Charrúa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charrúa
Distribució del poble charrúa
Regions amb població significativa Uruguai Uruguai
Argentina Entre Ríos
Llengua castellà, llengües charruanes
Religió cristianisme, religió charrúa
Grups humans relacionats
chaná
El poble charrúa, per Hendrick Ottsen (1603).
Un guerrer charrúa.

El poble charrúa era una tribu ameríndia originària de les Pampes i establerta sobre la conca del Riu de la Plata, a l'àrea que avui pertany als departaments uruguaians de Rocha, Maldonado, Canelones i Montevideo. El poble charrúa estava relacionat amb el chaná, localitzat més al sud.

Generalment es pensa que el poble charrúa hauria estat el responsable de l'assassinat de l'explorador colonial espanyol Juan Díaz de Solís el 1515, durant el seu viatge pel Riu de la Plata. En arribar els colonitzadors europeus, el poble charrúa va ser exterminat llevat d'una petita proporció que va ser integrada de forma progressiva a la societat colonial espanyola.

El 1831 la major part del poble charrúa va ser exterminat durant el conflicte armat de Salsipuedes, liderat per un grup comandat pel nebot del primer president uruguaià Fructuoso Rivera, Bernabé Rivera. Tan sols uns pocs van arribar a fugir i quatre van ser deportats cap a França dos anys després. L'últim charrúa, Tacuabé, té avui un monument a Montevideo en memòria del poble.[1][2]

En l'antiga llengua guaraní el terme Uruguai significa "el riu dels ocells pintats".[3]

Llengua[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llengües charruanes

Hi havien moltes llengües charruanes relacionades. Pel que fa a la relació de la llengua charrúa amb altres grups lingüístics d'Amèrica del Sud existeixen diferents teories. S'ha proposat que podria existir relació de les llengües charrúes amb les llengües arawak (Perea i Alonso, 1937), amb les llengües matacoanes (Ferrario), amb les llengües lule-vilela (Rona, 1964) i amb les llengües guaicurú (Suárez, 1974).[4][5]

Herència cultural[modifica | modifica el codi]

Amb el pas del temps, la paraula "charrúa" va adquirir pels uruguaians noves connotacions de valor, de força, de feresa, d'orgull guerrer, de victòria bèl·lica traslladada a gesta esportiva, de la mateixa forma que la paraula araucà per a Xile o asteca per a Mèxic. En el subconscient uruguaià, la tribu indígena allunyada de la complexitat i del desenvolupament d'altres civilitzacions precolombines va adoptar trets mítics.

Segons el periodista i investigador Luis Prats, l'expressió "arpa charrúa" (en castellà: garra charrúa) va començar a utilitzar-se a partir d'un campionat sud-americà de futbol celebrat a Lima, el 1935, guanyat per la selecció de futbol de l'Uruguai. La selecció uruguaiana va arribar amb un equip de "veterans" de l'època olímpica i de la Copa del Món de futbol de 1930, però tot i així va aconseguir la victòria sobre la resta dels equips.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El genocidi de Salsipuedes (castellà)
  2. El genocidi de Salsipuedes (castellà)
  3. Rolo Díez, El Siglo XIX, 2-3-2005
  4. Les primeres tres proposades són discutides per Longacre (1968: 353–4), qui troba com a més possibles les proposades per Ferrario a favor de la connexió amb les llengües matacoanes, citat per Censabella (1999: 61)
  5. Sušnik (1978: 94) sembla estar a favor de la relació amb el grup guaicurú.
  6. El Observador: Inicios de la “garra charrúa” (castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]