John Peckham
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1227 Lewes |
| Mort | 8 desembre 1292 (64/65 anys) Canterbury (Anglaterra) |
| Sepultura | catedral de Canterbury |
| Arquebisbe de Canterbury | |
| 19 febrer 1279 – 8 desembre 1292 ← Robert Kilwardby – Robert Winchelsey (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, filòsof, teòleg, escriptor |
| Professors | Bonaventura de Bagnoregio |
| Alumnes | Pèire Olieu, Guillem de la Mare i Roger Marston |
| Orde religiós | Franciscans i Orde de Frares Menors |
| Consagració | Nicolau III |
John Peckham o Pecham (Patcham, Sussex, 1220 o 1225 - Mortlake, 1290) va ser un sacerdot franciscà anglès, teòleg i arquebisbe de Canterbury. Va pertànyer a l'anomenada escola franciscana de París.[1]
Nascut a Sussex cap al 1225, Peckham completa els seus estudis inicials a Oxford sota la guia d'Adam de Marsh, un altre important mestre anglès, la vida i doctrina del qual resultaran determinants en la seva vocació franciscana. Va ser deixeble de Bonaventura de Fidanza a París, on va ensenyar cap a 1270 i, després d'haver conclòs l'estudi del trivium i el quadrivium, Peckham ensenya com mestre en la facultat d'Oxford (1271-1275), on va ser influït pels escrits de Roger Bacon. Després ingressa en l'Orde de Germans Menors, entre 1250 i 1255. Enviat a París per l'estudi de la teologia, des 1269 fins a 1271-1272 ocupa el lloc de mestre regent del studium franciscà. En 1272 passa al mestre franciscà Tomàs Bungay a la càtedra de teologia d'Oxford, on introdueix la tècnica de la disputa «quodlibetal», d'ús a París.[2]
Tracta de defensar la filosofia, però critica la que creu que és falsa. L'oposició de doctrines és, en últim terme, l'oposició entre franciscans i dominics, entre l'agustinisme dels primers i l'aristotelisme dels segons. El motiu de les crítiques no és tant d'ordre ontològic com de caràcter gnoseològic i antropològic. El problema de fons és saber si l'home pot o no prescindir de la il·luminació divina per conèixer el fet de la veritat. La voluntat preval sobre la raó, i l'autodeterminació voluntària, que caracteritza l'home, no queda determinada per l'acció causal del coneixement, ja que la voluntat és la facultat suprema de l'ésser humà.
Referències[modifica]
- ↑ «John Peckham». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pequeña Enciclopedia Franciscana: «P - Q»» (en castellà). [Consulta: 3 octubre 2019].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Peckham |
- Merino, José Antonio. Historia de la filosofia franciscana (en castellà). Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1993. ISBN 8479140771.