Marca de l'impressor Jehan Calvez, figurant a la versió incunable del Catholicon bretó el 1499.
El Catholicon (del grec Καθολικόν, universal) és el primer diccionari trilingüe editat en bretó, francès i llatí. Alhora és també el primer diccionari del bretó i el primer diccionari del francès. Les seves 6.000 entrades foren escrites el 1464 per Jehan Lagadeuc i impreses per Jehan Calvez el 5 de novembre de 1499 a Tréguier per iniciativa de mossèn Auffret Quoatqueveran, canonge de Tréguier.
El llibre fou acabat el 16 d'agost de 1464. Aquest diccionari ha estat nomenat Catholicon per analogia amb el Catholicon redactat pel dominic Giovanni Balbi de Gènova, difós a partir de 1282 i que va inspirar Jehan Lagadeuc, adoptant-ne també el títol. El seu objectiu és promoure l'aprenentatge de llatí per a futurs clergues que anaven a la universitat. Les entrades estan en bretó perquè "el dels bretons en llur gran nombre, són molt deficients en francès",[1] segons assenyala en el pròleg.
Se'n conserva un manuscrit en el fons llatí de la Biblioteca Nacional de França sota el símbol Latin 7656. És compost per 131 fulls escrits per ambdós costats. Falta la tercera part dels fulls originals. Aquesta és una còpia de l'original.
1499 (5 de novembre) - Jehan Calvez, impressor de Tréguier, imprimeix per primer cop el Catholicon bretó. Aquest Catholicon és un incunable, terme reservat a les obres impreses abans de 1500.[2]
Començament del segle xvi, Jehan Corre, sacerdot de diòcesi de Tréguier, fa imprimir la 2a edició del Catholicon bretó després de fer algunes modificacions.
1521 (31 de gener) - Yvon Quillévéré, llibreter i editor a París, imprimeix una nova versió del Catholicon bretó. Originari de Bro Leon, fa un elogi de la Bretanya a la seva edició del Catholicon.[3]
1867 - René-François Le Men, arxiver de Finisterre, fa una edició abreujada del Catholicon bretó a partir de l'original en poder de la vila de Quimper (edició Jehan Calvez 1499) per la promoció del bretó i per donar-lo a conèixer al Congrés Cèltic internacional celebrat a Saint-Brieuc l'octubre de 1867.
1977 (5 de desembre) - Jean Feutren, rector de Roscoff, realitzà la transliteració del Catholicon. També va reproduir el facsímil de l'original en mans de la vila de Quimper (edició Jehan Calvez 1499).
2001 (15 de setembre) - Gwennole Le Menn reescriu el Catholicon a partir de diferents versions. La version que fa imprimier és una fracció del seu treball voluminós.
↑"Per aquestes raons, jo, Jehan Lagadeuc, parròquia de Ploégonven, a la diòcesi de Tréguier, batxiller d'Arts i decrets, indigne com sóc, he compost aquest petit llibre en benefici dels joves clergues pobres de Bretanya o fins i tot als il·letrats en llatí."
↑Versió numerada disponible a «Catholicon.net». Arxivat de l'original el 9 de maig 2008. [Consulta: 12 setembre 2009].
Le Catholicon, reproducció de l'edició de Jehan Calvez propietat de la vila de Rennes (5 de novembre de 1499), per Christian-Joseph Guyonvarc'h, Éditions Ogam, Rennes (1975), reeditat per les éditions Armeline, Brest (2005)
Le Catholicon armoricain, reproducció de l'edició de Jehan Calvez propietat de la vila de Quimper (5 de novembre de 1499), per Jean Feutren, Joseph Floch - mestre-impressor a Mayenne (1977)
Les éditions du Catholicon breton, pel Doctor Victor Tourneur, ed. Le Fureteur Breton, Nanterre (1906), 16 p. Versió disponible a «Catholicon.net». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 12 setembre 2009].
Le vocabulaire breton du Catholicon (1499), le premier dictionnaire breton imprimé breton-français-latin de Jehan Lagadeuc, Gwennole Le Menn, Imprimerie Keltia Graphic, Edition Skol (Spézet), 11è volume de la Bibliothèque bretonne (2001)
