Christopher Tyler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristopher Tyler
Biografia
Naixement(en) Christopher W. Tyler Modifica el valor a Wikidata
segle XX Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Keele (–1970) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióneurocientífic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCity University de Londres Modifica el valor a Wikidata

Christopher W. Tyler és un neurocientífic de la visió, creador de l'autoestereograma (dibuixos de Magic Eye) i director del "Smith-Kettlewell Brain Imaging Center".[1][2] També és catedràtic de la City University of London.[3]

Biografia[modifica]

Poc després d'obtenir el seu doctorat a la Universitat de Keele (1970), el Dr. Tyler es va convertir en investigador a Bell Labs (1974-1975), on va treballar amb Bela Julesz, científic de la visió, psicòleg i "MacArthur Fellow". Julesz és molt conegut per la seva invenció del estereograma de punts aleatoris, que consisteix en un parell d'imatges estereoscòpiques de punts aleatoris creades mitjançant ordinador, que quan es miren amb un estereoscopi, el cervell assimila com a formes tridimensionals. Amb ell va demostrar que la percepció de profunditat és un procés neurològic. Després de deixar els Laboratoris Bell, Tyler va entrar al Smith-Kettlewell Institute of Visual Sciences.

Els interessos científics de Tyler se centren en la percepció visual i en la neurociència visual. La seva recerca ha contribuït a l'estudi de la forma, la simetria, el parpelleig, el moviment, el color i la percepció de la profunditat estereoscòpica en adults i ha desenvolupat proves per al diagnòstic de malalties oculars en nens i de malalties de la retina o del nervi òptic en adults. També ha estudiat el processament visual i la dinàmica dels fotoreceptors en altres espècies com les papallones i els peixos.

El seu treball científic recent es refereix a estudis teòrics sobre IRM, estudis psicofísics i funcionals de l'estructura de processos globals com ara l'estructura del moviment, la simetria, el contrast figura/fons vs. la percepció de profunditat estereoscòpica i la seva susceptibilitat a ser danyada en una lesió cerebral traumàtica.

Entre els actuals i recents associats de Tyler hi ha: Lora Likova, Josh Solomon, Chien-Chung Chen, Spero Nicholas, Mark Schira, Lenny Kontsevich, Russ Hamer, Anthony Norcia, Lauren Barghout, Amy Ione.[4]

Autostereograma[modifica]

Poc després d'arribar a Smith-Kettlewell (en 1979), Tyler va avançar significativament en la investigació dels estereogrames aleatoris de Julesz quan va inventar el primer "autostereograma de punts aleatoris" (també conegut com a estereograma de punts aleatoris d'una sola imatge). La invenció del autostereograma va fer possible que una persona veiés formes tridimensionals a partir d'una sola imatge bidimensional sense l'ajuda d'un equip òptic.[5] Aquestes imatges van ser posteriorment conegudes com el "Magic Eye" sent popularitzades per diverses publicacions de "NE Thing Enterprises" i que van ocupar diverses setmanes la llista dels "+ venuts" el New York Times. .

Recerques d'art[modifica]

Els articles d'investigació d'art de Tyler toquen diversos temes, entre altres: estudis de composició,[6] estudis de perspectiva, la controvèrsia centrada en els ulls,[7][8] hipòtesi òptica de David Hockney,[9] l'autoretrat de Leonardo, l'última pintura de Manet: Un bar aux Folies Bergère, Masolino, l'espai en l'art del segle xx, la simetria: l'art i la neurociència, l'estructura de la consciència i l'art informàtic.[10][11]

Tyler també ha argumentat convincentment contra la tesi sotinguda pel llibre de Hockney: "Secret Knowledge: Rediscovering the Lost Techniques of the Old Masters" que sosté que les tècniques de projecció òptica es van usar d'ajuda en moltes pintures d'artistes des de principis del segle xv, tècnica que es va estendre durant aproximadament dos segles entre 1420 1595, citant entre d'altres a Fabriano, Jan van Eyck, Pisanello, Mantegna, Melozzo di Forli, Cranach, Rafael i Moroni.[9] Tyler indica amb reconstruccions geomètriques en el seu lloc web Art Optics [12] que les obres d'art en discussió són pintures brillants dibuixades a "vista directa" en lloc d'estar fetes amb projeccions òptiques.[13]

