fet es feien fins fa molt poc a les empreses de: Pobla de Clarademunt, Pallerols.
El capçal esdevé una taula pintada. Poden anar penjades a la paret o clavades al llit.
Les formes arquitectòniques passen als llits transformant-se en una fusteria molt sòbria.
Continua sent difícil diferenciar els llits individuals dels de matrimoni.
Aquest estil de llit prové d'Itàlia, on en comptes de policromies són entapissats.
Es representen les goteres, angelots, gerros,etc.
Contorns molt moguts amb cisellats que poden arribar a ser molt fins, que juntament amb la policromia poden arribar a conformar veritables obres mestres.
Amb paper de gravadures es retallaven les figures, s'encolaven al capçal, s'il·luminen, s'unifiquen amb un vernís. Els primers a fer-ho varen ser els venecians, però també s'escampa per les Illes Balears i Catalunya.
Neoclassicisme[modifica]
En el neoclassicisme torna la sobrietat geomètrica de l'arquitectura clàssica. S'utilitzen els teixits indians (teixits provinents de l'Índia estampats i amb molts colors). Primer s'importaven, però després ja es produeixen aquí. El més difícil d'aconseguir era la fixació dels colors. Catalunya en va ser un puntal i aquesta indústria es va desenvolupar molt.
Per les cases luxoses eren la roba de cada dia i per les més humils era la roba d'ocasions especials. Així s'abandonen les flàmules o llengües. El tornejat passa de moda. Així els capçals es fan a base de plafons amb decoracions a la tapa amb talla. També es fan bons treballs en marqueteria.
Trobem la decoració candelieri.
La parella de tauletes de nit apareix a la fi del s. XIX. L'alcova es tanca amb portes. Poden ser de vidre, batents, corredisses, etc. No desapareix el dosser, però es fa molt petitet, emmarcant el capçal.
Apareix el llit a la Polonesa, tot cobert, amb mitjos pilars que pugen a ¾ de l'alçada del llit i s'uneix amb el dosser que pot ser de diferents models. És un model que procedeix de França.
També el llit de púlpit. El llit a la italiana.
A Catalunya trobem el llit de Vic, caracteritzada per tenir un oval com a capçal.
S'intenta imitar la caoba amb policromia, puix que serà la fusta reina de l'època.
A la fidel s. VXIII apareixen els llits de campanya, plegables. Amb dosser o sense.
En llit de posts i bancs o llit de taules és el llit que s'usava antigament a les cases humils. Era format per posts – peça de fusta sostingudes per dos banquets de fusta o de ferro; al damunt s'hi posava la màrfega o el matalàs.
En el s. XIX i el XX es fan llits dissimulats que simulen còmodes.
Tipus de potes[modifica]
El llit de taules o llit de posts se sosté sobre peus de gall i sobre pilars. Una pota bifurcada que es pot retallar, tallar, etc. per a decorar-la.
El peu de mitges columnes o “mitjos pilars” són elements tornejats mixtilínies. Ja existien anteriorment al s. XVIII.
La pota cabriolé és la que més era moda en el s. XVIII. Aquestes pugen en forma de mig pilar. És un acabat de luxe.
El s.XVIII és molt teatral, es juga amb policromies, teixits indians, marbradures, jaspiats, etc. Els materials que trobem a primer terme són els més valuosos a mesura que ens anem allunyant van apareixent més elements “falsos”.
Desapareixen les imatges religioses, segueixen sent iconografies religioses però no trobem per exemple verges i sants pintats. També apareixen elements mitològics.
En la resta d'Europa es desenvolupa el concepte d'intimitat. A França sorgeix el llit a la turca (també anomenat a la francesa). Els teixits són florals, la natura entre a la llar. Cerquen la línia serpentina.
Es redueixen els dossers.
Trobem llits encastats, llits de tres espatllers i altres varietats igual d'informals.
Com a complement trobem la safata de llit. Dintre d'aquests mobles es poden guardar objectes. A França inventen una taula de llit amb safata incorporada. També a partir de 1720 apareix la tauleta de nit. Té la funció de guardar l'orinal.
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «peu». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ https://www.ucm.es/data/cont/docs/995-2016-02-06-Carabad.%20Ratas.pdf
- ↑ «Chimpanzees Make Beds That Offer Them Best Night's Sleep» (en anglès), 18-04-2014. [Consulta: 30 març 2018].
- ↑ Wadley, Lyn; Esteban, Irene; Peña, Paloma de la; Wojcieszak, Marine; Stratford, Dominic; Lennox, Sandra; d'Errico, Francesco; Rosso, Daniela Eugenia; Orange, François «Fire and grass-bedding construction 200 thousand years ago at Border Cave, South Africa» (en anglès). Science, 369, 6505, 14-08-2020, pàg. 863–866. Bibcode: 2020Sci...369..863W. DOI: 10.1126/science.abc7239. ISSN: 0036-8075. PMID: 32792402 [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Chisholm, Hugh. The Encyclopaedia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, Literature and General Information (en anglès). At the University Press, 1910.
- ↑ Smardzewski, Jerzy. Furniture Design (en anglès). Springer, 2015-06-18. ISBN 978-3-319-19533-9 [Consulta: 3 juny 2022].
- ↑ «Headrest with Two Images of the God Bes» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2014].
Bibliografia[modifica]
- GLOAG, J. A Short Dictionary of Furniture [Liverpool]: Tinling and Co. Ldt., 1952
- RODRÍGUEZ BERNÍS, S. Diccionario de Mobiliario [Madrid]: Ministerio de Cultura, 2006
- BELDEGREEN, A. The Bed [Boston]: Little, Brown and Co. International Division, 1991
- PIERA, M.; MESTRES, A. El Moble a Catalunya. L'Espai Domèstic del Gòtic al Modernisme [Barcelona]: Angle, 1999
- M.E.A.C. Mueble Español. Estrado y dormitorio [Madrid]: Consejería de Cultura de Madrid, 1990
- CREIXELL CABEZA, R.M. Els Llits Policromats Catalans en el s.XVIII. Els Focus d'Olot i Mataró [Barcelona]: Universitat de Barcelona, 1997
- PIERA, M. Taller de Catalogación de Mesas y Camas [curset monogràfic]. [Barcelona]: Associació per a l'Estudi del Moble, 2014
Vegeu també[modifica]
 |
Aquest article conté una o més imatges JPG amb text que pot ser traduït al català. (ajuda) |