Castell de Rupit
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 536 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rupit (Osona) | |||
| Lloc | Nucli urbà de Rupit | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1334-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005622 | |||
| Id. IPAC | 1504 | |||
| Id. IPAPC | 11821 | |||
_-_1.jpg?lang=ca)
El Castell de Rupit és una antiga fortalesa en ruïnes, declarada bé cultural d'interès nacional.[1] Està situada enmig del poble homònim, damunt un penyal de forma irregular darrere l'església parroquial.[2]}}
Història
[modifica]Juntament amb el de castell de Fornils, era un dels punts de defensa de l'extensíssim terme del castell de Fàbregues, documentat el 968. A principis del segle xi, l'abandonament d'aquest va comportar la divisió del terme astral en dos: el de Rupit, amb les parròquies de Sant Miquel de Rupit, Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fàbregues, i de Fornils, amb les parròquies de Sant Martí Sacalm i Sant Vicenç de Susqueda.[2][3]
El 1040, el castell de Rupit apareix en el testament del bisbe-vescomte Eribau, fill , fill del vescomte Ramon d'Osona. Aquest mateix, un set seu esdevingué el primer vescomte de Cardona, iniciant així la nissaga dels Osona-Cardona amb la inclusió de la jurisdicció del castell de Rupit. El 1276, el vescomte Ramon Folc V de Cardona el deixà al seu fill segon Bernat Amat de Cardona i d'Empúries, que al seu torn el deixà al seu fill Ramon Amat; aquest, però, el deixà al seu cunyat el comte Ramon Roger II de Pallars Sobirà, casat amb la seva germana Sibil·la.[2][3]
El 1369, Hug Roger II de Pallars Sobirà vengué el domini dels termes de Rupit i Fornils al seu oncle Gilabert VI de Cruïlles. Aquesta nissaga va entroncar amb els Vilademany primer, amb els Perapertusa el 1619 i, cap al 1658, amb el marquès de Risbourg, Benjamí de Bournonville. El 1681, el rei Carles II concedí a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa el títol de marquès de Rupit, que per enllaços matrimonials entroncaren amb els comtes d'Aranda i els ducs d'Híxar.[2]
El 1428, un fort terratrèmol amb epicentre a Olot va sacsejar tota la zona, tot i que no hi ha constància documental que afectés el castell.[3] Al començament de la Guerra contra Joan II (1462-1472), els pagesos de remença, dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit, i és força probable que un cop finalitzat el conflicte fos abandonat. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes castellanes saquejaren i cremaren la vila de Rupit, i després ja no hi ha documentació del castell.[3]
El 1286, en una escriptura de venda de cases a Rupit apareixen una dona anomenada Guillema, vídua d'Anglès de Rupit i el seu fill Anglès, que pel cognom es creu que eren els castlans del castell. Fins al segle xvi no hi ha noves notícies de la castlania: Joan de Malart a la seva mort cedí els drets de la castlania de Rupit a Onofre Olmera.[2]
_-_1.jpg)
Descripció
[modifica]Les cases del poble es van construir molt arran del castell i actualment fan impossible l'accés al castell. D'aquest en queden algunes filades de mur fet amb pedra menuda però regular. El perímetre del conjunt és d'uns 300 m². Destaca un mur d'uns 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i 2 de profunditat; aquest mur combina carreus de cap i través i no té cap obertura. La base d'aquesta paret s'assenta damunt la roca i és visible un arc de descarrega que reparteix el pes de la construcció allà on la roca sobresurt més.[1]
Es conserven també uns fragment de mur que possiblement pertanyen a la muralla. Aquests fragments baixen des del castell pel cantó de llevant i travessen el poble.[1]
Formen part del castell tot el que se'n conservi de les muralles de tancament (dels recintes sobirà i jussà), torres, portals, fossats i altres elements defensius. Es conserven restes en alçada variable de trams dels seus murs perimetrals i interiors a la part superior del turó. La resta de murs i estructures se situen al subsòl tant del turó, com de les cases situades a la seva part inferior. Aquestes cases podrien integrar murs i estructures del castell, corresponents a la muralla del recinte jussà.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Castell de Rupit». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 Pladevall i Font, Antoni; Benet i Clarà, Albert; Anglada i Bayés, Manuel; Vigué i Viñas, Jordi. «Castell de Rupit (Rupit i Pruit)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 4 «Castell de Rupit». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de Rupit / Osona». Catalunya Medieval.