Cementiri Nou d'Igualada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cementiri Nou d'Igualada
Igualada 5.JPG
Dades bàsiques
Tipus cementiri
Construït XX
Característiques
Estil Darreres tendències
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Municipi Igualada
Localització C. Països Baixos, 22. Igualada (Anoia)

41° 35′ 31″ N, 1° 38′ 14″ E / 41.59194444°N,1.63722222°E / 41.59194444; 1.63722222
Bé inventariat
Identificador IPAC: 6720
Modifica dades a Wikidata

El Cementiri Nou d'Igualada és un cementiri edificat entre 1985 i 1994, obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, guanyadors del concurs convocat per l'Ajuntament d'Igualada (Anoia) el 1983.[1] Ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l'arquitectura catalana del segle XX[2] i l'any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d'arquitectura.[3][4] Es troba al carrer dels Països Baixos, en el polígon industrial de les Comes, a Igualada.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els diferents blocs de nínxols s'organitzen de manera que s'adapten al terreny. La forma atalussada que es aconseguí amb la superposició de caixons prefabricades, el recobriment amb pedra d'algunes parts i l'enjardinament de la coberta ajuden aconseguí la integració. El paviment de les zones d'accés i de davant dels nínxols té travesses de tren encastades. Un voladís corbat de formigó protegeix els frontals dels nínxols.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1969-70, es va fer una modificació de límits entre el terme d'Odena i el d'Igualada quedant els terrenys on ara hi ha el cementiri en el terme d'Igualada.[3] L'any 1983 l'Ajuntament de la ciutat convocà el concurs per adjudicar el nou cementiri, ja que el cementiri vell, ubicat a l'avinguda Pau Casals i inaugurat el 1819,[5] no disposava de prou espai. El projecte del cementiri nou va diferenciar-lo de la concepció dels cementiris tradicionals, mostrant-lo com un parc on passejar.[1] Es va realitzar un tall en el sòl, a les parets del qual se situen els nínxols,[1] els quals estan ubicats sota una estructura corbada de formigó que els cobreix.[4] La major part del cementiri està enfonsat respecte al nivell del sòl, fet que l'integra en el paisatge.[4] La baixada es realitza seguint un camí en ziga-zaga.[4] En el recinte hi ha múltiples racons, objectes i detalls que juguen amb la llum i l'ombra.[1] Les obres van començar el 1988, la inauguració de la primera fase va ser el 1992[3] i es va completar el 1994. El seu dissenyador, Enric Miralles i Moya, mort prematurament l'any 2000, està enterrat en aquest cementiri.[2]

Vista panoràmica del cementiri

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri Nou d'Igualada Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 festacatalunya.cat, IGUALADA. PARC I CEMENTIRI NOU
  2. 2,0 2,1 Suzanne, Strum (Paperback). Barcelona: a Guide to Recent Architecture. Ellipsis (B.T. Batsford Ltd). p. 320 pages. ISBN 1-84166-005-1.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cementiri Nou d'Igualada». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 poblesdecatalunya.cat, Cementiri Nou (Igualada - Perifèria - Anoia)
  5. Ajuntament d'Igualada, Cementiri Vell

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Zabalbeascoa, Anatxu. Igualada Cemetery: Barcelona, 1986-90 - Enric Miralles and Carme Pinos (Architecture in Detail S.). Phaidon Press. ISBN 0-7148-3281-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri Nou d'Igualada Modifica l'enllaç a Wikidata