Casa Terré

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Terré
Imatge
Dades
TipusPalau i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Santa Anna, 9 (Av. Portal de l'Àngel, 21) i Santa Anna, 32 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 09″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.38586°N,2.17232°E / 41.38586; 2.17232

La Casa Terré era un edifici, avui dia desaparegut, situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 21 (abans plaça de Santa Anna, 9) i el carrer de Santa Anna, 32 de Barcelona.

Història[modifica]

Els Terré[modifica]

Segons la documentació notarial, aquesta finca fou adquirida el 1336 per Pere de Terré, ciutadà honrat i conseller en cap de Barcelona,[1] a Guillem de Bellver, ardiaca de Lleida.[2] El 1734, Maria de Terré i de Tamarit[3] es va casar amb Ramon de Dalmases i de Vilana,[4] i fruit d'aquest matrimoni fou Ramon de Corbera-Dalmases i Terré,[5] casat amb Maria Teresa Sanç i Sala-Vivet[6] (vegeu nissaga Sanç).

Fàbrica d'indianes de Joan Coll i Cia[modifica]

El 1788, els comerciants Joan Coll i Viladomiu, el seu cunyat Erasme de Gònima (casat amb la seva germana Ignàsia), i Josep Farguell i Canadell, de Berga, es van associar per a l'adquisició d'una fàbrica d'indianes al carrer de Montalegre, propietat de Llorenç Clarós i Cia (vegeu casa-fàbrica Clarós-Serra).[7][8] El 1792, Joan Coll i Josep Farguell formaren una societat per a fabricar indianes i altres pintats a Barcelona, a la que posteriorment s'afegiren Salvador Vaquer i Guix, de La Pobla de Lillet, i Ramon Farguell i Canadell, germà de Josep.[9] A tal efecte, van comprar al comerciant Ramon Pujol i Prunés part d'un prat d'indianes a Sant Martí de Provençals que havia estat de Josep Glòria,[10] i el 1793, adquiriren en emfiteusi a Ramon de Corbera-Dalmases i Terré[5] i al seu fill Marià Joaquim de Dalmases i Sanç[11] (casat amb Maria Teresa de Gomar)[12] l'antic casal dels Terré,[2] que tot seguit van fer reformar per a establir-hi la seva fàbrica.[13][8]

Ramon Farguell va morir el 1809,[14][15] i durant la Guerra del Francès s'incorporà a l'empresa Domènec Coll i Quer, hereu de Joan.[8] El 1815, la societat es dissolgué, i Josep Farguell es quedà amb la propietat del casal i del prat a canvi d'indemnitzar Francesc Vaquer i Cavalleria (hereu de Salvador) i Domènec Coll amb 8.500 i 6.000 lliures, respectivament.[9] Tanmateix, aquest darrer hi va continuar la fàbrica de pintats,[16] i el 1820 va demanar permís per a fer una petita obertura en una porta tapiada a la plaça de Santa Anna.[17][8] Segons el Padró General de fabricants del 1829, hi tenia 20 taules de pintar, per les quals pagava voluntàriament una taxa de 200 rals.[8]

El 1818, Josep Farguell va demanar permís per a obrir un portal a la façana del carrer de Santa Anna,[18] i va morir l'any següent,[15] succeït pel seu fill Pau Farguell i Llord, que també va morir aquell mateix any, deixant orfes tres fills menors d'edat: Joaquim, Josep i Dolors Farguell i Caum.[19][20] El 1825, el seu tutor Antoni Castellana va demanar permís per a obrir un balcó a la cantonada,[21] i novament el 1831 per a eixamplar les finestres, rebaixar la torratxa i realitzar altres reformes al segon pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Gelabert.[22]

Domènec Coll morí cap al 1835 i fou succeït per la seva vídua Anna Sagristà,[23] que a la Guía de forasteros en Barcelona del 1842 figurava amb una fàbrica de pintats al carrer del Carme, 61[24][25] (vegeu casa-fàbrica Gònima) i un prat a Sant Martí de Provençals.[26][8]

Filatura de cotó d'Albert Prats[modifica]

