Coixí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Coixí
Guerra de coixins a Buenos Aires (Argentina)

Un coixí (ant. capçal) és un sac de tela, cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, farcit de llana, ploma, crin, fibra de polièster, teixit sense teixir, escuma de niló o altra matèria filamentosa i elàstica o fins i tot paper esquinçat en fragments, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l'esquena, els braços, posar sota els peus, etc.[1][2]

Pot ser utilitzat per a asseure-s'hi, agenollar-s'hi o esmorteir la duresa o l'obliqüitat d'una cadira o d'un sofà. Els coixins i les flassades es poden utilitzar de temporàniament en l'exterior, per a evitar la duresa del sòl. Poden ser col·locats en gandule i ser utilitzats per a prevenir les molèsties de l'herba humida i dels insectes.

El coixí pot ser ornamentat, de diferents colors, mides, textures, components i teixits. L'estoig del coixí és la coixinera o coberta.

La flocadura és la totalitat de flocs (fils o cordons) que pengen com a adorn de la vora d'un coixí.

Certs coixins es poden tancar amb cordons dits també corredors que es posen a una coixinera.

Menes de coixins[modifica]

  • L'oreller, coixí per a reposar-hi el cap.
  • El coixí llarg, travesser o capçaler és aquell que ocupa la capçalera del llit de banda a banda.
  • El quadrant, coixí quadrat.
  • La llitotxa, coixí que supera tota l'amplària del llit.[3]

Història[modifica]

El coixí és un article molt antic de mobiliari; els inventaris del contingut de palaus i de grans cases en l'alta Edat Mitjana n'esmenten constantment. Els coixins eren llavors sovint de gran talla, amb la coixinera de cuir, i prou ferms per a servir de seient. Nogensmenys, la tendència de tots els mobles ha estat d'empetitir-se amb el temps.

Van ser utilitzats de fet com a setis en tots els esdeveniments a Catalunya, França, Espanya, etc en un període molt més recent, i en temps de Saint-Simon trobem que en la cort espanyola encara eren vists com a un substitut peculiar honorable d'una cadira. A França, el dret d'agenollar-se sobre un coixí a l'església darrere del rei fou gelosament guardat i absolutament regulat, com aprenem encara de Claude-Henri de Rouvroy. Aquest tipus de coixí s'anomenava carreau o 'quadrat'.

Abans, quan tot sovint els seients eren basts i durs, els coixins eren una necessitat; ara són un dels luxes de menor importància de la vida quotidiana.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]