Central nuclear d'Ascó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Central nuclear d'Ascó
Central Nuclear d'Ascó (Tarragona, Catalunya).jpg
Dades bàsiques
Tipus Central nuclear
Començament 1971

41° 12′ 00″ N, 0° 34′ 10″ E / 41.2°N,0.56944444°E / 41.2; 0.56944444
Activitat
Propietari Endesa
Organització Endesa
Modifica dades a Wikidata

La central nuclear d'Ascó és una central nuclear de segona generació situada a la Ribera d’Ebre (província de Tarragona ), entre les localitats d’Ascó i Flix i al marge dret del riu Ebre. La central dista 65 kilòmetres de Lleida i es troba a uns 110 kilòmetres de la desembocadura de l’Ebre. 

Aquesta central nuclear està formada per dos reactors nuclears: Ascó I i Ascó II. El primer reactor va començar a operar el 10 de desembre de 1984 i el segon el 8 de març de 1986.[1]Els reactors tenen una potència de 1.032,5 MW i 1.027,2 MW. Ambdós són reactors tèrmics d'aigua a pressió, és a dir, de tipus PWR. El seu sistema de refrigeració fa servir l'aigua del riu Ebre i consta de torres naturals i forçades.

Història[modifica | modifica el codi]

L’energia nuclear es va començar a utilitzar a Catalunya l’any 1974 amb la posada en marxa de la central Vandellòs 1 (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp). Durant la dècada dels vuitanta es va consolidar amb la construcció de tres nous reactors, dos a Ascó (Ribera d’Ebre) i un altre a Vandellòs. L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), una agrupació d’empreses formada pel Grup Endesa i Iberdrola, és des d’aleshores l’encarregada de l’explotació de les centrals.

La construcció de les centrals nuclears Ascó I i Ascó II va durar més de 10 anys. El 1974 es va atorgar el permís de construcció a Ascó I i un any després a Ascó II. Després de la concessió dels permisos, van començar les obres de la central.

El llarg procés de construcció de les centrals va començar amb l’adequació de les més de 250 hectàrees de terra. Durant mesos, excavadores i camions van treballar per anivellar el terreny, transportant terra d’un lloc a l’altre. El següent pas va ser començar a construir els edificis.

És en aquesta fase quan arriben nombrosos treballadors especialitzats de tot Espanya: encofradors, mecànics, enginyers, soldadors, etc.

No va ser fins al mes de juny de 1983 que es va sincronitzar el reactor de la unitat 1 per primera vegada, si bé la seva operació comercial no va arribar fins al desembre de 1984. Per la seva part, el segon grup es va connectar per primera vegada l’octubre de 1985 i va iniciar l’operació comercial al març de 1986.[2]

Gestió[modifica | modifica el codi]

El tren paperer Silla -> El Espartal al seu pas pel terme municipal de Flix amb la xemeneia de condensació de la nuclear d'Ascó de fons i vorejant el riu Ebre.

La central nuclear d'Ascó, igual que la de Vandellòs, és gestionada per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E (ANAV), que està participada per Endesa i Iberdrola.

El reactor I de la central d'Ascó és gestionat al 100% per Endesa, i el II en un 85% per Endesa i un 15% per Iberdrola.

ANAV és l'agrupació de dues companyies que gestionaven independentment el funcionament de Vandellós II i de les dues centrals d’Ascó.

Aquesta agrupació produeix anualment més de 24.000 milions de Quilowatts hora d’electricitat, el que suposa aproximadament el 50% de l’energia elèctrica consumida a Catalunya.

Impacte ambiental[modifica | modifica el codi]

En l'avaluació d'impacte ambiental publicada el 2011, favorable a la construcció d'un magatzem de residus radioactius en la pròpia central, es van assenyalar els elements ambientals significatius de l'entorn del projecte.

No s'ubica en cap espai natural protegit, ni de la Xarxa Natura 2000, ni protegits per lleis nacionals o autonòmiques. Els espais protegits més propers són el Lloc d'Importància Comunitària Riberes i Illes de l'Ebre, i el LIC i ZEPA Serra de Montsant-Pas de l'Ase, situats a més de 2,8 km al nord hi ha una mica més de 2 km al sud de la central . Una mica més de 2 km al sud de la zona es localitzen les àrees importants per a la conservació de les aus (IBA) Serra del Montsant i de Prades i Ports de Beseit-Muntanya Turmell.5

A l'entorn de la central no hi ha cap espècie de planta protegida, sensible, endèmica o amenaçada.

Respecte a la fauna, la parcel·la es troba dins l'àrea de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i la comunitat d'amfibis alberga espècies com el gripau corredor (Bufo calamita), tòtil (Alytes obstetricans) o gripau d'esperons (Pelobates cultripes).

Reserva de la Biosfera Comarques de l'Ebre[modifica | modifica el codi]

El 2012 el consell internacional de coordinació del programa Man and Biosphere de la Unesco va paralitzar la candidatura de les comarques de l'Ebre com a reserva de la biosfera per l'existència de la central nuclear d'Ascó. El projecte s'haurà de modificar per excloure els "territoris nuclears" si es vol evitar el rebuig definitiu a la candidatura.

Successos[modifica | modifica el codi]

2005

En 2004 la Central nuclear d’Ascó I i II, va notificar una totalitat de 14 successos dels quals 5 van provocar la parada automàtica del reactor, el succés més destacable va ser el de 6 de juny de 2004.

