Charles Immanuel Forsyth Major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Forsyth Major».
Infotaula de personaCharles Immanuel Forsyth Major
Biografia
Naixement15 agost 1843 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1923 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen
Universitat de Zúric
Universitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànic, zoòleg, paleontòleg, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaFors.-Major Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaForsyth Major Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsO. A. Forsyth-Major (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 2838-1

Charles Immanuel Forsyth Major (15 d'agost de 1843, Glasgow, Escòcia25 de març de 1923, Múnic, Alemanya) fou un zoòleg i paleontòleg suís.

Biografia[modifica]

Major nasqué a Glasgow, Escòcia, i va estudiar les universitats de Basilea i Zuric (Suïssa) i més tard a Göttingen (Alemanya). Es va graduar en Medicina a Basilea el 1868 i va esdevenir físic a Florència (Itàlia).

Com molts dels primers naturalistes, va dedicar el seu tems lliure a estudiar mamífers fòssils. La seva primera publicació fou sobre fòssils de primats, el 1872. El govern italià li donà suport el 1877, cosa que li permeté recol·lectar fòssils de Calàbria, Còrsega, Sardenya i Sicília. El 1886 va parar de treballar de físic i va començar a estudiar fòssils de l'arxipèlag grec; les seves col·leccions anaven destinades al College Galliard de Lausana i al Museu Britànic (Història natural).

En les col·leccions del Museu Britànic va prendre un interès especial en el material de Madagascar. Va estudiar la fauna de lèmurs, fins i tot dels extingits, i va descobrir la família Megaladapidae (Major 1893), el gènere i l'espècie del lèmur gegant extint Megaladapis madagascariensis (Major 1893), i cinc noves espècies del gènere Lepilemur i Cheirogaleus. Tot plegat el va portar a embarcar-se en una expedició a Madagascar. El viatge fou finançat per la Royal Society i per Lionel Walter Rothschild, Frederick DuCane Godman, Sir Henry Peek i Major mateix. L'expedició salpà de la Gran Bretanya el 15 de juliol de 1894 i els tripulants van tornar a casa el 30 d'agost de 1896. Durant aquests dos anys van aconseguir grans col·leccions que van arribar a Europa en 73 caixes.[1]

Referències[modifica]

  1. Jenkins, Paulina D.; Michael D. Carleton «Charles Immanuel Forsyth Major’s expedition to Madagascar, 1894 to 1896: beginnings of modern systematic study of the island's mammalian fauna» (en anglès). Journal of Natural History. Taylor and Francis, 39, 20, 2005, pàg. 1779–1818. Arxivat de l'original el 2012-03-27. DOI: 10.1080/00222930400023719 [Consulta: 12 gener 2013].