Castellnou de la Plana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | monument i castell | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic, Renaixement | |||
| Altitud | 651 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Catalunya Central | |||
| Comarca | Moianès | |||
| Municipi | Moià | |||
| Localització | Moià (Moianès) | |||
| ||||
| BCIN | ||||
| Data | 22/04/1949 | |||
| Identificador |
BCIN: 1045-MH (IPAC: 1147) BIC: RI-51-0005541 | |||
 | ||||
Castellnou de la Plana és un castell de finals de l'edat mitjana situat en el terme municipal de Moià (Moianès). Està situat al sud de la vila, a la dreta de la riera de Castellnou, que en pren el nom, a llevant i a prop de la carretera C-59 aproximadament un quilòmetre al sud-est del centre de la vila. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
És un edifici de planta irregular articulat segons tres cossos: el primer format per l'antic molí; el segon pel mas pròpiament dit en el qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia de tipologia semblant a les del segle XVI, amb caps enfrontats esculpits a la pedra (exemplars que recorden molt els de la Serradora). El tercer cos és dedicat a dependències i annexes de la casa actual.[1] Els tres cossos citats formen un corraló orientat a ponent i tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació.[1] Anys enrere, tinguérem ocasió d'assabentar-nos que a l'establa, ran de terra i prop de la terra, hi ha una feixuga làmina de ferro que, destapant-la del sòl, dóna a una sòrdida estança, que pogué servir de presó.[1]
Història[modifica]
Si bé Castellnou és documentat des del segle XII, aquesta edificació fou construïda al segle XIV pels Planella, com a substitució de l'antic castell (el castell de Clarà), d'aquí el nom de "Castell Nou". El conjunt fou erigit en castell per decret del rei Pere el Cerimoniós el 6 de juny de 1381 i derogat pel rei Martí l'Humà l'any 1408. La propietat passà als Planella i després als Barrera. Més tard tornaria a canviar de mans fins a arribar als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui en dia sostenen els seus propietaris, els quals conserven al seu arxiu els documents referents a la casa.[1] Moià, com tantes altres poblacions, s'emmurallà durant el segle XIV; el 1382, arran de la compra de Moià i el c. de Clarà feta per Pere de Planella, l'antic castell de la vila va restar, d'aleshores ençà, abandonat i, sense dubte per contraposició, sorgí el nom de Castell Nou, aplicat a la "domus", o casal de Molins. Trobem, en efecte, que en el terme de la sotsvegueria de Moià, el 6 de juny del 1381 fou referida com castell, història que hem citat abans.[1]
Referències[modifica]
Bibliografia complementària[modifica]
- AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ISBN 84-85678-125
- CATALÀ i ROCA, Pere; PLANELLA I RIERA, Josep Mª. "Castells de Moià, Clarà, Rodors i Nou de Moià". A: Els Castells catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1997 (2a edició). ISBN 84-232-0335-2, pàgs. 667-681.
- RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellnou de la Plana |