El 1842 hi havia la fàbrica de filats i troques de cotó d'Albert Prats i Baruta, que tenia un prat de blanqueig de teixits al carrer de Sant Pau (vegeu casa-fàbrica Prats).[27] A finals del 1856, va adquirir en emfiteusi al propietari Joaquim Farguell i Caum la part de la finca ocupada per la «quadra» de l'interior de l'illa i de la casa al carrer de Santa Anna, 32, assumint en la seva totatitat el cens de 300 lliures que s'havia de pagar a Josep Maria de Dalmases i de Gomar.[28][29] Tot seguit, va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i aixecar-hi un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[30][31][32]

A la seva mort, l'empresa va continuar sota la raó social Fills d'Albert Prats, que cap a finals del segle va traslladar el despatx al carrer dels Mercaders, 42 (vegeu Palau Bassols) i la producció a Can Saladrigas,[33] i posteriorment a una nova fàbrica a la Barceloneta (vegeu fàbrica de gel Industrias Frigoríficas del Mediterráneo). Finalment, l'edifici del carrer de Santa Anna va ser enderrocat a principis de la dècada del 1930 per a l'ampliació dels Magatzems Jorba.

Quarteró de Garriga i Roca, núm. 68 (c. 1860)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Pere TARRE». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ 2,0 2,1 AHPB, notari Ramon Cortès i Sort, manual 1.141/21, f. 13-22, 26-1-1793.
  3. ↑ «María de TERRE y TAMARIT». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ «Ramón de DALMASES y VILANA». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Ramón de Dalmases y de Terré Vilana y de Tamarit». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  6. ↑ «María Teresa de SANS y de SALA-VIVET». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ «Escriptura de compra de fàbrica d'indianes de la mercantil Clarós & Cia per la de nom social Erasme de Gònima, Joan Coll i Joseph Farguell». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 09-02-1788.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  9. ↑ 9,0 9,1 AHPB, notari Antoni Comelles, manual 1.146/13, f. 83v-85v, 23-2-1815.
  10. ↑ «Venda d'un prat d'indianes per Ramon Pujol i Prunés a Joan Coll i Viladomiu i Josep Farguell». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 11-08-1792.
  11. ↑ «Mariano Joaquin de Dalmases y Sans Terré y Sala Alemany». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  12. ↑ «María Teresa de Gomar y Gomar». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  13. ↑ «Juan Coll. Comerciant. Plaça de Santa Anna (Portal de l'Àngel). Casa. Obrir, tancar i variar portes i finestres». C.XIV Obreria C-62/1793-031. AHCB, 07-02-1793.
  14. ↑ Comas Angelet i Sànchez Vicents, 2018, p. 35.
  15. ↑ 15,0 15,1 AHPB, notari Francesc Just i Vedruna, manual 1.299/38, f. 165-211v, 12-3-1879. Segona part de l'inventari post mortem dels béns de Joaquim Farguell i Caum.
  16. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1821, p. 68, 88, 163. 
  17. ↑ «Domènec Coll. Fabricant d'indianes. Santa Anna, plaça. Fer una obertura en una porta tapiada parcialment». C.XIV Obreria C-116/1820-102. AHCB, 24-11-1820.
  18. ↑ «Josep Fragell. Santa Anna, plaça. Cantonada carrer Santa Anna. Construir un portal al carrer Santa Anna». C.XIV Obreria C-79. AHCB, 30-03-1818.
  19. ↑ Serra Rotés, 2021, p. 93-94.
  20. ↑ Comas Angelet i Sànchez Vicents, 2018.
  21. ↑ «Antoni Castellana. Tutor i curador dels menors de Pau Fragell. Santa Anna, plaça. Fer un balcó a la cantonada». C.XIV Obreria C-125/1825-089. AHCB, 02-08-1825.
  22. ↑ «Antoni Castellana. Santa Anna, plaça, 17. Santa Anna. Rebaixar la torrassa, construir una part de paret i modificar algunes obertures al 2n. pis». C.XIV Obreria C-108. AHCB, 20-01-1831.
  23. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 03-11-1871, p. 11481. 
  24. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 28. 
  25. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 24. AMCB, 1853.
  26. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 48. 
  27. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34, 43, 47, 62. 
  28. ↑ «José María de Dalmases y Gomar Sans y Gomar». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  29. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/25, f. 213v-219, 1-12-1856.
  30. ↑ «Santa Ana 32. Permís a Alberto Prats per enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 8/1857. AMCB, 27-06-1857.
  31. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 262. 
  32. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 207, 319, 330. 
  33. ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 203. 

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Terré&oldid=33287638»