Projecció octant[modifica]

Esbós en el Còdex Atlàntic amb el tipus projecció Da Vinci octant
Article principal: Projecció octant

La projecció octant o projecció tipus octant, [14][15][16] és un tipus de projecció [17] proposat per primera vegada, en 1508, per Leonardo da Vinci en el seu Còdex Atlanticus. [18] L'autoria de Leonardo quedaria demostrada per Christopher Tyler, qui va declarar: "For those projections dated later than 1508, his drawings should be effectively considered the original precursors. . . " .[18] Tyler argumenta la seva tesi separant l'autoria de Leonardo en la projecció (1508) de l'autoria de Leonardo en el mapa (1514), a diferència d'altres autors que han tractat de forma conjunta l'autoria d'ambdós, el mapa i projecció.[18]

Estudis de consciència[modifica]

Els seus interessos en la naturalesa de la consciència han donat com a resultat una reconceptualització de l'essència de la Física Quàntica, en la qual la superposició d'estats de Schrödinger s'expressa com una propietat inherent de la concepció de la probabilitat sostinguda per l'investigador conscient més que com una propietat del sistema físic per se [document de Fom]. Si bé això conserva el paper de la consciència en el marc quàntic, en convertir la superposició únicament com una propietat de la conceptualització neuronal, resol moltes de les paradoxes de la Física Quàntica dins el domini de la física clàssica i evita la seva il·lògica anticientífica.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Magic Eye FAQ». Arxivat de l'original el 2018-10-10. [Consulta: 14 juliol 2019].
  2. ↑ «Christopher Tyler - ski.org».
  3. ↑ «Christopher Tyler city.ac.u».
  4. ↑ «Tyler Lab». Arxivat de l'original el 12 de febrer de 2018. [Consulta: 6 febrer 2018].
  5. ↑ «website».
  6. ↑ «Tyler, Christoher W. "Is Art Lawful?" Science. 7/30/1999, Vol. 285 Issue 5428, p673-674.».[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Tyler, Christopher, "Painters centre one eye in portraits" Nature 392, 877-878 (30 April 1998)».
  8. ↑ «In Paintings Eyes, Artists Go Halfway».
  9. ↑ 9,0 9,1 «Tyler, C. W. "Rosetta Stone? Hockney, Falco and the Sources of "Opticality" in Lorenzo Lotto's Husband and Wife." Leonardo, vol. 37 no. 5, 2004, pp. 397-401.».
  10. ↑ «Leavitt, Ruth. 1976. Artist and Computer. New York: Harmony Books.».
  11. ↑ "Referint-se a la declaració de Christopher Tyler a Computer and Art de Ruth Leavitt, Rudolf Arnheim va escriure en el seu llibre de 1987 "New Essays on the Psychology of Art" que va ser influenciat per una observació sorprenent que va trobar en un article d'un artista informàtic de Califòrnia, Christopher William Tyler (5, pàg. 88). Arnheim assenyala que Tyler va observar que "una de les tendències de l'art recent ha estat la tendència a operar seleccionant entitats que tenen importància per a l'artista en lloc de crear des de zero una tabula rasa ... Els instruments que es pensen com a eines a la disposició de l'artista passen a formar part de l'entorn en què es produeix l'art” (p. 127) «New Essays on the Psychology of Art».
  12. ↑ «Art and Optics website».
  13. ↑ «Christopher Tyler's Art Investigations».
  14. ↑ Octant-projection (art of geography) Còpia de fitxer a la Wayback Machine.
  15. ↑ Progonos-map-projections
  16. ↑ «Csiss.org-map-projections». Arxivat de l'original el 2019-10-02. [Consulta: 14 juliol 2019].
  17. ↑ Geological Survey (U.S.). Bibliography of map projections. U.S. G.P.O., 1988, p. 73–. 
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Tyler, C.W. «Leonardo da Vinci's World Map». Journal of the International Map Collector's Society, 149 Summer, 2017, pàg. 21-31.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Christopher_Tyler&oldid=31065778»