Cambra obscura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Esquema d'una cambra fosca de finals del segle XVIII.

La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Constituí un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula cambra de les antigues cambres obscures.

Consisteix en una gran caixa hermèticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment, més petita i amb els colors fidels a la realitat. Per tant, això significa que la cambra obscura permet observar en una superfície el reflex dels fenòmens exrteriors a la cambra. Cal especificar, però, que les imatges projectades no es poden retenir, són efímeres, ja que són produïdes pels rajos de llum. Posteriorment, l'evolució de la cambra obscura derivarà cap a la fotografia, de manera que ja es podran captar les imatges sobre una emulsió.[1]

Usos[modifica]

Va ser utilitzada antigament com a ajuda per a dibuixar. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella. Posteriorment, quan es van descobrir els materials fotosensibles, la cambra obscura es va convertir en càmera fotogràfica estenopeica (la que usa un simple orifici com a objectiu). Aquestes càmeres estaven molt limitades pel compromís necessari en establir el diàmetre de l'obertura: prou reduït perquè la imatge tingués una definició acceptable; prou gran perquè el temps d'exposició no fos massa llarg. L'ús de lents o jocs d'elles com a objectiu va convertir definitivament la cambra obscura en càmera fotogràfica.

Història[modifica]

Probablement la cambra obscura no va tenir un inventor concret: qualsevol habitació on hi hagués una esquerda en una porta o finestra podia actuar com a cambra obscura sense que ningú ho pretengués. Així l'observació per uns i per altres d'aquest fenomen va donar lloc a la generalització del seu coneixement.

El primer a fer menció d'aquest principi va ser el filòsof xinès Mo-Ti al segle V aC, ell l'anomenava "el lloc recollit".

Per tal de comprovar les seves teories sobre la llum Aristòtil va construir la primera cambra obscura de la qual es té notícia en la història. La va descriure de la següent manera: «Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en un quart tancat per tots els seus costats. A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant».

El mag Merlí (539) l'utilitzava amb fins estratègics durant la guerra que el rei Artur mantingué contra els saxons. Als seus escrits, parlava que el forat s'havia de fer amb el corn d'un unicorn. Per això durant un temps es digué la cambra màgica. També consta  que, durant els segles IX i XI, diversos científics àrabs van escriure unes de les primeres referències documentals sobre la cambra obscura. Aquests científics utilitzaven el sistema per poder veure eclipsis solars sense cremar-se els ulls, però aviat descobriren que podia tenir altres aplicacions.[1] Durant els segles XIII i XIV, també es troben referències sobre la cambra obscura en les obres d’autors com Guillaume de Saint-Cloud i John Peckham, entre d’altres.[2] També durant segle XIII, Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la cambra obscura. Però sembla que fins al segle XV amb Leonardo da Vinci no se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. Leonardo també va ser el primer a formular la comparació entre la cambra obscura i l'ull humà, com també va ser el primer a dir que la imatge que es reflectia a l'interior de la cambra era similar a aquella que captava l'ull humà i transmetia al cervell mitjançant el nervi òptic.[2] Descobrí també que la imatge es veia invertida per la intersecció dels raigs convergents, comentant també que la llum sempre viatja en línia recta.[1]

Al segle XVI es construïren cambres portàtils amb un objectiu de diàmetre més gran incloent-hi lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definició i lluminositat, una aportació del físic napolità Giovanni Battista della Porta. Aquest autor va descriure la cambra fosca de manera precisa en el seu llibre Magiae Naturalis (1558), aplegant tot el coneixement dels científics que el precediren, cosa que va promoure la difusió d’aquest invent. Quan en 1588 es va publicar una nova edició augmentada del llibre, el físic va afegir una descripció molt més tècnica de la cambra i els usos que se’n podien extreure, entre els quals estava el seu ús com a forma d’entreteniment, cosa que després derivaria en el cinema.[2] La continuació de la investigació davant la cambra fosca va acabar duent els científics per dos camins. Un, el que portà al descobriment de la càmera fotogràfica i l'altre, la seva incorporació a l'arquitectura per l'observació de bells paratges. Cal dir també que, durant aquest mateix segle, l’estudiós Girolamo Cardamo va ser la primera persona en aplicar una lent biconvexa a la cambra, cosa que també va dotar d’encara més definició a les imatges.[2]

