Vés al contingut

Castell de Cornellà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Cornellà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud26 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaCornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LlocJacint Verdaguer / Menéndez Pelayo / Javimel Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 14″ N, 2° 04′ 18″ E / 41.35393°N,2.07161°E / 41.35393; 2.07161
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN708-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005466 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC793 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC13769 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Cornellà, conegut popularment com del Borni,[1] és un edifici situat a l'actual barri Centre de Cornellà de Llobregat, declarat bé cultural d'interès nacional.[2] A la planta baixa s'hi pot visitar la sala d'exposicions, mentre que el pati és utilitzat per a diverses activitats: concerts, conferències, presentacions públiques, etc.[3] La primera i segona planta acullen l'Arxiu Històric Municipal de Cornellà.[4]

Història

[modifica]

Les excavacions arqueològiques indiquen que entre l'època romana i l'edat mitjana va existir un nucli de població continuat a la zona entre l'església de Santa Maria i el castell.[3] La primera referència documental és del 1067,[2] quan hi consta una torre defensiva in locum Cornelianus, sense especificar-ne la ubicació precisa.[3] Els segles xi-xii, pertanyia a la família Cornellà, també coneguda com a Castellvell.[3] El 1162, Pere de Cornellà va fer de testimoni en una donació feta per Gausfred, comte del Rosselló, i el 1173, Berenguer de Cornellà va retre homenatge a Alfons II. El 1192, el senyor del castell era Bernat de Granera, que va vendre per 21.000 sous una cavalleria a la parròquia de Cornellà al mateix rei.[5]

El castell, centre d'un ampli domini o quadra, va ser reconstruït a finals del segle xiii o principis del xiv, i el 1308 pertanyia a Berenguer Mallol.[6][2] A mitjans d'aquest segle, els Mallol reorganitzaren l'explotació agrícola de les terres i les repoblaren, donant origen a molts dels masos de la parròquia.[3] Segons l'historiador Bonaventura Pedemonte, el 1467, durant la Guerra Civil Catalana fou confiscat al clergue Joan Maurici de Ribes (†1488)[7] i cedit a Manaud del Guerri, partidari de Renat d'Anjou i capità seu al Llobregat.[2] Sembla que el castell patí desperfectes a causa del conflicte i tornà als Ribes.[2][3] Adriana de Ribes (†1570)[8] el va fer restaurar com a residència senyorial[2][3] i en no tenir descendència, el 1560 el va donar al seu cosí Joan de Rajadell i de Vega (†1603)[9] en els capítols matrimonials d'aquest amb Elionor de Ciurana.[10][11] Fou succeït per Francesc de Rajadell i de Cruïlles (1574-1638),[12] fill del seu segon matrimoni amb Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Quadres, baronessa de Cruïlles,[13] i casat amb Marianna de Xammar.[14][11]

El 1666, el seu fill Josep de Cruïlles-Rajadell i de Xammar[15][4] va vendre el castell i la quadra de Cornellà a Baltasar d'Oriol i Marcer,[16] que el convertí en centre d'una explotació agrícola.[3] El seu net Melcior d'Oriol i de Tord[17] va morir sense descendència, i fou succeït pel seu germà Josep,[18] abat del monestir de Santa Maria de Ripoll entre 1756 i la seva mort el 1784,[19] que a mitjans de segle va haver de pledejar amb Josep de Carreras-Cruïlles-Rajadell i de Vallgornera[20] i Francesca de Vallgornera per la possessió del castell.[21] Posteriorment, va passar a mans d'Antoni de Puig i d'Oriol, succeït per Antoni de Puig i Franquesa.[22] Aquest va morir als 72 anys, instituïnt hereu universal al seu fill Joan de Puig i Estany,[23] i en cas de morir aquest sense successió legítima, a la seva filla Maria Antònia de Puig, vídua de Cristòfor Via, que morí el 30 de gener del 1823 i fou succeïda pel seu fill Antoni Via i de Puig, casat amb Mercè de Llança (o Llanza) i de Móra.[24][25]

El 1903, el castell i les seves terres foren venuts en subhasta pública per Josep Samsó, Pere Hostench i Antoni Via i de Llança, representants dels creditors d'Antoni de Via i de Puig, a l'antic masover Miquel Cuxart i Mitjavila, pare d'Isidre Cuxart i Gil, conegut com a «Borni», per 20.000 pessetes.[26][3][27]

El 1992, el castell va ser adquirit per l'Ajuntament de Cornellà, i tot seguit hi van començar les obres de rehabilitació i recuperació, acabades el 2000.[2][4][3]

