Centro Cultural Hispano Guineano
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | centre cultural | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1982 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 15 de febrer de 2003 | ||||
| Reemplaçat per | Centre Cultural d'Espanya a Malabo Centro Cultural Español de Bata (en)  | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit |  Guinea Equatorial | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | http://www.aecid.es/galerias/que-hacemos/descargas/Guinea._Malabo.pdf | ||||
El Centro Cultural Hispano-Guineano va ser una de les principals entitats culturals equatoguineanes. Fundat en 1982, la seva principal seu estava a la ciutat de Malabo. Va ser dirigit entre altres per Ignacio M. Sánchez (de 1991 a 1996). A l'octubre del 2003, la Cooperació Espanyola tanca el centre i l'entitat es reconverteix en el Centre Cultural d'Espanya a Malabo i el Centre Cultural d'Espanya a Bata per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, integrant tots dos centres la Xarxa de Centres Culturals AECID a Àfrica.[1]
Editava la seva pròpia revista cultural trimestral denominada "África 2000 Arxivat 2015-11-09 a Wayback Machine." i la revista mensual "El Patio Arxivat 2015-11-09 a Wayback Machine.". La seva editorial, "Ediciones del Centro Cultural Hispano-Guineano" estava dedicada a escriptors equatoguineans, tant als consagrats com a les joves promeses.
Publicacions
[modifica]Entre els títols publicats destaquen, en narrativa "El amigo fiel" (1987) d'Ana Lourdes Sohora, "Afén, la cabrita reina" (1989) i "La última lección del venerable Emaga Ela" (1991) d'Antimo Esono Ndongo, "Boote-Chiba" (1990) de Pedro Cristino Bueriberi; en poesia hom pot destacar "Gritos de libertad y de esperanza" (1987) d'Anacleto Oló Mibuy, "Delirios" (1991) i "Cuentos de la Vieja Noa" (1999) de María Nsué Angüe. En l'àmbit de l'assaig també ha publicat diverses obras, com el "Curso de Lengua Bubi" (1991, ISBN 84-7232608-X) de Justo Bolekia Boleká.
Altres autors reconeguts d' "Ediciones del Centro Cultural Hispano-Guineano" són Maximiliano Nkogo ("Adjá-Adjá y otros relatos"), José F. Siale Djangany ("Cenizas de kalabó y termes"), Juan Tomás Ávila Laurel i Jerónimo Rope.
Referències
[modifica]- ↑ ORDRE AEX/3454/2002, de 30 d'octubre, per la qual es creen els Centres Culturals de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, en les Missions Diplomàtiques Permanents d'Espanya en la República de Xile, en la República de Guinea Equatorial, en la República d'El Salvador i en la República Oriental de l'Uruguai, així com en el Consolat General d'Espanya a Bata.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- La literatura negroafricana en España, article de Ignacio M. Sánchez.
- Web del Centro Cultural de España en Malabo
- Recopilació de la revista "África 2000" Arxivat 2015-11-09 a Wayback Machine.
- Recopilació de la revista "El Patio" Arxivat 2015-11-09 a Wayback Machine.