Artistes dels segles XVII i XVIII com Johannes Vermeer, Canaletto, Bellotto i Reynolds, entre d'altres, van fer servir cambres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i pintures, ja que calcar algunes imatges mitjançant el mencionat sistema feia que la perspectiva dels dibuixos fos precisa i fidel a la realitat, pràctica que ja s'havia dut a terme durant el Renaixement.[1] Caldran més de 300 anys perquè aquest mecanisme acabi derivant en la fotografia i el cinema, com hem comentat abans.[1]

Cambra obscura i alquímia[modifica]

La cambra obscura, si bé va ser creada en resposta a les necessitats de pintors i científics, en l'antiguitat també va ser coneguda com a “caixa màgica” i va estar estretament relacionada amb un animal fantàstic: l'unicorn. S'han trobat diferents escrits i esbossos que descriuen la cambra obscura però l'orifici i l'efecte de producció d'imatges que la caracteritza només podia donar-se si es perforava la “caixa” amb la banya d'un unicorn.

Des del segle IV, mags i alquimistes van investigar fenòmens relacionats amb la llum i les imatges. Fata Morgana, fetillera de la cort i germana d'Arturo, gelosa del prestigi de Merlí va aconseguir robar secrets del mag per tractar d'utilitzar-los, entre ells, es va trobar el següent escrit: «(...) L'ull de la caixa màgica haurà de ser perforat amb una banya d'Unicorn, de no ser així, resultarà per complet inefectiva.«(...). Aquesta creença va perdurar fins al segle XI i es creia que els unicorns es van extingir per l'ús que se li donava a les seves banyes per utilitzar-los en funció de la ja esmentada “caixa màgica”. Amb Merlí apareix la primera referència a l'Unicorn i la seva participació en el “art de aprehendre imatges”.

Tzung Ching Pung, alquimista del segle VI va fer aquesta altra referència: «(...)Per aconseguir belles i delicades reproduccions, tant de boscos i llacs, així com de qualsevol cosa en general, és necessari disposar de la banya d'Unicorn de Tchung-*Kuo.«(...)2

Abdel-el-Kamir no descriu la cambra obscura com el seu contemporani Merlí, no obstant això, dóna una recepta de com preparar una emulsió sensible a la llum, aquesta és, la pel·lícula fotogràfica. És fins al segle XI, amb l'alquimista Adojuhr, que s'utilitza per primera vegada la cambra obscura (càmera màgica segons ell) amb una emulsió extraordinàriament sensible, que li va permetre imprimir imatges en moviment àdhuc mancant de lent.

Les al·lusions a l'Unicorn de Merlí i Tzung Ching Pung són vagues, en el de Adojuhr succeeix el contrari, doncs fa una detallada i minuciosa descripció d'aquest animal, també assenyala a més, la utilitat de la banya de cadascuna de les diferents espècies per a la perforació de el “objectiu” de les caixes màgiques. Algunes transcripcions de Adojuhr:

«(...)Es pren una banya d'Unicorn, s'agusa finalment per la punta, i amb ell es practica un petit orifici sobre qualsevol superfície refulgent. Per aquest orifici podran fer-se passar, comprimint la seva essència, tota classe de persones, objectes i llocs, mateixos que hauran de ser guardats acuradament en una caixa de cartró on romandran per l'eternitat, per ser trets quan algú els necessiti.«(...)3

Una altra de les funcions que també se li van arribar a donar a aquesta caixa màgica és la de “aprehendre esperits malignes” i buscar la forma d'exterminar-los, en les representacions de l'alquimista es veu més clarament l'anterior. Es creia que existien diferents espècies d'Unicorns i cadascun s'usava d'una forma diferent en les caixes màgiques.

La cambra obscura com a espectacle[modifica]

Algunes cambres obscures van ser construïdes com a atraccions turístiques, però ja queden cada vegada menys. Alguns exemples poden trobar-se encara a Grahamstown (Sud-àfrica), a la Torre de Tavira a Cadis (Espanya) i a Dumfries i Edimburg (Escòcia).

Canaletto: Basílica dels santsGiovanni i Paolo, en Venècia. Esbossos obtinguts mitjançant una cambra obscura.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cambra obscura Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El cinema abans del cinema» (en català). Museu del Cinema (Servei Educatiu). [Consulta: 13 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «La Cambra Fosca. La imatge que s'escola per un forat» (en català).