Castell de Besora (Osona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Besora
Castell Besora IMG 2815.JPG
Dades bàsiques
Tipus fortificació i monument
Construït S. X-XII
Característiques
Estil Romànic
Altitud 1023 msnm
Ubicació
Comarca Osona
Municipi Santa Maria de Besora

42° 07′ 25″ N, 2° 15′ 04″ E / 42.123706°N,2.251017°E / 42.123706; 2.251017
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 1411-MH-ZA
BIC: RI-51-0005696
IPAC: 1590
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Besora és un edifici romànic de Santa Maria de Besora (Osona) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Corona un turó, situat a ponent del poble de Santa Maria de Besora, i a una altitud de 1.023 metres, a la comarca d'Osona, del qual avui tan sols en queden les runes. Va ser el centre històric del territori dels actuals municipis de Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Montesquiu.[1] L'historiador Carreras Candi publicà el 1892 una sèrie de dades sobre el castell de Besora i la seva decadència física, la qual s'ha anat agreujant amb el pas del temps fins a quedar només restes de murs del castell i de l'església romànica que encara conserva l'absis i algunes faixes llombardes al cos lateral.

Descripció[modifica]

Del castell només queden restes molt malmeses de fragments de murs. Les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l'església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure que era una construcció d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular. La nau i l'absis, precedit per un tram presbiterial, eren coberts per voltes de canó.[2]

Al costat meridional hi havia el portal d'entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre, que ara només es conserva fins al primer pis d'alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella. L'absis i els murs tenen el mateix tipus de decoració amb arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre arcs entre lesenes. L'absis té una finestra de doble esqueixada; n'hi ha una altra al mur del presbiteri i al campanar. Un gran arc aparedat s'observa a la façana meridional. A continuació del campanar hi ha un atri o galilea a manera de passadís d'un claustre, format per grans arcs i cobert primitivament de teulada d'un únic vessant, que precedia l'antiga porta d'entrada.[2]

L'actual portal d'entrada és situada a la façana oest, coronada per un ull de bou. Les restes de l'església van ser reformades al segle XVI, tal com s'observa a la clau de volta de l'entrada. L'església va tenir funcions parroquials fins al segle XIX. Al voltant de l'església s'ha documentat una necròpolis amb diverses fases d'enterraments, des del segle XIX fins als medievals.[2]

Pel que fa a les restes del propi castell, Es pot observar les restes de la muralla de tancament a la zona nord del turó, entorn de la zona de l'accés i entrada al castell. En aquesta mateixa zona septentrional, apareixen restes de diverses habitacions del castell. També es localitza una possible cisterna en aquest sector. A la part central, hi hauria una bassa, documentada durant els treballs d'excavació de les campanyes de 2006-2010. A la zona sud, a tocar amb el precipici, també es localitzen fragments molt arrasats de la muralla de tancament.[2]

Història[modifica]

El castell és esmentat l'any 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d'aquesta família ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell.[2]

L'església de Santa Maria, documentada el 898, era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.[2]

A finals del segle XIV el castell i les seves terres van passar a mans d'una branca lateral de la família Besora, i al segle XV apareix vinculat a la família Canet. Durant la guerra remença l'edifici va ser més fortificat, però al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors, el castell ja es trobava en mal estat. Els comtes de Santa Coloma, els Queralt, van ser els darrers senyors del castell fins al segle XIX. Durant aquest segle, la utilització continuada del castell per les tropes carlines va provocar que l'any 1839 els liberals el fessin enderrocar, com també l'església de Santa Maria.[2]

L'església fou transformada i renovada al segle XIV i novament el 1590, quan es construí el portal i l'ull de bou del mur de ponent, i encara al llarg del segle XVII, quan s'obriren als murs de la nau les capelles de la Mare de Déu del Roser i de sant Isidre. La volta devia ser refeta potser a causa dels terratrèmols del segle XV i l'interior fou arrebossat.[2]

La capella deixà de ser parròquia el 1759, quan es construí la nova parroquia al Pla de Teia, tot restant com a santuai marià.[2]

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Castell de Besora». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • ELS CASTELLS CATALANS, Volum V (ISBN: 978-84-232-0335-2). Obra publicada per Rafael Dalmau Editor primera edició de l'any 1976.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Besora Modifica l'enllaç a Wikidata