Centaurea calcitrapa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCentaurea calcitrapa
Centaurea calcitrapa — Flora Batava — Volume v2.jpg
Centaurea calcitrapa a Flora Batava, 1807
C. calcitrapa1.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Asterales
Família Asteraceae
Tribu Cynareae
Gènere Centaurea
Espècie Centaurea calcitrapa
L., 1753[1]
Modifica dades a Wikidata

Centaurea calcitrapa és una espècie de planta pertanyent a la família de les asteràcies. Rep els noms comuns d'obriülls, abriülls, card vermell, floravia, herba de la febre, herba espitllera, narriola, assotacristos, bracera, calcides, calcitrapa, card estelat, card rosa d'abril, cardigàs, escorpins, espitllera, floravies, llavor d'espinac, obriülls dels camins, punxera o punxoses.[2] El seu nom genèric, Centaurea, procedeix del grec kentauros, homes-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals. L'epítet específic calcitrapa prové del llatí caltrops, que era una arma de guerra que consistia en boles de ferro amb pues, unides o no per una cadena (en català obriülls). És una planta natural d'Europa, Nord d'Àfrica i Àsia occidental. Naturalitzada i repartida per tots els continents fins a altes latituds. Creix en terrenys incultes i vores de camins.

És una planta anual herbàcia que arriba a 20-80cm. d'altura. És una espècie variable morfològicament. Té les tiges prostrades o ascendents amb branques a partir de la base de fins a 1m. Fulles inferiors dividides, amb lòbuls dentats i lanceolats àmpliament espaiats, les fulles superiors amb lòbuls més estrets, les més altes lanceolades. Capítols rosa o morats, amb involucre ovoide, 6-8mm, i bràctees ovades, coriàcies, amb una llarga espina terminal engrossida i espines més petites a la base. Els fruits són aquenis blanquinosos, amb línies irregulars negroses, sense vil·là. Floreix entre juny i setembre.

Farmacologia[modifica]

Centaurea calcitrapa
Detall de la pre-floració

Conté lactones sesquiterpèniques (centaurina) d'estructura similar a la cnidina, flavonoides (astragalòsid, rutòsid, luteolòsid), àcid calcitràpic; sals potàssiques, resina; beta-sitosterol. Traces d'alcaloides.[3]

Se li atribueixen propietats com antipirètic, aperitiu, digestiu, diürètic, colerètic i hipoglucemiant. Indicat per inapetència, dispèpsies hiposecretores, hiperglucèmia, grip, refredats, disquinèsies hepatobiliars.[3]

Contraindicat amb l'embaràs, la lactància. Quan es prescrigui a diabètics, s'haurà de controlar la glucèmia, per ajustar les dosis d'insulina o d'antidiabètics orals. Tòxica per a la ramaderia: produeix encefalomalàcia nigripalidans als cavalls que la consumeixen com a farratge.[3]

S'usen les sumitats aèries. Infusió: 20 a 40 g per litre. Infondre 10 minuts. Prendre 3 a 5 tasses al dia. Decocció: 20 g / l, bullir 5 minuts. 3 a 5 tasses al dia. Suspensió de planta fresca: 125-160 g al dia.[3]

Taxonomia[modifica]

Centaurea calcitrapa fou descrita per Carl von Linné i publicada a Species Plantarum 2: 917. 1753.[4]

Tàxons infraespecífics

A causa de l'alta variabilitat de l'espècie, és probable que siguin sinònims.

  • Centaurea calcitrapa var. autumnalis DC.
  • Centaurea calcitrapa var. microcephala Rouy
Sinonímia
  • Centaurea adulterina Moretti ex DC.
  • Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Ten.) Arcang.
  • Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Ten.) Nyman
  • Centaurea calcitrapoides L.
  • Centaurea carduifolia Salisb.
  • Centaurea devauxii Nyman
  • Centaurea horrida Ten.
  • Centaurea hybrida Chaix
  • Centaurea macroacantha Guss.
  • Centaurea myacantha DC.
  • Centaurea penicillata Delile
  • Centaurea pourretiana Timb.-Lagr. & Thevenau
  • Centaurea calcitrapa var. pourretiana (Timb.-Lagr. & Thevenau) Rouy
  • Centaurea trichacantha Willd. ex Spreng.
  • Calcitrapa calcitrapa (L.) Hill
  • Calcitrapa calcitrapoides (L.)
  • Calcitrapa hippophaestrum
  • Calcitrapa hypophaestum Gaertn.
  • Calcitrapa hybrida Sweet
  • Calcitrapa lanceolata Lam.
  • Calcitrapa myacantha Cass.
  • Calcitrapa phoenicea Sweet
  • Calcitrapa stellaris Hill
  • Calcitrapa stellata Lam.
  • Calcitrapa vulgaris Bernh.[5][6]

Referències[modifica]

  1. http://biodiversitylibrary.org/page/358938
  2. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Centaurea calcitrapa». Plantas útiles: Linneo.
  4. «Centaurea calcitrapa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  5. Sinónims a Global Compositae Checklist
  6. Centaurea calcitrapa a PlantList

Enllaços externs[modifica]