Castellnou de la Plana

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castellnou de la Plana
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica: finestra
arquitectura del Renaixement
arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud651 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMoià Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 48′ 09″ N, 2° 06′ 13″ E / 41.8025°N,2.103611°E / 41.8025; 2.103611
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data22 abril 1949
Codi BCIN1045-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005541 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1147 Modifica el valor a Wikidata

El Castellnou de la Plana és un edifici de Moià declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Està situat al sud de la vila, a la dreta de la riera de Castellnou, que en pren el nom, a llevant i a prop de la carretera C-59, aproximadament 1 km al sud-est del centre de la vila.

Descripció[modifica]

És un edifici de planta irregular articulat segons tres cossos: el primer format per l'antic molí del segle x; el segon pel mas pròpiament dit, dels segles xii-xiv en el qual destaquen les presons i aljub en el nivell inferior i les finestres situades a la façana sud, amb caps enfrontats esculpits a la pedra (exemplars que recorden molt els de la Serradora). El tercer cos, del segle xvi, és dedicat a dependències i annexes de la casa actual.[1]

Els tres cossos citats formen un corraló orientat a ponent i tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació.[1] A l'estable, ran de terra i prop de la terra, hi ha una feixuga làmina de ferro que, destapant-la del sòl, dona a una sòrdida estança, que pogué servir de presó.

Història[modifica]

Castellnou l'any 1924

Si bé és documentat des del segle xii, el conjunt fou erigit en castell per decret del rei Pere el Cerimoniós el 6 de juny de 1381, i el 1382, arran de la compra de Moià i el castell de Clarà feta per Pere de Planella, l'antic castell de la vila va restar abandonat i, sens dubte per contraposició, sorgí el nom de «Castell Nou» aplicat a la domus o casal de Molins.[1]

Derogat pel rei Martí l'Humà l'any 1408, posteriorment passà als Barrera.[1] A la Guerra de Successió era propietat de Baltasar Barrera i Bofarull, ciutadà honrat de Barcelona.[2] El 10 de desembre del 1715, el mariscal Feliciano de Bracamonte, comandant de Vic, manà al tinent coronel José de Zuricaray y Pacheco, que es trobava a Moià, que fes «que el posseedor de castel nou demoliesse [la] torre lateral del molino asta la ventana que está sobre la puerta sin perjudicar el molino y [la] torre de la derecha dejando de la acequia de el molino al río sin perjucio de la cassa, y quitase los matacanes, tronera y muralla quesse allan en lo demás del castillo», i que, en cas de no complir-ho, hi enviaria enginyers per a fer-ho.[2] El 8 de març de 1716, el mestre de cases Josep Duran i Britjà certificà davant notari que Baltasar Barrera li havia pagat 59 lliures i 1 sou per «demolir la torra del molí fins a la fínestra que és sobre lo portal y la torra que és a mà dreta baxant de la bassa del molí; llevar los matacans, troneras y demés que trobavan en lo Castell, y tornar a cubrir ditas torras». Per aquest motiu es gastaren 350 teules.[2]

El 1741, la seva néta Maria Josepa Barrera i Prat de Sant Julià es va casar amb Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila,[2] segon marquès de Puerto Nuevo, títol que avui en dia sostenen els seus propietaris, els quals conserven al seu arxiu els documents referents a la casa.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Castellnou de la Plana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Clarà i Arisa, 2008, p. 212.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellnou de la Plana
  • «Castellnou de la Plana». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.