6 de juny de 2004, es va declarar estat de “prealerta d’emergència”, a causa de la parada de les bombes d’aportació d’aigua per a la refrigeració del nucli del reactor, això va ser causat pel mal funcionament del subministrament elèctric.[3]

2007

El 29 de maig de 2007, es van declarar inoperables una motobomba i la turbobomba d'aigua d'alimentació auxiliar. Es va procedir a aturar la planta. La causa del cabal inferior al previst era que una volandera metàl·lica estava obstruint el pas de cabal. El succés va ser classificat de Nivell 1 de l'Escala INES (ref.8)

2007 / 2008

El 4 de Abril de 2008 es va detectar una fuita radioactiva. Aquesta fuita es va produir durant la recàrrega de combustible del reactor I al novembre del 2007.[4]

Durant aquesta operació de recàrrega es transporten barres de combustible nuclear a través d’uns tubs. Aquests tubs són netejats amb aigua. Aquesta neteja fa que es generin tolls d’aigua al terra que són netejats amb una màquina especial. Aquesta aigua acumula més material radioactiu i és abocada a un bidó, però en aquest cas no va ser així, i va ser abocada a la piscina de combustible, on estava en marxa el sistema de ventilació. Per tant es van contaminar accidentalment els sistemes de ventilació de l’edifici de combustible. Un cop detectat aquest fet es van posar en marxa els sistemes de ventilació d’emergència i es va procedir a descontaminar una part dels conductes de ventilació. Un cop es van tornar a posar en marxa novament els sistemes de ventilació, es va provocar l’emissió accidental de partícules radioactives a l’exterior de l’edifici.[5]

A principi del març del 2008, durant uns controls rutinaris, l’ANAV va detectar la presència de partícules radioactives a l’exterior de la planta. L’Associació va relacionar la troballa amb l’incident del mes de novembre i, a començament d’abril, en va informar el CSN. Pocs dies després l’organització ecologista Greenpeace va denunciar els fets davant de l’opinió pública i el CSN els va reconèixer públicament.[6]

En un primer moment, el Consell va qualificar el succés amb el nivell 1 de l’escala INES, però el 14 d’Abril es va elevar al nivell 2 en considerar que l’ANAV havia dut a terme un control inadequat del material radioactiu i que havia proporcionat durant mesos una informació incompleta i deficient a l’organisme regulador. Per tant aquest succés, va passar a ser un dels quatre successos més greus, causats per una central nuclear a Espanya.[7]

Durant el mes de juny la central es va aturar per efectuar una revisió i una descontaminació exhaustiva d’acord amb els criteris del CSN.

El 13 de desembre de 2008 es notifica l’equilibrat erroni d’un cabalímetre d’aigua que permet el subministrament a un generador de vapor.[8]

2009

El 10 d’Octubre de 2009 es procedeix a la aturada del reactor II, per la substitució d’uns coixinets en mal estat dels motors dièsel d'emergència. Aquests motors tenen la finalitat de garantir el subministrament d’energia elèctrica a la central en cas que aquesta no pugui comptar amb el subministrament exterior.[9]

Un altre succés notificable produït l'any 2009 va ser la no realització de la ronda rutinària de vigilància contra incendis durant un dia i mig a la zona de l'edifici d’auxiliars. Aquestes rondes tenen una gran rellevància i son d'acompliment obligat, per poder detectar possibles incendis.[10] 

2011

El 21 de gener de 2011, es van realitzar moviments indeguts d'unes comportes per tenir un pes superior a l'admès. El fet no va tenir impacte en les persones ni en el medi ambient i va ser categoritzat com nivell 1 (INES).[11]

2012

El 20 de Juny un del successos notificables més importants va ser la reducció de potencia d’un 65% del reactor I, causat per una avinguda massiva d’algues al riu Ebre, que va afectar la presa d’aigua del riu per al sistema de refrigeració del reactor.[12]

2015

El 29 de setembre de 2015, es va detectar l'eficiència del carbó actiu dels trens de filtrat de les unitats d’extracció de l'edifici de penetracions elèctriques i mecàniques del reactor I, per tant es van haver de substituir.[13]

Característiques i dades tècniques[14][modifica | modifica el codi]

Ascó I

Propietari ENDESA Generación
Operador Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E.
Direcció Avinguda de les Centrals, s/n 43791 Ascó (Tarragona) Tel.: 977 41 50 00 Fax: 977 40 51 81
Permís de construcció 16 de maig de 1974
Càrrega de combustible 31 de juliol de 1982
Primera criticitat 17 de juny de 1983
Primer acoblament 29 d'agost de 1983
Operació comercial 10 de desembre de 1984
Potència elèctrica bruta 1.032,5 MW
Potència elèctrica neta 995,8 MW
Tipus de reactor PWR
Disseny Westinghouse
Potència Tèrmica 2.953,8 MWt
Subministrador NSSS Westinghouse
Quantitat de llaços de refrigeració 3
Combustible UO2 sinteritzat
Quantitat d'elements combustibles 157
Quantitat de barres de control 48
Font de la refrigeració Ebre

Ascó II

Propietari ENDESA Generación (85%) IBERDROLA Generación (15%)
Operador Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E.
Direcció Avinguda de les Centrals, s/n 43791 Ascó (Tarragona) Tel.: 977 41 50 00 Fax: 977 40 51 81
Permís de construcció 7 de març de 1975
Càrrega de combustible 1 de maig de 1985
Primera criticitat 11 de setembre de 1985
Primer acoblament 23 d'octubre de 1985
Operació comercial 31 de març de 1986
Potència elèctrica bruta 1.027,2 MW
Potència elèctrica neta 991,7 MW
Tipus de reactor PWR
Disseny Westinghouse
Potència Tèrmica 2.953,8 MWt
Subministrador NSSS Westinghouse
Quantitat de llaços de refrigeració 3
Combustible UO2 sinteritzat
Quantitat d'elements combustibles 157
Quantitat de barres de control 48
Font de la refrigeració Ebre

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Central nuclear d'Ascó Modifica l'enllaç a Wikidata