Robert Grosseteste

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Robert Grosseteste
Robert Grosseteste.jpg
Caplletra d'un manuscrit anglès del s. XIV
Biografia
Naixement 1175
Stradbroke (Suffolk, Anglaterra)
Mort 8 d'octubre de 1253
Lincoln (Anglaterra)
Lloc d'enterrament Catedral de Lincoln, capella de Robert Grosseteste 
 Bishop of Lincoln Tradueix 

Religió Església Catòlica
Educació Universitat d'Oxford
Activitat
Ocupació Teòleg, sacerdot, filòsof, escriptor i matemàtic
Ocupador Universitat d'Oxford
Alumnes Roger Bacon
Orde religiós Franciscans
bisbe
Celebració Anglicanisme, Església Episcopaliana dels Estats Units
Pelegrinatge Lincoln
Festivitat 9 d'octubre (anglicans), 17 de novembre (episcopalians)
Esdeveniment significatiu Bisbe de Lincoln (Anglaterra); filòsof i erudit franciscà
Iconografia Robes de bisbe
Modifica les dades a Wikidata

Robert Grosseteste (1175 - 1253) va ser un frare franciscà, bisbe de Lincoln (Anglaterra) i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa. Grosseteste és honorat per l'Església d'Anglaterra com a sant, amb festivitat el 9 d'octubre. Igualment, és commemorat amb Hug de Lincoln a l'Església Episcopaliana dels Estats Units el 17 de novembre.

Vida[modifica]

Va iniciar els seus estudis a Hereford, de la mà del bisbe local i per la seva influència va poder traslladar-se a Oxford, on va esdevenir professor de teologia. Va acumular beneficis de diversos càrrecs religiosos, als quals va renunciar seguint l'ideal de pobresa franciscà, creant una gran polèmica entre altres religiosos, que hi veien un precedent perillós. Va començar aleshores un seguit de reformes per mirar de solucionar la corrupció de l'església, demanant fins i tot ajuda al Papa, a qui tanmateix criticava per la permisivitat davant els excessos del clergat. Aquestes reformes el van dur a fer carrera política, en constant conflicte amb les autoritats seculars. Va obtenir el bisbat de Lincoln, on va centrar-se en la divulgació científica fins que va morir.

Pensament[modifica]

Grosseteste va avançar-se al mètode científic i en moltes de les seves obres intenta aplicar els seus principis a aspectes com la meteorologia o l'astronomia. Seguint a Aristòtil, creia que els investigadors havien d'usar la generalització per formular lleis generals i usar-les per fer prediccions útils. Les ciències s'ordenen segons ell jeràrquicament perquè unes necessiten les altres i així conclou que les matemàtiques són la ciència primera, perquè totes les altres les usen. Afirmava que tot està fet de llum, però que la llum (entesa com a forma primera i energia alhora) es pot descomponsar en punts i línies i per tant ser estudiada matemàticament, per això va dedicar molts anys a l'estudi de l'òptica, seguint les obres d'Alhazen. Va ser un dels primers a separar el color blanc de la resta.

Religiosament, el seu pensament és proper al d'Agustí d'Hipona i es plasma sobretot en el poema al·legòric "Castell d'amors", on narra la Creació del món i la redempció de la humanitat per Crist. La llum física té un correlat metafísic, s'accedeix a ella mitjançant la fe. Va ser el primer a considerar l'infinit com quelcom mesurable i per tant va afirmar que hi havia infinits majors que els altres (idea que no va ser demostrada fins a l'arribada de Georg Cantor).

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Grosseteste Modifica l'enllaç a Wikidata