Castell de Montesquiu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Montesquiu
Montesquiu.jpg
Façana posterior del castell
Dades bàsiques
Tipus fortificació i monument
Construït segles XIII, XVII,XIX
Característiques
Altitud 650 msnm[1]
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Municipi Montesquiu
Localització Montesquiu (Osona)

42° 06′ 48″ N, 2° 12′ 43″ E / 42.113297°N,2.211944°E / 42.113297; 2.211944
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1081-MH
BIC: RI-51-0005549
IPAC: 1195
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada a Osona, Catalunya. La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i després 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.[2]

Durant el segle XIV hi viuen els Besora. Fou reformat per primera vegada per aquesta família al segle XVII. Una segona renovació es féu al segle XIX, amb el castell en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí. Al segle XX s'ha convertit en mansió residencial en perfecte estat però molt modificat respecte a l'edifici original. Des del 1976 és propietat de la Diputació de Barcelona, que hi celebra diversos esdeveniments i presentacions. És la seu principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Edifici rectangular amb merlets, refet al segle XVII.[2] Construcció de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos. Té l'entrada principal al sud, a través de la qual s'accedeix a una ampla entrada, on hi ha l'escala d'accés al primer pis, noble. L'actual edifici és el resultat del progressiu creixement des de la domus del segle XIV, ampliada primer pels Descatllar al segle XVII, els quals li donaren l'aspecte casteller i posteriorment pels Juncadella al segle XIX i XX, que hi construïren la galeria de tramuntana i el pis de servei. Els merlets que el coronen amaguen una teulada de diversos vessants, en curs de restauració. Els materials constructius emprats foren la pedra lligada amb argamassa i la teula àrab. També hi trobem elements provinents d'altres construccions, aportats pels Juncadella.[2]

La part més antiga del castell es pot observar les espitlleres a la planta baixa, tant a les façanes est com oest del cos de migdia. En aquest mateix cos s'hi adossa una petita capella d'una sola nau dedicada a Santa Bàrbara.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Entrada al castell

La casa forta o domus de Montesquiu consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d'una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d'un empenyorament. Aquesta casa forta fou inicialment, i amb tota probabilitat, una torre de vigilància, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll. Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies dels Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora.

Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan el Sense Fe, el castell visqué jornades agitades amb l'ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitostos Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei. El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable. Acabada la guerra, el rei Joan el Sense Fe (1463) manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre «casa e força de Montesquiu». Els Descatllar acabaren essent senyors del castell, Narcís de Descatllar esdevingué marquès de Besora, vers el 1699.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, el castell de Montesquiu es va fer servir per tancar-hi presoners del bàndol borbònic. Per exemple, el 1714, en plena Guerra dels catalans, els supervivents valons del combat d'Arbúcies hi van ser retinguts.[3] La família dels Santa Coloma passà a tenir la possessió del patrimoni Descatllar el 1770. El casal de Montesquiu va ser comprat pel barceloní Jeroni Juncadella i Casanoves, essent restaurat del 1917 al 1920 pel seu fill Emili Juncadella. La seva bona conservació també ha estat afavorida per haver estat habitat durant molt de temps i fins a èpoques ben recents. Aquest castell-casal passà a poder de la Diputació de Barcelona l'any 1972 per voluntat de la seva darrera propietària Mercè Juncadella. Avui forma part d'una àrea anomenada Parc Natural del Castell de Montesquiu, integrada dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.

Personatges relacionats amb aquest Castell[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Castell de Montesquiu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2017].
  3. Xavier Hernàndez, Francesc; Riart Jou, Francesc pàg. 42

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ELS CASTELLS CATALANS, Volum V (ISBN: 978-84-232-0335-2). Obra publicada per Rafael Dalmau Editor primera edició de l'any 1976.
  • Xavier Hernàndez, Francesc; Riart Jou, Francesc. Els exèrcits de Catalunya (1713-1714) Uniformes, equipaments, organització. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007, p.42. ISBN 978-84-232-0713-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montesquiu Modifica l'enllaç a Wikidata