Casa Ignasi de Puig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Narcís Josep Maria Bladó | |||
| Construcció | 1861 | |||
| Ús | hotel | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Boqueria, 10 i Aroles, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52338 | |||
| Id. Barcelona | 192 | |||
La casa Ignasi de Puig és un edifici situat als carrers de la Boqueria i de n'Aroles de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és ocupat per un hotel, que s'estén també a l'edifici veí (vegeu antic Hotel Europa).
Descripció[modifica]
Consta de planta baixa, pis principal, primer i segon pis. Originalment, els baixos estaven destinats a magatzems i a la cotxera, essent tot el principal l'habitatge del propietari, mentre que l'espai dels dos pisos superiors es repartia entre tres habitatges diferents, a dos dels quals s'accedia pel carrer d'Aroles i al tercer pel de la Boqueria.[1][2]
.jpg)
Als baixos hi ha dues obertures en forma d'arc carpanell; la porta d'entrada essent lleugerament de majors dimensions que el local comercial. Cadascuna està flanquejada per motllures i, a la part superior de l'art, es disposen un parell de mènsules ornamentades amb caps zoomorfs. Aquestes aguanten la balconada correguda del pis principal, tancada amb una barana de ferro forjat i que presenta dues llosetes amb un floró central. Tota la façana està articulada mitjançant un parament llis d'imitació de carreus i presenta dues obertures a cada pis. Totes elles són de forma rectangular i estan coronades per un relleu amb la mateixa forma que ostenta un floró central; el conjunt és flanquejat per les mènsules que aguanten la llosana del balcó superior. El ràfec del coronament és completament llis, amb dues petites obertures i disposat sobre permòdols.[2]
El jardí[modifica]
A l'interior hi ha un jardí d'inspiració romàntica. Entre els seus principals elements d'interès trobem la balustrada que divideix l'indret en dos nivells, una galeria amb arcades, l'arbrat i un parell de fonts ornamentals inspirades en la rocalla d'una gruta. Es pot visitar accedint-hi a través del vestíbul de l'hotel o bé pujant a un ascensor situat al carrer de n'Aroles.[2]
Història[modifica]
El 1780, Antoni de Déu, propietari d'una casa al carrer de n'Aroles, va demanar permís per a reformar-ne la façana.[3] El 1818, Honorat de Puig i de Déu (1781-1847)[4] va demanar permís per a fer-hi reformes,[5] i novament el 1826 per a portar-hi aigua de la mina de Montcada.[6]
El 1861, el seu fill Ignasi de Puig i de Bòria (1807-1879)[7][8] va demanar pemís per a reedificar la seva casa, segons els plànols de l'arquitecte Narcís Josep Maria Bladó, que es van presentar en dos expedients diferents, un pel carrer de n'Aroles,[9] i l'altre pel de la Boqueria.[10][1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa de Puig». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Casa de Puig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Antonio Déu. Aroles. Casa. Variar obertures i arreglar la façana. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-22/1780-81. AHCB, 12-05-1780.
- ↑ «Honorato de Puig y de Deu Duran y de Costa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Honorat de Puig. Aroles. Casa. Obrir un balcó i tancar-ne un altre, tancar una finestra i a sobre obrir-ne una altra amb reixa». C.XIV Obreria C-111/1818-051. AHCB, 04-06-1818.
- ↑ «Honorat de Puig i de Déu. Rambla, la, dipòsit enfront dels Trinitaris Descalços. Construir el pilar del repartidor i clavegueró per abastir-se de l'aigua de Montcada». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 03-04-1826.
- ↑ «Ignacio de Puig y de Boria de Deu y de Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ de Espona, 2006, p. 123.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1127 C, 22-3-1861.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1202 C, 22-10-1861.
Bibliografia[modifica]
- de Espona, Rafael José «La noble familia Durán de Barcelona, uno de los referentes genealógicos de los linajes integrantes del Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña». Hidalguía. La revista de genealogía, nobleza y armas, 314, 2006, pàg. 113-128. ISSN: 0018-1285.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Ignasi de Puig». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ignasi de Puig |