Cambra obscura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema d'una cambra fosca de finals del segle XVIII.

La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Constituí un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula càmera de les antigues càmeres obscures.

Consisteix en una gran caixa hermèticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment, més petita i amb els colors fidels a la realitat. Per tant, això significa que la cambra obscura permet observar en una superfície el reflex dels fenòmens exrteriors a la cambra. Cal especificar, però, que les imatges projectades no es poden retenir, són efímeres, ja que són produïdes pels rajos de llum. Posteriorment, l'evolució de la cambra obscura derivarà cap a la fotografia, de manera que ja es podran captar les imatges sobre una emulsió.[1]

Usos[modifica | modifica el codi]

Va ser utilitzada antigament com a ajuda per a dibuixar. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella. Posteriorment, quan es van descobrir els materials fotosensibles, la càmera obscura es va convertir en càmera fotogràfica estenopeica (la que usa un simple orifici com a objectiu). Aquestes cameres estaven molt limitades pel compromís necessari en establir el diàmetre de l'obertura: prou reduït perquè la imatge tingués una definició acceptable; prou gran perquè el temps d'exposició no fos massa llarg. L'ús de lents o jocs d'elles com a objectiu va convertir definitivament la càmera obscura en càmera fotogràfica.

Història[modifica | modifica el codi]

Probablement la càmera obscura no va tenir un inventor concret: qualsevol habitació on hi hagués una esquerda en una porta o finestra podia actuar com a càmera obscura sense que ningú ho pretengués. Així l'observació per uns i per altres d'aquest fenomen va donar lloc a la generalització del seu coneixement.

El primer a fer menció d'aquest principi va ser el filòsof xinès Mo-Ti al segle V aC, ell l'anomenava "el lloc recollit".

Per tal de comprovar les seves teories sobre la llum Aristòtil va construir la primera càmera obscura de la qual es té notícia en la història. La va descriure de la següent manera: «Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en un quart tancat per tots els seus costats. A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant».

El mag Merlí (539) l'utilitzava amb fins estratègics durant la guerra que el rei Artur mantingué contra els saxons. Als seus escrits, parlava que el forat s'havia de fer amb el corn d'un unicorn. Per això durant un temps es digué la cambra màgica. També consta  que, durant els segles IX i XI, diversos científics àrabs van escriure unes de les primeres referències documentals sobre la cambra obscura. Aquests científics utilitzaven el sistema per poder veure eclipsis solars sense cremar-se els ulls, però aviat descobriren que podia tenir altres aplicacions.[1] Durant els segles XIII i XIV, també es troben referències sobre la cambra obscura en les obres d’autors com Guillaume de Saint-Cloud i John Peckham, entre d’altres.[2] També durant segle XIII, Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la cambra obscura. Però sembla que fins al segle XV amb Leonardo da Vinci no se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. Leonardo també va ser el primer a formular la comparació entre la cambra obscura i l'ull humà, com també va ser el primer a dir que la imatge que es reflectia a l'interior de la cambra era similar a aquella que captava l'ull humà i transmetia al cervell mitjançant el nervi òptic.[2] Descobrí també que la imatge es veia invertida per la intersecció dels raigs convergents, comentant també que la llum sempre viatja en línia recta.[1]

Al segle XVI es construïren cambres portàtils amb un objectiu de diàmetre més gran incloent-hi lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definició i lluminositat, una aportació del físic napolità Giovanni Battista della Porta. Aquest autor va descriure la cambra fosca de manera precisa en el seu llibre Magiae Naturalis (1558), aplegant tot el coneixement dels científics que el precediren, cosa que va promoure la difusió d’aquest invent. Quan en 1588 es va publicar una nova edició augmentada del llibre, el físic va afegir una descripció molt més tècnica de la cambra i els usos que se’n podien extreure, entre els quals estava el seu ús com a forma d’entreteniment, cosa que després derivaria en el cinema. [2] La continuació de la investigació davant la cambra fosca va acabar duent els científics per dos camins. Un, el que portà al descobriment de la càmera fotogràfica i l'altre, la seva incorporació a l'arquitectura per l'observació de bells paratges. Cal dir també que, durant aquest mateix segle, l’estudiós Girolamo Cardamo va ser la primera persona en aplicar una lent biconvexa a la cambra, cosa que també va dotar d’encara més definició a les imatges.[2]

Artistes dels segles XVII i XVIII com Johannes Vermeer, Canaletto, Bellotto i Reynolds, entre d'altres, van fer servir cambres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i pintures, ja que calcar algunes imatges mitjançant el mencionat sistema feia que la perspectiva dels dibuixos fos precisa i fidel a la realitat, pràctica que ja s'havia dut a terme durant el Renaixement.[1] Caldran més de 300 anys perquè aquest mecanisme acabi derivant en la fotografia i el cinema, com hem comentat abans.[1]

La càmera obscura com a espectacle[modifica | modifica el codi]

Algunes cameres obscures van ser construïdes com a atraccions turístiques, però ja queden cada vegada menys. Alguns exemples poden trobar-se encara en Grahamstown (Sud-àfrica), en la Torre de Tavira a Cadis (Espanya) i en Dumfries i Edimburg (Escòcia).

Canaletto: Basílica dels santsGiovanni i Paolo, en Venècia. Esbossos obtinguts mitjançant una cambra obscura.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cambra obscura Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El cinema abans del cinema» (en català). Museu del Cinema (Servei Educatiu). [Consulta: 13 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «La Cambra Fosca. La imatge que s'escola per un forat» (en català).