Casa del Gremi dels Revenedors

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa del Gremi dels Revenedors
BCN-gremiRevenedors-pçaPi3-08019 756-7681.jpg
Dades
Tipus casa
Característiques
Estil arquitectònic Barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Pl. Pi, 3 - c. Petritxol, 2. Barcelona
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.382443°N,2.173550°E / 41.382443; 2.173550Coord.: 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.382443°N,2.173550°E / 41.382443; 2.173550
BCIL
Identificador IPAC: 41201
Modifica les dades a Wikidata

La Casa del Gremi dels Revenedors és una obra del municipi de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

La Casa del gremi dels revenedors s'emplaça al Barri Gòtic en el districte de Ciutat Vella. Afronta amb la plaça del Pi en la seva façana principal i al carrer Petritxol en la lateral. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular que malgrat la seva ampla façana a la plaça disposa d'una parcel·la molt poc profunda. Aquest habitatge plurifamiliar està format de planta baixa, entresòl, principal i tres plantes superiors.[1]

La façana que dóna a la plaça forma una composició simètrica d'obertures amb dos eixos de balconeres que ressalten la part central on s'ubica una fornícula amb la figura del patró del gremi; Sant Miquel, flanquejada per semicolumnes i entaulament amb frontó. Aquest conjunt és d'un classicisme rigorós per bé que està voltat de flors i garlandes. Envoltant a aquest grup de balcons centrals es situen la resta d'obertures; finestres amb emmarcaments de pedra de geometria extremadament austera. L'escala d'accés als pisos es situa a l'extrem dret expressant-se com un altre eix vertical, similar als altres però de finestres més reduïdes per il·luminació de l'escala. L'element més expressiu de la façana són els esgrafiats, datats de 1781. Aquests esgrafiats s'estructuren per plantes, separades per divisòries, i representen figures d'àngels sobre núvols, garlandes florals envoltant imatges d'instruments musicals i en la part central, a sobre del frontó, un túmul honorífic.[1]

La façana lateral és molt simple en comparació amb la principal, disposant d'un únic eix d'obertures al fons de la parcel·la deixant un gran àrea cega on els esgrafiats són l'únic element expressiu. Val a dir que és en aquesta zona cega on encara es poden veure els esgrafiats anteriors a la restauració i que possiblement siguin originals.[1]

La seva coberta és plana amb un ampit d'obra que serveix de barana. Aquest coronament de l'edifici està format per una cornisa de pedra amb motllures de gola, sobre del qual es situa l'ampit, on destaquen els esgrafiats en forma de balustrada. L'estructura és trencada pel badalot de l'escala que sobresurt de la cornisa produint una discontinuïtat amb l'ampit corregut perimetral.[1]

El revestiment de la planta baixa en la part que resta vista és un senzill esgrafiat representant una obra de fàbrica de carreus. L'element protagonista d'aquesta planta és la façana-aparador que sobresurt mig metre del pla de façana. Aquest element modernista superposat està construït completament amb fusta i vidre i ocupa la major part de l'amplada de la planta baixa.[1]

Com a elements arquitectònics associats podem destacar el treball de ferro de forja de línies molt senzilles en la barana dels balcons i els seus suports.[1]

També destaca, en la façana del carrer Petritxol, una popular auca catalana en un panell de rajoles esmaltades; l'auca del Senyor Esteve.[1]

Història[modifica]

El 1781 es va fer una profunda restauració i és quan probablement es van ornamentar les façanes amb els esgrafiats. Aquests, que probablement són uns dels més antics de la ciutat van ser restaurats a finals del segle XX quan es van simplificar algun detall i es van eliminar els grans gerros de l'última planta.[1]

La data de construcció, 1685 apareix al medalló als peus de la imatge de Sant Miquel,[1]

El 1916 la planta baixa es va convertir en un únic local comercial amb la ubicació d'un comerç de ganivets anomenat ganiveteria Serra o Sonigen que va construir-hi la façana-aparador actual.[1]

L'escultura és moderna (1957), substitueix la que degué desaparèixer durant la guerra civil.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Casa del Gremi dels Revenedors». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Catàleg del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de la ciutat de Barcelona, 1987
  • Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona, 2000
  • Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau; Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona, 1947
  • Amades, Joan; Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella, 1984
  • Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier; Guía de Arquitectura de Barcelona, 1973

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del Gremi dels Revenedors Modifica l'enllaç a Wikidata