Descripció

[modifica]

És un gran casal d'estil gòtic, construït i reformat en diverses èpoques. Està situat estratègicament a dalt d'un petit turó des del qual s'albira el delta del Llobregat i el tram final d'aquest riu, de Sant Boi a l'altra ribera.[3] És construït amb carreus de pedra i argamassa, a la base i a les torres, i terra pastada (tàpia), a la resta.[3][2]

És de planta quadrada, entorn d'un pati central, amb una torre a cada extrem, que sobresurten per damunt de la fàbrica de l'edifici, de dues plantes.[3][2] Segons dibuixos de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, a la planta hi ha el celler i la capella, i al pis superior diverses cambres i salons. De les façanes cal destacar diversos finestrals gòtics geminats típics del gòtic refinat del segle xv. Al pati inferior hi ha finestres tapiades.[2]

Una de les finestres geminades que es conserven al castell és d'estil gòtic avançat (segle xv). Està formada de carreus ben tallats de pedra seca. Cada brancal està fet de tres peces sobre una base d'una sola pedra i coronada per dues pedres treballades formant arquets ogivals trilobats. Les pedres que formen els arcs descansen sobre els brancals i sobre una petita columneta fina amb capitell facetat cúbic amb la part inferior cònica. El capitell és el típic estilitzat gòtic que imita sintèticament el model corinti clàssic, amb roseta, collarí i fulles d'acant, habitual de l'arquitectura gòtica catalana del segle xv. Alguns elements, com la columneta i la llinda dreta superior semblen posteriors, fruit d'una restauració mimètica moderna.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Guaita i Jiménez, 2002, p. 50-54.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Castell de Cornellà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Història del castell de Cornellà». Ajuntament de Cornellà de Llobregat.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Mateos Rusillo, Santos M. Respecte, indiferència o menyspreu: la (des)cura del patrimoni històric a Cornellà de Llobregat. 1a. ed. L'Avenç de Cornellà de Llobregat, 2007, p. 51-52. ISBN 978-84-935615-2-9. 
  5. ↑ Gelabert i Fiet, 1973, p. 129.
  6. ↑ Pagès i Paretas, Montserrat. «Castell de Cornellà de Llobregat». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
  7. ↑ «Joan Maurici DE RIBES I DE BLANES». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  8. ↑ «Adriana DE RIBES I TORRES». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  9. ↑ «Joan DE RAJADELL I DE VEGA». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  10. ↑ «Elionor CIURANA». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  11. ↑ 11,0 11,1 Por Ioseph de Carreras, Cruylles y de Rajadell, cavallero, respuesta a la duda (...) en el pelyto que sigue contra el illustre Don Joseph de Pinós y de Pinós, Marqués de Barberá, 07-09-1753. 
  12. ↑ «Francesc DE CRUÏLLES DE PERATALLADA-RAJADELL I DE VILARIG». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  13. ↑ «Violant DE CRUÏLLES DE VILARIG I DE QUADRES». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  14. ↑ «Marianna DE XETMAR I MOLERA». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  15. ↑ «Josep DE CRUÏLLES DE PERATALLADA-RAJADELL I DE XETMAR». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  16. ↑ «Baltasar de ORIOL y MERCER». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. ↑ «Melcior de ORIOL y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ «Josep Oleguer de ORIOL y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
  19. ↑ Gelabert i Fiet, 1973, p. 125, 128.
  20. ↑ «Josep DE CARRERAS I DE RAJADELL». geneanet. Jaume Tresserras Graupera.
  21. ↑ «Por fray Joseph Oriol y de Tord con Francisca de Vallgornera y Joseph de Carreras y de Cruilles, en respuesta a la duda dada en el pleyto que en segunda instancia pende entre dichas partes en la Real Sala del noble señor Don Antonio Serra y Portell: escrivano oy Ramon Serra». Biblioteca de Catalunya, 26-04-1753.
  22. ↑ «Antoni de Puig». geneanet. José Lladó.
  23. ↑ «Joan de Puig i Estany». geneanet. José Lladó.
  24. ↑ Gelabert i Fiet, 1973, p. 128, 130.
  25. ↑ «Família Llança Mora Pons». AHCB3-556/5D137. AHCB.
  26. ↑ Gelabert i Fiet, 1973, p. 130.
  27. ↑ «Visita de los "Amigos de los castillos"». El Noticiero Universal, 24-12-1960, pàg. 16.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Cornellà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Cornellà&oldid=36580043»