Castell Sa Sala
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Vilanova de Sau (Osona)  | ||
| Tipus | Jaciment arqueològic | ||
Castell Sa Sala es tracta d'un jaciment arqueològic datat del Paleolític superior entre el 9000 i 1500 cal aC, en un abric del Cingle Vermell, en el que es van documentar en les excavacions dutes a terme posteriorment a la que van realitzar Francesc Farres i Joan Valls, en dues cales no excavades. En una d'aquestes es va documentar una gran varietat d'instruments lítics amb traces d'ús així com restes de fauna autòctona i al·lòctona.
Descobriment i historiografia del jaciment[modifica]
Aquest jaciment forma part del conjunt del Cingle Vermell al municipi de Vilanova de Sau i va ser documentat i excavat per part de dos afeccionats, que va ocupar una extensió de 8,6 per 6 metres, aquests van deixar dos testimonis que van ser excavats posteriorment pel Doctor Jordi Estévez de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Troballes[modifica]
Dels dos testimonis excavats, el primer no va donar cap material arqueològic i el segon en poca quantitat. En aquest últim, s'hi van documentar sobretot indústria lítica fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com el sílex, calcedònia i jaspi, i en menor proporció, sobre quarsites, cristall de roca i quars. Pel que fa als instruments lítics trobats, de més a menys nombrosos són: rascadors, gratadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Aquests estris van ser utilitzats.
Quant a fauna cal destacar espècies autòctones com cavall, cérvol, cabra, isard, toro salvatge, conill i eriçó i d'altres restes més singulars com perdiu africana, àguila reial i voltor. Amb l'estudi de restes faunístiques, calculant l'índex de rendibilitat, indicaria la possibilitat que s'alimentessin al voltant d'unes 20 persones durant un període d'entre 37 i 60 dies.
Per altra banda, gràcies a l'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima en la zona era molt semblant a l'actual, però una mica més fred.
Bibliografia[modifica]
- ALCALDE, G. Interès dels micromamífers per a la Prehistòria. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1980. Tesi de llicenciatura. Inèdita.
- CANAL, J.; CARBONELL, E. "El Castell (Vilanova de Sau. Osona)". A: Catalunya paleolítica. Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1990. p.302-303.
- VILA i MITJÀ, A. Els processos de treball en el Paleolític i el seu desenvolupament. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981. Tesi doctoral. Inèdita.
- VILA i MITJÀ, A. Els processos de treball en el Paleolític i el seu desenvolupament. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981. Tesi doctoral. Inèdita.
- VILA i MITJÀ, A. Els processos de treball en el Paleolític i el seu desenvolupament. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981. Tesi doctoral. Inèdita.
- VILA, A.; ESTÉVEZ, J.; YLL, R. "Sis milenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític". Ausa. X, p.55-60.
- YLL i AGUIRRE, E. I. "Arqueologia i palinologia en el llevant peninsular durant el Tardiglacial i Postglacial". Cypsela. VI, p.16.
- YLL, E. I. [et al.]. "La reconstrucció paleoecològica: el Cingle Vermell". A: IV Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà: estat actual de la recerca arqueològica a l'Istme Pirinenc. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans, 1982. p.85-88