Cerbi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCerbi
Campanar al fons, Cerbi.JPG
Cerbi, campanar al fons.

Localització
Localització de la Guingueta d'Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 38′ 50″ N, 1° 08′ 57″ E / 42.64722222°N,1.14916667°E / 42.64722222; 1.14916667
Població
Total 17 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.420,8 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25588
Modifica les dades a Wikidata

Cerbi és un poble, esmentat el 839, del terme municipal de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre. Està situat enlairat a la dreta del riu d'Unarre, a la part més alta i septentrional del terme. A les Bordes d'Aurós, un quilòmetre al nord-est del veïnat, es troba el límit del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Cerbi és el poble més alt de les Valls d'Àneu, situat a 1430 metres sobre el nivell del mar.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines estableix l'etimologia de Serbi a partir de les arrels basques açeari ("guineu") i bide ("camí"). "Camí de guineus" seria, doncs, la interpretació del nom del poble de Cerbi o Serbi segons l'insigne filòleg.[1]

Geografia[modifica]

Cerbi s'ubica en un esperó rocós sobre el Clot des Planes, plana d'inundació a la confluència del riu d'Unarre i el torrent dels Corriols. Aquest, que ve del nord-nord-oest, queda encaixat entre la serra Obaga a ponent i el serrat Estanyero a llevant; a la seva capçalera es troba el coll de Cerbi (~2000 m) que comunica amb la vall de la Noguera Pallaresa a l'altura d'Isil. Des del nord-nord-est, delimitat per la serra Mitjana, a l'oest, i la serra Mascarida, a l'est, baixa el riu d'Unarre; a la seva capçalera hi ha el cercle dels estanys de Cerbi, format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós i el coll homònim; pel damunt d'aquests estanys es troba el circ de la Gallina, amb un conjunt d'estanys i el refugi de muntanya Enric Pujol. Dominant la contrada, prop de sis quilòmetres al nord del poble, s'alça el Mont-roig (2847 m).

«

Vora el port de la Cornella
i als peus de l'altiu Mont-roig.
Sota un cel de meravella,
us guarda aquest estoig
d'aigües, neus i prats i flors,
tot un món de poesia.
(Fragment dels Goigs de Sant Beado)

»
Rodals de Cerbi, cap al sud.  
Coll de Cerbi  
Rodals de Cerbi, cap a l'est.  
Selecció de Commons

El poble[modifica]

Fins al 1847, el poble de Cerbi gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.

Sant Serni de Cerbi és la seva església parroquial; a més, dins del poble hi ha també la capella de la Immaculada de Cerbi, actualment en ruïnes. Dins el seu antic terme, dos quilòmetres al nord i ja dins el parc natural, hi ha l'ermita de Sant Beado en la qual cada any s'hi celebren dos aplecs (trobades). Aquesta ermita està a 45 minuts caminant de la presa de Cerbi.

Les cases del poble són:[2]

  • Casa Andreuat
  • Casa Badia
  • Casa Batlle
  • Casa Capella
  • Casa Capità
  • Casa Cortina
  • Casa Legulló
  • Casa Lluís de Ton
  • Casa Magina
  • Casa Miqueu
  • Casa Mosset
  • Casa Mossèn Anton
  • Casa Pepeta
  • La Rectoria
  • Casa Rutxe
  • Casa Senyoret
  • Casa Sibilló
  • Casa Ton
  • Casa Txapela
  • Casa Tereseta
Entrada al poble sota Sant Serni  
Casal amb galliner  
Casa d'estiueig  
Selecció de Commons

Història[modifica]

El poble apareix esmentat en document de 839.[3]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Servi declara[4] 10 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 65 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Serví. Hi diu que és un agregat del districte municipal d'Unarre, situat en una petita vall, dins de la Vall d'Àneu. La combaten els vents del nord i del sud. El clima és fred, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 21 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector ordinari. Hi havia diverses fonts per a provisió del veïnat. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, encara que despoblades. S'hi collia blat, sègol, patates i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres, perdius, molts isards i alguns óssos; hi havia poca pesca de truites. Comptava amb 40 veïns (caps de casa) i 66 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1997.
  2. Montaña 2004.
  3. «Cerbi». Gran Enciclopèdia Catalana.
  4. Mossèn Jaume Sentquirgo, Mossèn Jaume Sebília i Mossèn Joan Sentquirgo, preveres; Joan Sentquirgo, Joanet de Farrer, Casa de Ramonic, Casa de Sanç, Joan Arnau de Sebília, Joanot Sentquirgo, Vicenç Sentquirgo, Joanico de Guillemet, Joan de Sebília i Joan de Guillemó, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.
  5. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Serbi». A: Onomasticon cataloniae. VI Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]