Castell de Castellet (Sant Vicenç de Castellet)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Vicenç de Castellet (Bages) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1544-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005681 | |||
| Id. IPAC | 1744 | |||
| Id. IPAPC | 1608 | |||
.jpg)
El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una fortificació a Sant Vicenç de Castellet.[1] Al costat de la torre es troba l'ermita de la Mare de Déu de Castellet. Just a sota del turó hi ha les anomenades Muntanyes Russes o Terrers Blaus, un conjunt de petits turons especialment singulars formats per marges de coloració blavenca.
Història
Se'n comencen a tenir dades l'any 1101.[2] i el 1278 Humbert de Rocafort s'enfrontà a Guillem de Castellet, atacant i destruint el Castell de Castellet. Guillem de Castellet morí en l'assalt, i Humbert de Rocafort passà a ser senyor de Castellet,[3] i posteriorment es va construir la torre quadrada.
Restauració i rehabilitació
L'any 1999 es va observar un agreujament molt important en les esquerdes que ja s'havien detectat al turó de Castellet. El procés d'erosió de la base s'havia accentuat tant que podia fer perillar l'estabilitat de les construccions situades al damunt.[2]
El turó, i les edificacions que acull eren propietat del bisbat de Vic que va manifestar la necessitat de l'actuació, i també la impossibilitat d'assumir el cost econòmic, així que va proposar la cessió de Castellet al municipi, a canvi que l'ajuntament assumís la restauració del turó amb els seus propis recursos.
L'ajuntament va decidir que la prioritat és la restauració del turó i el 2000 s'acordà en sessió plenària destinar un 10% dels ingressos fruit dels permisos d'obres a la restauració de Castellet. Un cop iniciades les primeres obres es va veure la necessitat d'actuar sobre les edificacions i tot el conjunt per poder fer un espai de lleure per al poble.[2]
Actuacions sobre el turó
Els problemes es centraven a la part més alta de la muntanya, just a la base de la torre i de l'ermita. Aquest turó és un pujol format per una franja de roques estratificades dipositades sobre una base argilosa i els efectes de l'erosió afectaven especialment algunes roques en les que es va obrir unes grans esquerdes mentre altres roques van acabar caient del seu assentament.
El projecte d'actuació plantejava dues intervencions. A la part de les roques es proposava sanejar-les i posar-hi ancoratges per relligar-les i impedir que s'obrissin més, i per frenar l'erosió de la base, arenosa i molt erosionada, es va plantejar fixar-la amb un mallat i formigó projectat per a que no es continués descalçant. El cost de les obres es va estimar en uns 112.000 euros.[2] Des del Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat van arribar les primeres aportacions que es van complementar amb les de la Diputació de Barcelona.[2]
Actuacions sobre les edificacions, l'ermita i la torre
Les primeres actuacions es van iniciar el mes de setembre de 2001 al turó[2] i paral·lelament l'ajuntament realitzava estudis sobre l'estat de les edificacions, que van detectar greus anomalies en l'ermita que la posaven en perill per l'aparició d'importants esquerdes a la volta interior. La patologia s'origina en un defecte a la base d'una de les parets de pedra laterals, la que es troba al costat dret de l'entrada de l'ermita amb fonament en males condicions, i la pressió sobre la volta va provocar que la paret s'anés bombant progressivament i que l'ermita s'anés obrint pel mig.[2] L'actuació es centrà en la construcció d'un contrafort de pedra per sustentar la paret, la instal·lació d'una anella interior per garantir la subjecció de la paret i la volta i aixecar la teulada per reforçar i formigonar de nou la volta.[2]
Un espai de lleure
Al turó s'han fet altres intervencions per tal de potenciar tota la zona com un espai de lleure. Es construeixen dues petites escales amb travesses de fusta per accedir a dues de les zones exteriors de l'ermita. S'ha netejat i enjardinat el pla més elevat del turó (lloc on es col·loca cada any el màstil amb la senyera coincidint amb l'Aplec de Castellet, la Diada de l'11 de setembre) i a més s'ha equipat amb una desena de bancs.[2] Des d'aquest indret es pot contemplar una vista privilegiada del poble i de tot el Bages Sud.
El conjunt històric i arquitectònic ara restaurat es podrà contemplar a la nit gràcies a la il·luminació ornamental que s'ha instal·lat amb 14 projectors de llum, deu dels quals il·luminen l'ermita per tres dels quatre costats mentre els altres quatre fan el mateix amb la torre. Per a l'execució d'aquesta obra s'ha comptat amb l'ajut de la Diputació de Barcelona.[2]
Conveni de cessió al municipi
Mentre es mantenien les negociacions el consistori va anar buscant vies de finançament per a les actuacions. Les negociacions amb el Bisbat es van dur sempre amb molt bona entesa i el 13 de març de 2003 es va procedir a la signatura del conveni de cessió de Castellet al municipi essent els signants d'aquest acord l'alcalde Joan Montsech, el bisbe de Vic, Josep Maria Guix i el rector de la parròquia de Sant Vicenç, Miquel Codina.[2]
Referències
- ↑ «Castell de Castellet (Sant Vicenç de Castellet)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Restauració i rehabilitació de Castellet». Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. [Consulta: 27 juny 2011].
- ↑ Ferrando i Roig, Antoni. Els castells del rodal del Montcau. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.93. ISBN 8478263160.