Casa Vilella (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Flassaders, 42 i Mosques, 13-15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52284 | |||
| Id. Barcelona | 644 | |||
La Casa Vilella és un casalot del segle xviii situat als carrers dels Flassaders i de les Mosques de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció[modifica]
Construït sobre una parcel·la gran, compta amb quatre pisos que s'aixequen sobre uns baixos de pedra, on hi ha quatre portals d'arc escarser, un dels quals amb una abundant motllura que el fa destacar. La façana mostra els carreus ben marcats, formada per pedra regular i ben escairada. Els balcons, també d'arc escarser, són de llosana de pedra de Montjuïc al primer pis i de rajoles ceràmica als superiors, amb volada decreixent amb l'alçada.[1]
L'interior i els balcons foren restaurats durant la dècada del 1970.[1]
Història[modifica]
El 1675, el mercader Baltasar Riba,[3] mestre de la Seca entre 1643 i 1652,[4] vengué una propietat als carrers dels Flassaders i de les Mosques al botiguer de teles Pere Vilella.[5] Cap al 1686, ell i el seu fill Pere Ignasi hi tenien una impremta, que havien adquirit als frares caputxins de Barcelona. Tanmateix, aquesta era molt limitada, ja que només disposava de tipus de lletra de fusta per a imprimir llibres de cor.[6][7]
L'hereu de Pere Ignasi fou el comerciant Pere Pau Vilella, casat amb Maria Duran i Quatrecases, neboda de l'adroguer Josep Duran i Móra, de qui Pere Pau era soci.[8] El 1767, la vídua i els fills vengueren la finca a l'adroguer Antoni Nadal i Casanovas[9] per 9.500 lliures.[10] El 1772, el seu fill Antoni Nadal i Darrer,[11] comerciant, va adquirir en emfiteusi al Reial Patrimoni una part de les cases de la Seca al carrer de les Mosques,[12] i el 1784, va demanar permís per a remuntar dos pisos sobre planta baixa i un pis en una extensió de 20 pams.[13] A la seva mort el 1819, va llegar la propietat a la seva filla Maria Nadal i Vicent,[14][12] casada amb el corredor reial de canvis Gaietà Galup i Gatell.[15][16] El 1827, ja vídua, va demanar permís per a refer la llosana d'un balcó.[17]
Maria Nadal morí el 1863,[18][12] i el 1864, el magatzemista de grans Pere Ribó i Serra[19] va demanar permís per a reformar la façana i afegir-hi un quart pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.[20] El 1900, i per iniciativa dels seus creditors, es van posar en subhasta les seves finques, la majoria situades al mateix barri.[21]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges al carrer Flassaders, 42». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «José Baltasar de RIBA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Estrada-Rius, Albert. La casa de la moneda de Barcelona. Les seques reials i els col·legis d’obrers i de moneders a la Corona d’Aragó (1208-1714). Fundació Noguera, 2015, p. 257 (Estudis, 72).
- ↑ AHPB, notari Rafael Albià, 10-11-1675.
- ↑ «El virrey informa sobre la pretensión de Pedro Vilella, mercader de Barcelona, para que se le conceda licencia para imprimir y vender en Valencia los nuevos libros de coro». CONSEJO DE ARAGÓN, Legajos 0925, nº 169. ACA, 1686.
- ↑ Camprubí i Pla, 2014, p. 54.
- ↑ García Fuertes, 2004, p. 157.
- ↑ «Antonio Nadal de Casanovas». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ AHPB, notari Joan Costa i Aparici, manual 1.026/22, f. 345-350, 7-8-1767.
- ↑ «Antonio Nadal Darrer». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Inventari post mortem dels béns de Maria Nadal i Vicent». AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch. Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón), 31-12-1863.
- ↑ «Antonio Nadal i Darrer. Comerciant. Mosques. Casa. Planta baixa i tres pisos. Afegir pisos». C.XIV Obreria C-36/1784-133. AHCB, 04-10-1784.
- ↑ «Maria Nadal i Vicent». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ «Cayetano Galup i Gatell». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ Guía de forasteros de Barcelona, 1821, p. 166.
- ↑ «Maria Galup i Nadal. Vídua. Flassaders 4 i Mosques. Refer el terra d'un balcó sense tocar la barana». C.XIV Obreria C-132/1827-146. AHCB, 08-10-1827.
- ↑ «Documentació sobre un llegat de 1.000 ll. fet per Maria Nadal i Vicent, vídua de Gaietà Galup, a favor de l'Hospital de la Santa Creu en el seu testament, lliurat clos davant de notari el 29 de desembre de 1859 i publicat el 22 de juny de 1863». AHSCSP Herències, llegats. Vol. VIII. Inv. 1. Carpeta 42/4. Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 128, 268.
- ↑ «Pedro Ribó. Flassaders 42 i De les Mosques 13-15. Infracció (obres a la façana i afegir un pis)». Q127 Foment 1482 C. AMCB, 6-1864.
- ↑ La Vanguardia, 18-11-1900, p. 3.
Bibliografia[modifica]
- Camprubí i Pla, Xevi. L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història (tesi doctoral), 2014.
- García Fuertes, Gemma «De la conspiración austracista a la integración a la Nueva Planta: la familia Durán, máximo exponente de la burguesía mercantil en el siglo XVIII». Espacio Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 17, 2004, pàg. 143-162.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vilella |
- «Casa del carrer Flassaders, 42». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.