Casa Pau Soler i Trenchs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Construcció | 1848 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Call, 15 i Salomó ben Adret, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41162 | |||
| Id. Barcelona | 1145 | |||
.jpg)
La casa Pau Soler i Trenchs és un edifici situat als carrers del Call i de Salomó ben Adret (abans Sant Domènec del Call) de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Compost de manera similar que les cases de la Plaça Reial, del mateix autor, és un edifici amb planta baixa, entresol, principal i dos pisos més.[1] El tram inferior està format per la planta baixa i l'entresòl. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals emmarcats per parament de pedra motllurada. El portal central cobert per un frontó rectangular, originàriament permetria l'accés a l'edifici, encara que en l'actualitat està tancat i forma part de l'aparador d'una botiga. L'altre portal també serveix d'accés a un altre comerç. Les obertures dels eixos laterals de l'entresòl són grans finestrals d'arcs escarsers amb ampits de ferro. L'obertura central presenta un arc de mig punt que remata el frontó del portal central.[2]
El tram central comença amb un balcó corregut a l'alçada del principal. Des d'aquest les tres obertures per planta estan emmarcades per pilastres estriades d'un ordre gegant i capitells compostos que suporten un entaulament complet. Les obertures són solucionades amb balcons d'amplada decreixent, amb llosanes de pedra sustentades per elaborats permòdols i tancats per baranes de ferro amb un complex dibuix. L'últim tram presenta una senzilla cornisa que dona pas al tancament del terrat per mitjà d'una barana de ferro.[2]
La façana secundària, afrontada al carrer de Salomó ben Adret, presenta un sistema compositiu similar a la principal, però sense les pilastres d'ordre gegant. Ressaltar que l'accés a l'edifici es troba en aquesta façana desplaçat del centre, gairebé a tocar de la paret mitgera. Travessant el portal s'accedeix a un vestíbul de planta rectangular que, depassant una porta, ens situa al celobert on s'ubiquen les escales que distribueixen les propietats horitzontals.[2]
Història[modifica]
El 1847, Pau Soler i Trenchs[3] (o Trens),[4][5] vocal de la Junta de Comerç, va presentar un projecte per a reconstruir la seva casa de la cantonada dels carrers del Call i de Sant Domènec del Call, signat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[6] Tanmateix, aquest no es va dur a terme, i l'any següent, Soler va presentar-ne un altre del mateix autor.[7][8][9]
Durant els treballs d'enderrocament de l'edifici antic es van trobar a l'interior d'una paret tres còdexs del segle xv, entre ells un llibre d'oracions jueves o sidur,[10] que foren llegats pel propietari a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[11]
En aquest edifici hi hagué la botiga de sederies de Pau Soler i Freginals.[12][13][14]
Can Jorba[modifica]
L'empresa manresana Jorba i Cia, societat en comandita, fundada per Pere Jorba i Gassó, va establir la seva sucursal a Barcelona en aquest edifici. El responsable del negoci, inaugurat el 14 de setembre del 1911, era el seu fill Joan Jorba i Rius, i la decoració era obra del prestigiós artista Francesc Cuixart i Barjau. Aquest establiment venia camises, articles de plata, vestits a mida, llenceria, novetats i ornaments religiosos, i a la cantonada s'anunciaven els serveis de taller que s'hi oferien: sastreria, vestits d’home, camiseria, roba blanca, ornaments sagrats, hàbits, brodats, reparació de rellotgeria i òptica, gravació i restauració de metalls.[15]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges al carrer del Call, 15». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Guía de forasteros de Barcelona, 1841, p. 88.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 132.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 26-01-1865, p. 94.
- ↑ «Pablo Soler. Call (13-15). Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 256 C. AMCB, 1847.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 313 bis C.
- ↑ Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona. Sector d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 94.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 281.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 197.
- ↑ Udina i Martorell, Frederic «Nota de presentació del Manual d'Oracions Jueves (Manuscrit del S. XV)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2, 1989, pàg. 55-58.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 242.
- ↑ Diario de Barcelona, 23-12-1849, p. 6004.
- ↑ Diario de Barcelona, 23-12-1851, p. 7584.
- ↑ «Edifici del carrer del Call». Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba. memoria.cat.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pau Soler i Trenchs |
- «Casa del carrer del Call, 15». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Edifici del carrer del Call». Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba. memoria.cat.