Cerbi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCerbi
Campanar al fons, Cerbi.JPG
Cerbi, campanar al fons.

Localització
Localització de la Guingueta d'Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 38′ 50″ N, 1° 08′ 57″ E / 42.64722222°N,1.14916667°E / 42.64722222; 1.14916667
Població
Total 17 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.420,8 m
Indicatius
Codi postal 25588
Modifica dades a Wikidata

Cerbi és un poble, esmentat el 839, del terme municipal de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre. Està situat enlairat a la dreta del riu d'Unarre, a la part més alta i septentrional del terme. A les Bordes d'Aurós, un quilòmetre al nord-est del veïnat, es troba el límit del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Cerbi és el poble més alt de les Valls d'Àneu, situat a 1430 metres sobre el nivell del mar.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines estableix l'etimologia de Serbi a partir de les arrels basques açeari ("guineu") i bide ("camí"). "Camí de guineus" seria, doncs, la interpretació del nom del poble de Cerbi o Serbi segons l'insigne filòleg.[1]

Geografia[modifica]

Cerbi s'ubica en un esperó rocós sobre el Clot des Planes, plana d'inundació a la confluència del riu d'Unarre i el torrent dels Corriols. Aquest, que ve del nord-nord-oest, queda encaixat entre la serra Obaga a ponent i el serrat Estanyero a llevant; a la seva capçalera es troba el coll de Cerbi (~2000 m) que comunica amb la vall de la Noguera Pallaresa a l'altura d'Isil. Des del nord-nord-est, delimitat per la serra Mitjana, a l'oest, i la serra Mascarida, a l'est, baixa el riu d'Unarre; a la seva capçalera hi ha el cercle dels estanys de Cerbi, format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós i el coll homònim; pel damunt d'aquests estanys es troba el circ de la Gallina, amb un conjunt d'estanys i el refugi de muntanya Enric Pujol. Dominant la contrada, prop de sis quilòmetres al nord del poble, s'alça el Mont-roig (2847 m).

«

Vora el port de la Cornella
i als peus de l'altiu Mont-roig.
Sota un cel de meravella,
us guarda aquest estoig
d'aigües, neus i prats i flors,
tot un món de poesia.
(Fragment dels Goigs de Sant Beado)

»
Rodals de Cerbi, cap al sud.  
Coll de Cerbi  
Rodals de Cerbi, cap a l'est.  
Selecció de Commons

El poble[modifica]

Fins al 1847, el poble de Cerbi gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.

Sant Serni de Cerbi és la seva església parroquial; a més, dins del poble hi ha també la capella de la Immaculada de Cerbi, actualment en ruïnes. Dins el seu antic terme, dos quilòmetres al nord i ja dins el parc natural, hi ha l'ermita de Sant Beado en la qual cada any s'hi celebren dos aplecs (trobades). Aquesta ermita està a 45 minuts caminant de la presa de Cerbi.

Les cases del poble són:[2]

  • Casa Andreuat
  • Casa Badia
  • Casa Batlle
  • Casa Capella
  • Casa Capità
  • Casa Cortina
  • Casa Legulló
  • Casa Lluís de Ton
  • Casa Magina
  • Casa Miqueu
  • Casa Mosset
  • Casa Mossèn Anton
  • Casa Pepeta
  • La Rectoria
  • Casa Rutxe
  • Casa Senyoret
  • Casa Sibilló
  • Casa Ton
  • Casa Txapela
  • Casa Tereseta
Entrada al poble sota Sant Serni  
Casal amb galliner  
Casa d'estiueig  
Selecció de Commons

Història[modifica]

El poble apareix esmentat en document de 839.[3]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Servi declara[4] 10 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 65 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Serví. Hi diu que és un agregat del districte municipal d'Unarre, situat en una petita vall, dins de la Vall d'Àneu. La combaten els vents del nord i del sud. El clima és fred, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 21 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector ordinari. Hi havia diverses fonts per a provisió del veïnat. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, encara que despoblades. S'hi collia blat, sègol, patates i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres, perdius, molts isards i alguns óssos; hi havia poca pesca de truites. Comptava amb 40 veïns (caps de casa) i 66 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1997.
  2. Montaña 2004.
  3. «Cerbi». Gran Enciclopèdia Catalana.
  4. Mossèn Jaume Sentquirgo, Mossèn Jaume Sebília i Mossèn Joan Sentquirgo, preveres; Joan Sentquirgo, Joanet de Farrer, Casa de Ramonic, Casa de Sanç, Joan Arnau de Sebília, Joanot Sentquirgo, Vicenç Sentquirgo, Joanico de Guillemet, Joan de Sebília i Joan de Guillemó, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.
  5. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Serbi». A: Onomasticon cataloniae. VI Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]