Casa-fàbrica Llenas
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Sadurní, 11 i Robador, 28-30 | ||
La casa-fàbrica Llenas era un conjunt d'edificis situat als carrers d'en Sadurní i d'en Robador del Raval de Barcelona, avui desapareguts.
Història
[modifica]
Els tintorers Francesc i Joan Llenas i Colom, originaris de Moià,[1] es van establir a Barcelona. El primer ho va fer al carrer d'en Robador,[2] on el 1818 va adquirir la casa de Joan Poch als seus marmessors.[3] El 1826, la vídua Margarida Codina va adquirir en emfiteusi a Josep Ignasi de Mercader i de Sadurní una parcel·la al carrer d'aquest nom,[4] on l'any següent va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i un pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol i Carbonell.[5][6] El 1828, va adquirir en emfiteusi al fabricant de teixits Joan Vallès (o Ballès) una parcel·la a l'interior d'illa procedent de l'antic hort de la fusina dels argenters.[7]
El 1830, l'hereu Francesc Llenas i Codina va fer remuntar un entresol i dos pisos a l'edifici del carrer d'en Sadurní segons el projecte del mateix Pedrerol,[8] i el 1835 encara s'hi va remuntar un quart pis a partir del plànol del mestre d'obres Francesc Ubach.[9][6] En aquella època, hi havia el fabricant de teixits Ignasi Cortès i Ballot,[10][11] que va obtenir una menció honorífica a l'Exposició de Madrid del 1841.[12]
El 1845, Francesc Llenas i Codina va demanar permís per a reedificar la casa del carrer d'en Robador, 28 segons el projecte del mestre d'obres Esteve Bosch i Gironella.[13] El 1847 va demanar permís per a instal·lar a l'interior d'illa (on es va traslladar la indústria de tints d'estam i cotó),[14][15] una màquina de vapor de mitjana pressió i 3 CV per a substituir els cavalls que movien la sínia que subministrava aigua al tint, segons els plànols de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[16][6] El 1851, va adquirir a Joan Alabau la casa del carrer d'en Robador, 30,[17] i va demanar novament permís per a instal·lar una màquina de vapor al carrer d'en Sadurní.[18] En aquella època, hi havia el fabricant de teixits Pere Cases i Llobet.[19][20][6]
Francesc Llenas i Codina morí el 1854[21] i fou succeït pel seu germà Joan,[22] mort el 1859.[23] Aleshores, la propietat va passar en usdefruit a la vídua Raimunda Marfà i Ros,[24] i el 1887, el tint encara era citat sota la raó social de Vídua de Francesc Llenas i Codina.[25]
El 1936, els hereus de Joan Llenas i Codina van oferir la propietat a l'Ajuntament de Barcelona per a instal·lar-hi una llar d'infants.[26] Entre 1947 i 1967, acollí el Cine Argentina, després fou convertida en garatge, i finalment fou enderrocada a principis del segle xxi per a l'operació de renovació urbana «Illa Robador».[27][28]
Referències
[modifica]- ↑ «Juan Llenas Colom». geneanet. Badal i Segura.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-10-1817, p. 1520.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, 22-10-1818.
- ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, 24-8-1826.
- ↑ «Margarida Llenas. Vídua del fabricant Francesc Llenas. Sadurní (Nou de Sadurní). Casa. Edificar planta baixa i pis». C.XIV Obreria C-132/1827-164. AHCB, 08-11-1827.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Pich, manual 1.181/24, f. 150v-152v, 17-06-1828.
- ↑ «Francesc Llenas i Codina. Sadurní, d'en, 19. Acabar l'edificació de 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-107. AHCB, 18-08-1830.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-121, 13-04-1835.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 59.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-12-1843, p. 4241.
- ↑ Gaceta de Madrid, 14-06-1842, p. 3.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 183/1845.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 62.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 179, 320.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138, 04-12-1847.
- ↑ AHPB, Francesc Xavier Moreu, 23-11-1851.
- ↑ «https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@1565952». Q136 Obres públiques 3/1 1224. AMCB.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 140.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 210.
- ↑ Diario de Barcelona, 01-12-1854, p. 8500.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 179, 320.
- ↑ Diario de Barcelona, 01-12-1860, p. 2020.
- ↑ AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/66, f. 4560-4569, 19-10-1895. Inventari post mortem de Rosalia Llenas i Marfà.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 824.
- ↑ «S. Birba, representant dels succesors de Joan Llenas, ofereix els inmobles del c. Robador núm. 28-30 i c. Sadurní núm. 11, per instal.lar guarderia de nens». Q101 Urbanització i Reforma. AMCB.
- ↑ Memòria de la intervenció arqueològica a l'Illa d'en Robador, 2004.
- ↑ «Illa Robador». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 402-405. ISBN 9788491562160.