Casa Lluís Papiol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa Lluís Papiol
Casa Torrents a Carme 31.jpg
Dades
Tipus casa
Arquitecte Felip Ubach Vinyeta
Característiques
Estil arquitectònic Barroc, rococó
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. Carme, 31 - pl. Gardunya, 3-4
41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.382206°N,2.170153°E / 41.382206; 2.170153Coord.: 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.382206°N,2.170153°E / 41.382206; 2.170153
BCIL
Identificador IPAC: 40331
Modifica les dades a Wikidata

La Casa Lluís Papiol és una obra barroca de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Ubicada al Districte de Ciutat Vella, la Casa Lluís de Papiol és un edifici entre mitgeres localitzat a l'illa de cases delimitada pels carrers del Carme (on es troba l'accés principal), de Jerusalem, de les Floristes de la Rambla i la Plaça de la Gardunya. La parcel·la es desenvolupa entre el Carrer del Carme i la Plaça de la Gardunya, on antigament feia mitjera amb el Convent de Jersusalem, enderrocat després de les desamortitzacions de 1835.[1]

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, quatre pisos i terrat transitable. Llurs obertures, disposades en quatre eixos verticals i cinc horitzontals de ritme regular, presenten dimensions decreixents pis rere pis. La planta baixa, configurada per un mur de carreus regulars de pedra de Montjuïc, conté l'antic portal principal (avui accés al Passatge 1800) flanquejada de les portes de dues botigues i, a la banda més oriental, la porta de l'escala de veïns. Aquestes portes, coronades amb arcs escarsers, presenten llurs llindes i muntants emmarcats amb motllures i destaca, també, la presència de guarda-rodes a l'accés principal. Sobre la porta principal i les de les botigues es disposen balcons en volada decreixent en alçada, constituïts per baranes de ferro forjat amb barrots simples i helicoidals, grapes, i terres de solera amb rajoles vidrades de cartabó. La llosana de pedra motllurada del balcó central del pis principal esdevé una excepció.[1]

Damunt de la porta de veïns es troba una disposició de finestres rectangulars que donen llum a l'escala. Totes les obertures fins a la segona planta presenten llurs emmarcaments petris motllurats, mentre que les obertures de la tercera i la quarta planta estan fetes amb estuc. La façana es presenta íntegrament revestida amb morters i ornada amb esgrafiats bicolors d'inspiració rococó. El repertori ornamental d'aqests esgrafiats comprèn garlandes florals, putti, bustos en medallons i emmarcaments en rocalla per a escenes al·legòriques d'inspiració mitològica i campestre. La façana és rematada per un entaulament que conté, entre llurs cornises, els respiradors de la solera del terrat.[1]

El Passatge 1800, obert per Adolf Florensa durant la dècada de 1950, va venir a modificar la planta baixa de l'immoble, substituint el pati central que contenia l'escala vers el pis principal per una estreta via de comunicació entre el Carrer del Carme i la Plaça de la Gardunya. Aquest passatge cobert es configurà com unes galeries comercials amb establiments oberts a banda i banda. Cobert per una volta rebaixada sostinguda sobre pilastres toscanes de pedra, aquest passatge dóna accés a diversos establiments per mitjà de llurs arcs escarsers de brancal motllurat petri.[1]

Història[modifica]

Aquesta casa de veïns va ser edificada a mitjan segle XVIII, constant de planta baixa i tres pisos. La primera referència documental de la finca, datada el 1779, indica que el propietari, Lluís de Papiol, reformà els balcons de la planta segona i tercera. L'any 1800 (data que apareix a la tarja de la porta de l'escala de veïns) es reféu aquest espai comú per mitjà de l'obertura de finestres. Tenint en compte que els esgrafiats de la façana s'adapten a la forma d'aquestes obertures, és plausible pensar que aquesta decoració, o part d'ella, fou realitzada també vers l'any 1800. L'any 1861, la llavors propietària de l'immoble, Ramona Torrents i Higuero (hereva de la família Papiol) va encarregar una important reforma de la finca al mestre d'obres Felip Ubach Vinyeta. Aquesta reforma consistí en la remonta del quart pis, cosa que no es féu efectiva fins que la propietària no enderrocà l'entresòl interior fins llavors existent. Entre 1953 i 1957 Adolf Florensa i Ferrer remodelà els baixos de l'edifici i, per mitjà de la destrucció de l'antic pati, procedí a l'obertura del Passatge 1800, un carreró que comunica el Carrer del Carme amb la Plaça de la Gardunya.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa Lluís Papiol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Lluís Papiol Modifica l'enllaç a Wikidata