Casa Barbey (la Garriga)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Joaquim Raspall | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Cronologia | 1910 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Altitud | 250 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Garriga (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Passeig, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 340-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0009959 | |||
| Id. IPAC | 384 | |||
La Casa Barbey, construida el 1910 per encàrrec de Juli Barbey Poinsard, està considerada l'obra més important del període modernista de Joaquim Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements.
Ubicada a la quarta mansana Raspall, junt amb la torre Iris, la Bombonera i la casa Antoni Barraquer, van ser declarades bens culturals d'interès nacional en 1997. És l'única de les quatre cases amb façana als quatre carrers, si bé l'accés principal és pel carrer Figueral.
Es tracta d'una casa de nova planta composta de semisòtan, planta baixa, planta i golfes, amb una torre mirador de planta irregular que s'aixeca a la cantonada nord-est, amb coberta de dos vessants i rematada al carener per amb una crestallera de ferro forjat. A la coberta, feta de teules vidriades de diferents colors, hi trobem una xemeneia revestida de ceràmica. Respon a la tipologia de planta concentrada, amb amplis vestíbuls a les dues plantes i una singular escala central de barana de ferro en paràbola que reforça la interessant interrelació espacial. Destaquen, com element decoratiu, les columnes amb capitells florals i els arrambadors.
A l'exterior, fins la planta baixa està acabada en carreus de granit i la resta està estucada en color rosa amb detalls ceràmics impostats.[1]
Com a altres cases de Raspall, la tanca del jardí forma part del lluïment dels artesans. A la casa Barbey cada tram de tanca entre pilars forma una suau curvatura decorada amb trencadís tricolor en degradat que passa del blanc al torrat. Les reixes són una excel·lent mostra de la forja modernista amb motius florals i figures en "cop de fuet".
Elements destacables
Encarregada com a segona residència per Juli Barbey i Poinsard, industrial textil i polític català, està plena d'elements al·legòrics al pensament catalanista, com ara, la llar de foc en ceràmica i forja amb un vers de l'Emigrant de Verdaguer i l'escut de Catalunya; a l'exterior el Sant Jordi, totes elles són obres de Lluís Brú i Salelles, a partir d'un dibuix de Josep Triadó i Mayol.[2]
A l'exterior, hi ha un rellotge de sol a la façana sud; el brollador del jardí amb escultures de cargols; la font de la pista de tennis, a la banda del Passeig; la gàbia d'ocells, l'escultura de ceràmica del pantocràtor; el fanal situat al porxo de la casa; les jardineres ceràmiques subjectades per una forja modernista en cop de fuet.
A l'interior també hi trobem la llum de sobretaula del menjador; la pintura mural (tema platja de Sitges) situada a la pared oest del menjador, obra de Josep Triadó i Mayol; la barana i la làmpada de peu de l'escala del distribuïdor; la salamandra al primer pis; el conjunt de vitralls emplomats presents arreu i els sostres estucats amb temes florals.
El jardí
El jardí és una peça fonamental en el conjunt d'una casa d'estiueig. L'activitat a l'estiu es feia fora i calia que fos fresc, amb zones d'intimitat i, a la vegada, visible des de l'exterior per denotar la categoria del propietari (aquest funció l'acompleix l'accés principal). D'altra banda, els jardins modernistes consumien poca aigua -recurs molt escàs- i es dissenyaven generant ombres amb arbres caducifolis i enfiladisses. El terra era de graveta per permetre passejar i evitar que es fes fang s plovia. Era costum tenir punts d'aigua, fonts i brolladors que ampliessin la sensació de frescor.
En el jardí també trobem un espai en forma de galeria amb bancs i totalment arrecerat del sol i de la vista exterior a la zona est, junt a la pista de tennis.
Galeria
-
Font de la pista de tennis -
Rellotge de sol -
Tanca del carrer -
Font amb brolladors en forma de cargol -
Escala de trencadís per accedir al jardí -
"Coup de fouet" a la reixa de la porta de serveis
Notes
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Barbey |
- ↑ Raspall va assignar a cada casa de la mançana un color distintiu: rosa per la Barbey; groc per la torre Iris; verd per la Bombonera i blau per la casa Antoni Barraquer.
- ↑ Durant la guerra civil, el Sant Jordi va ser tapiat per a evitar als anticlericals; acabada la guerra, es varen tapiar l'escut de Catalunya i el poema, per a evitar les ires dels feixistes.